Frank Blanco: "No sé per què no he treballat mai a TV3; m’agradaria saber per què no compten amb mi"

Frank Blanco és un dels presentadors —i locutors de ràdio, encara que hi hagi qui hagi pogut oblidar aquesta etapa— més reconeguts del nostre país. Tot i que és català, mai no ha treballat per a TV3, però sí per a Telecinco, on aquest estiu s’ha posat al capdavant de Fiesta. Parlem dels seus projectes de cara a la nova temporada televisiva i de les audiències d’una Telecinco que tant va brillar en el passat i que lluita per recuperar el protagonisme perdut.

PREGUNTA (P): Com afrontes la nova temporada?

RESPOSTA (R): Amb especial il·lusió perquè és la primera temporada en 6 anys en què tinc a la graella un programa de ràdio, i això és una cosa que jo feia molt de temps que desitjava i en què fa moltíssims mesos que treballo.

P: Has tornat de la mà de Xavier Sardà amb el programa A la cara. T’enyoraves molt la ràdio?

R: Moltíssim. Tu pensa que vaig començar a la ràdio amb 13 anys i, de manera ininterrompuda, fins als quaranta i escaig, jo feia ràdio. És veritat que jo mateix em vaig saturar i està bé, de vegades, prendre una miqueta de distància, però la separació de la ràdio ha durat més del que jo hauria volgut.

P: Vas arribar a agafar-li mania?

R: Sí. Hi ha hagut èpoques d’excessiva pressió, en què no m’he sentit ben tractat… i, en aquell moment, quan la teva devoció es converteix en un malson, doncs li pots agafar una miqueta de mania. Després també t’adones que no és la ràdio, que són les persones; aleshores, el que cal fer és deixar de treballar amb les persones que fan que la teva passió i que la teva vocació s’hagin convertit en un mal somni.

P: Hi ha molts egos en aquesta professió?

R: I tant, sí. Bé, crec que en totes, però en la nostra pot ser que ressonin més. L’únic que hem de saber fer és combatre’ls alhora que conviure amb ells.

P: L’última vegada que vas parlar del teu fill en una entrevista, vas dir que ell també volia dedicar-se a la comunicació. Li ho recomanes, tot i ser un món tan complicat?

R: No, no l’hi recomano, encara que, si ho fa, per descomptat comptarà amb tot el meu suport. Tot i que ja et dic que aquests últims anys ja ha canviat d’idea... Però és veritat que, sent tan bonic el nostre món, també és una muntanya russa i, en el fons, dius: "Doncs si t’agrada una altra cosa, dedica’t a una altra cosa, no?, que sigui menys salvatge".

P: Quin és el pitjor moment que has passat tu en aquesta professió?

R: Algun programa me l’han cancel·lat! I d’algun altre programa n’he hagut de marxar. Aquests moments són durs perquè generalment mai no me’n vaig d’un lloc sense intentar quedar-m’hi.

P: Què es porta pitjor, marxar quan no volies marxar, com a ‘Zapeando’, o que et cancel·lin un programa?

R: La cancel·lació d’un programa, si és una decisió professional perquè tu mateix veus que les dades no acaben de ser les que haurien de ser, ho pots entendre, encara que no t’agradi. Quan ets tu el cancel·lat dins d’un programa i el programa continua, i això no es deu a criteris professionals... A mi m’ha passat a la ràdio i a la televisió, no només estic pensant en Zapeando. M’han fet fora de programes que, liderant-los jo, estaven funcionant. I quan deixes de liderar-los i, a sobre, veus que les dades han disminuït... És molt decebedor i molt desil·lusionant, perquè dius: "Bé, i qui hi ha sortit guanyant, amb això? Jo no hi he sortit guanyant i les persones que han decidit fer aquest canvi tampoc". Doncs potser s’han quedat súper a gust dient: "Oh, mira! Li he tallat el cap". Et cancel·len i després dius: "Per a què? De què ha servit?".

P: És menys entenedor quan es cancel·len programes que sí que estan funcionant.

R: I tant. Aquests són els casos menys habituals, costa més de veure-ho. Generalment, quan cancel·len un programa que funciona en audiències, segurament hi ha moltíssimes raons que ni imaginem i que se’ns escapen.

