Elisabet Cortiles: "Crec en una Catalunya multicultural. El sector primari sense la gent migrant no existiria"

Elisabet Cortiles estrena una nova etapa al capdavant de Gent de primera, el programa de 3Cat que posa el focus en les persones que treballen i transformen el sector primari de Catalunya. Després d’haver estat vinculada al periodisme polític, ara recorre Catalunya per conèixer les històries d’aquells que mantenen viu el sector.

PREGUNTA (P): Acabes d’estrenar el programa Gent de primera, els dissabtes abans del Telenotícies. Quina valoració fas del programa?

RESPOSTA (R): Avui fem el segon capítol, que està dedicat als projectes amb passió, al fet que els somnis es poden cultivar. Són cinc històries de gent que somiava desenvolupar un projecte, ja sigui ramader o agrari, i que, amb esforç i dedicació i, a vegades, també amb l’ajut familiar, l’han fet créixer. Amb el primer programa sabíem que tindríem una bona acollida dels espectadors de TV3, però també hem tingut molt bon feedback del sector primari. Ens han dit que era un programa molt necessari.

P: És un programa centrat en el sector primari de Catalunya. Creus que és un sector que necessitava aquesta visibilitat?

R: Jo crec que sí. Normalment, quan surten per televisió, sempre ho fan per reclamar o exigir drets. Aquest programa és important per veure tota la història i tot l’esforç que hi ha al darrere de tot el que fan. El programa està basat en això: a fer veure a la gent que aquesta gent treballa molt. Era el moment que mostréssim l’altra cara, que mostréssim què hi ha al darrere de tota aquesta gent que no només reclama drets.

P: També és un sector que cuida molt la nostra cultura i la llengua catalana.

R: Sens dubte. La majoria, evidentment, venen de la tradició rural catalana, del món de la pagesia centenària, però al programa tenim perfils molt diferents. També hi ha gent de ciutat que va decidir deixar la seva feina d’informàtic, d’advocat, d’enginyer i apostar pel món agrícola i tecnificar-lo, i això també és molt interessant.

P: Treballes amb un equip de reporters molt joves i molt talentosos. Creus que calia també apropar la pagesia als joves?

R: Sí, perquè crec que aquest programa, a més d’ensenyar les històries personals d’aquests projectes, també és molt important per trencar amb aquesta imatge bucòlica, pastoril, que en dic jo, que tenim del món de la pagesia i que és la que normalment, quan som petits i estem a les escoles, ens ensenyen. El món de la pagesia catalana està altament tecnificat i aposta per la innovació.

P: 3Cat presenta Gent de primera com un format amb una «mirada humana i transformadora», però sense ficar-se en les decisions polítiques que afecten el sector. Es pot transformar sense parlar de política?

R: Per mi, tot és política. Si et refereixes a la política de baralles entre partits, evidentment, crec que no és el programa. Però qualsevol reivindicació pagesa forma part de la realitat social, econòmica i política del país. Per tant, et diria que sí que ho abordem. Vull dir, abordem quina és la realitat de la pagesia catalana i els conflictes que té el sector primari actualment.

P: Creus que és un sector enfadat amb la classe política?

R: No ens oblidem que, en el sector primari, la pagesia és un sector professional molt difícil, molt complex, en un moment de molta competència exterior, amb la guerra dels preus, la pujada dels carburants... Doncs és difícil.

P: Al sector primari també hi treballa molta població immigrant. Visibilitzareu la seva importància?

R: Hi ha un dels reportatges que parla d’una persona migrant, que és un dels protagonistes de la història. El que sí que hem vist és que, ara mateix, el sector primari sense aquesta gent migrant no existiria. La gent que estigui veient el nostre programa hauria d’entendre això, perquè jo crec que el mateix sector primari ja ho sap i n’és molt conscient. Ens ho diuen ells mateixos: «Sense aquesta gent, ara mateix, nosaltres no podríem fer la nostra feina». Una altra cosa ja és que nosaltres, com a societat, posem sobre la taula el debat de què volem que sigui la pagesia catalana i com volem transformar-la.

P: Elisabet, trobes a faltar dedicar-te al periodisme polític, com has fet en el passat?

R: No, no ho trobo gens a faltar. Realment, la meva entrada en el periodisme polític va ser completament circumstancial. Vull dir, jo soc una persona molt política i, qui em busqui per les xarxes socials i vegi una mica l’historial de les meves fotos, ja veurà que estic implicada políticament, però no ho trobo a faltar.

P: Tens una filla molt petita. Ara que t’estàs recorrent tot Catalunya per conèixer el territori i les seves treballadores, quin país vols per a ella?

R: Uf, quina pregunta més difícil. Mira, jo estic casada amb una persona estrangera, amb una persona que en el seu moment va migrar a Catalunya i que és d’origen llatinoamericà i, per tant, la meva filla és mig llatinoamericana, mig catalana. Per molt que ara mateix visquem aquí i vulguem tenir les arrels aquí durant molts anys, això no treu que una part d’ella sigui de fora. El que espero és que ella pugui viure en aquesta nova Catalunya multicultural, que és en la Catalunya que crec, i que mantingui les seves arrels i se senti orgullosa de les seves arrels, però que també abraci noves realitats i es fusioni, perquè, al final, això és evolució.