P: En el teu cas, Tardear funcionava tenint en compte la situació de la cadena.

R: Funcionava depèn de com ho miris. Els resultats de Tardear, quan es decideix cancel·lar el programa, no estaven sent els que la cadena perseguia i tots perseguíem. És veritat que veus que va passant el temps i, és clar, dius: "Tant de bo Tardear hagués continuat i hagués pogut mantenir aquestes dades que després ha costat sostenir en el temps".

P: Ara has estrenat la nova temporada d’ Atrápame si puedes a Castilla-La Mancha Media i t’ho passes genial.

R: És molt divertit i em deixen ser jo. He establert la meva dinàmica, puc interactuar amb els concursants com jo consideri, si em ve de gust explicar un acudit, l’explico… i després, a més, escolta!, que regales diners a la gent i que a molta gent li dones una alegria. Per a mi és un regal presentar Atrápame si puedes. I després, en audiència, doncs la veritat és que ens va relativament bé i ja complirem 4 anys en pantalla, emetent cada dia.

P: També és important recalcar la importància de les televisions autonòmiques.

R: A més, el paper de les autonòmiques no el pot jugar mai una televisió nacional perquè, encara que volgués, no donaria l’abast per apropar a l’espectador el que passa a la seva regió. Aquesta part és fonamental per a una televisió autonòmica i pública. En els concursos també hi ha una difusió de la cultura, on un alt percentatge de preguntes tenen a veure amb la comunitat autònoma on es realitzen.

P: Sent català, mai no has treballat a TV3 —ara 3CAT—. Per què?

R: No ho sé. Aquesta pregunta me la faig jo des de fa molts anys i no en tinc la resposta. M’agradaria saber per què no compten amb mi. A més, hi ha hagut algun contacte indirecte amb TV3 per intentar fer algun programa i mai no he tingut cap proposta. No ho sé, o potser és que quan posen el meu nom a Google no els apareix. (Riu) No ho sé!

P: Creus que hi ha algun motiu?

R: M’encantaria que em diguessin que és perquè no els agrada el meu tall de cabells, perquè si t’atures a mirar la llista de professionals de la ràdio i la televisió que són de Catalunya i que no han tingut mai cap projecte a TV3, la llista és molt curta. Continuo intentant llançar el missatge de: "Escoltin, hauríem de parlar". M’agradaria que passés.

P: Aquest estiu has estat al capdavant de Fiesta. Podríem dir que ets el substitut d’or?

R: Ai, m’encanta! M’encanta aquest terme que t’has inventat. (Riu) S’agraeixen els titulars quan algú associa una cosa que funciona al teu nom, però el mèrit no és meu. A l’Emma li anava molt bé els caps de setmana anteriors. I després hi ha un equip que ja funcionava sol i que va prendre molt bones decisions. També cal tenir en compte que a l’agost canvia molt el consum. Jo passava per allà i ho vaig gaudir molt, i vaig donar el millor de mi perquè la tarda fos tan entretinguda i divertida com fos possible.

P: Tant tu com tot l’equip de Fiesta heu aconseguit que el programa es mantingui a la graella. Com vas viure la cancel·lació d’ El Show de Paz?

R: Des de la distància, perquè amb l’equip de El Show de Paz no hi he tingut contacte ni me’ls creuava. Sempre una cancel·lació, encara que no coneguis tota la gent que hi treballa, doncs la vius amb pena perquè hi ha molta gent treballant en l’equip. Hi ha molta gent que depèn dels programes per pagar les factures.

P: Quina relació tens amb Paz Padilla? El teu primer dia a Fiesta, et va donar la benvinguda dient: "Bona tarda a un que sembla que és company". Molta gent ho va interpretar com una indirecta.

R: Jo no, la veritat. No he tingut oportunitat de creuar-me amb ella, no hem tingut un intercanvi de paraules per dir: "Escolta, què em volies dir?". No crec que la Paz, avui dia, llancés cap indirecta a ningú a la televisió, perquè crec que està en una altra pantalla. La Paz fa molt de temps que renega d’un tipus de televisió on això sí que tenia cabuda i en promou una altra on no en tindria. Quan he coincidit amb la Paz Padilla sempre he tingut una relació més que cordial.

P: Com portes tu que es renegui d’aquest tipus de televisió? Perquè també és una televisió que a tu t’agrada.

R: A veure, la societat està canviant i ho estem veient. Per tant, té sentit que la televisió també vagi canviant. En això jo crec que hi ha un debat molt profund perquè hi ha moltíssimes arestes on entra també, ja no només el canvi de la societat, sinó el que és políticament correcte, el paper de les xarxes socials... Al final crec que com més tipus de programes, com més contingut hi hagi, més té l’espectador per triar, i aquesta és la millor notícia. Ara, després, l’audiència és sàvia. Quan durant molts anys s’ha parlat de la teleporqueria a Espanya… bé, la teleporqueria la consumia la majoria d’Espanya. Aleshores, si algú consumeix un tipus de programa, sigui del tipus que sigui, qui soc jo per qüestionar-ho? O què passa, que hi ha espectadors de primera i de segona?

P: A Telecinco, i així ho ha defensat la mateixa Ana Rosa Quintana, hi ha hagut un canvi de línia editorial. En una entrevista per a El Confidencial deia que “la cadena s’està recuperant” i que “un canvi de línia editorial sempre és complicat”.

R: Puc estar d’acord en una part, en el fet que, per descomptat, canviar la línia editorial de qualsevol mitjà és complicat perquè el teu públic està acostumat a una cosa i, de cop i volta, n’hi dones una altra. I després jo puc coincidir en l’anàlisi de l’Ana Rosa. Crec que sí que hi ha algun brot verd a Mediaset. I, sobretot, hem de tenir bona memòria, que aquesta no és la primera crisi que viu un canal a Espanya. Es parla molt d’Antena 3, però Televisió Espanyola fins no fa gaire tenia un problema seriós en els prime times, no els funcionava res. Ara, bé, doncs toca que Telecinco passi per aquest tràngol. Ho superarà. Cuatro està en un dels seus millors moments. Ara sembla que hi ha com una vareta màgica que fa que qualsevol cosa que facis a Cuatro funcioni.

P: Hi ha dies que fins i tot Cuatro supera Telecinco.

R: Les dades de Telecinco són una realitat i no són bones, però també hi ha una certa animadversió contra Telecinco. Molts mitjans gaudeixen especialment quan hi ha alguna cosa que va malament a Telecinco.

P: Si la cadena et demanés entrar en un reality per reflotar les seves audiències, ho faries?

R: Mai no ha estat en els meus plans entrar en un reality. I també et dic que, si la cadena em digués: "Entra perquè així reflotem l’audiència", els diria: "Així tu no reflotaràs l’audiència. Jo entrant en un reality no seré qui t’ho arregli...". Duraria mig telenotícies. Soc insuportable.

P: Et veus fent programes més d’actualitat i política, que sembla que és el que es porta més ara?

R: Bé, ja ho he fet. En els anys en què vaig estar primer ocupant-me de Tardear, quan l’Ana Rosa no hi era, fèiem successos, política... Per aquella taula hi passava de tot. A Fiesta, per exemple, si hi ha actualitat política, entrem en política… És una cosa amb què estic familiaritzat.

P: Vinga, i per últim, Frank: en menys de dos mesos neix La Séptima, una nova cadena de televisió. Quina valoració en fas?

R: Sempre és una bona notícia que neixi un nou mitjà. Ho té fàcil La Séptima? Doncs no. En un mercat tan fragmentat com l’actual, haurà de lluitar de valent. A mitjà termini és probable que obtingui els números que busquen, que ells sabran quins són.

P: José Miguel Contreras està darrere del projecte.

R: És el senyor que va impulsar La Sexta. Que ningú pensi que aquest partit està perdut, perquè aquest senyor ha guanyat molts partits. Així que tots els meus respectes i ja veurem què fan. Jo estic desitjant veure-ho. Amb la seva feina a les xarxes em trec el barret. Si extrapolen el que fan a les xarxes a la televisió, potser ens emportem una sorpresa.

P: A veure si et veiem a tu per La Séptima...

R: Bé, això no ho veig tan fàcil. Tampoc no està en els meus plans, encara que mai no es pot dir "d’aquesta aigua no en beuré". Com a espectador, hi seré més d’un dia.