Illa signa un acord amb el món local per destinar 100 milions a la millora dels centres educatius públics catalans

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dilluns un acord de col·laboració amb entitats municipalistes per dur a terme obres de reforma, adequació i millora (RAM) dels centres educatius públics de 723 localitats catalanes amb una inversió total de 100 milions d'euros. Aquests recursos econòmics es mobilitzaran d'una forma insòlita, a través d'un fons de cooperació financera amb els ajuntaments, amb l'objectiu d'agilitzar la posada en marxa de les actuacions i de facilitar la tasca dels consistoris en la realització de projectes per renovar escoles, instituts i equipaments destinats a l'educació especial.

En concret, l'acord ha estat subscrit amb el president de la Federació Catalana de Municipis, David Bote, i la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, al Palau de la Generalitat. L'acte de signatura ha comptat també amb la presència i participació de la consellera d'Educació i Formació Professional (FP), Esther Niubó.

Illa destaca la "fórmula àgil" de l'acord perquè els ajuntaments puguin dur a terme els projectes de millora

A més dels recursos que aporta el pacte, durant la seva intervenció, Illa també ha volgut destacar-ne la distribució, tant per la quantitat de municipis als quals poden arribar com per la "fórmula àgil" que s'emprarà mitjançant el fons de cooperació financera. En aquest sentit, el cap de l'Executiu català ha remarcat que "no és el típic procés de petició d'un ajut per a un projecte", sinó que "permet que els municipis sàpiguen amb quins recursos poden comptar i, en base a aquests, puguin realitzar les inversions que creguin oportunes en l'àmbit educatiu".

Així mateix, Illa ha assenyalat que a Catalunya s'havia arribat a "una situació que no estava a l'alçada de l'excel·lència" que des de el Govern volen per a les escoles i instituts catalans, deixant com a resultat un parc de centres educatius envellit a causa d'anys sense invertir-hi els recursos necessaris per al seu manteniment. El president de la Generalitat també ha subratllat que els equipaments educatius públics són "molt més que unes finestres i uns sostres" i actuen com "espai vital en què mestres i alumnes comparteixen hores, vivències i feina" i, per això, mereixen "les millors condicions possibles".

David Bote, president de la Federació Catalana de Municipis, assegura que el pacte garantirà "l'espai en el qual es juga la cohesió de Catalunya"

Prèviament, el president de la Federació Catalana de Municipis i alcalde de Mataró, David Bote, ha apuntat que l'acord "mostra voluntats de lleialtat, de governança compartida i d'esperit de col·laboració" i que gràcies a aquest els ajuntaments podran "incidir directament en obres de millora d'accessibilitat" dels centres educatius. Igualment, ha manifestat que la millora de les escoles és clau per "garantir l'espai en què es juga la cohesió i la igualtat d'oportunitats a Catalunya".

Per altra banda, Bote ha recordat que durant els anys 2008, 2009 i 2010 moltes de les polítiques que estaven en marxa a Catalunya van patir un "forat" que hauria condicionat l'estat actual d'alguns centres educatius. "Vam veure com es van aturar moltes inversions i com algunes de les polítiques fonamentals vinculades a àmbits com l'ensenyament van tenir un retrocés important", ha sostingut.

La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, posa en valor el paper dels ajuntaments

Com a representant de l'Associació Catalana de Municipis, la seva presidenta i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, ha assegurat que el pacte signat aquest dilluns es tracta d'"un acord molt important de país" a causa del deteriorament i les inversions pendents que han anat acumulant els centres educatius catalans "durant molts anys". Per a Budó, el document suposa "un bon pas perquè reconeix el paper del món local i incorpora els ajuntaments com a actors centrals en la millora i la transformació dels centres educatius".

En aquesta línia, Budó ha defensat que els ajuntaments no són "una administració subsidiària ni simples executors de polítiques públiques", sinó que són els qui detecten en primera instància les necessitats, donen resposta a les urgències i acompanyen, en aquest cas les famílies, equips docents i col·legis. De la mateixa manera, ha posat en valor que els criteris de distribució de l'acord incorporin "elements d'equitat territorial tenint en compte la singularitat d'edificis, el nombre d'alumnes i la realitat dels municipis rurals d'acord amb el recentment aprovat Estatut dels Municipis Rurals".

Niubó assegura que l'acord mostra "una manera diferent d'entendre la governança educativa des de la proximitat i amb coresponsabilitat amb el món local"

Per la seva banda, Niubó ha assenyalat que l'acord permetrà a la Generalitat avançar en l'objectiu compartit amb les entitats municipals de "garantir que l'alumnat pugui aprendre en espais dignes". Per a això, segons la consellera, caldrà adequar els equipaments "a les necessitats educatives del segle XXI", adaptar-los i fer-los accessibles. "Amb aquesta signatura avancem en l'aposta de millorar centres educatius del conjunt del territori que sabem que necessiten inversions urgents que no poden esperar. Una aposta, per tant, per enfortir la qualitat educativa, l'equitat i la cohesió social", ha declarat.

La titular del Departament d'Educació també ha destacat que el fons de cooperació financera a través del qual es mobilitzaran els recursos per als ajuntaments suposa "molt més que un canvi administratiu" i que permetrà agilitzar tràmits, simplificar processos, disposar dels recursos ràpidament i utilitzar-los de manera eficaç i ajustada a les necessitats reals de cada escola i municipi del conjunt del territori". "És una manera diferent d'entendre la governança educativa des de la proximitat i amb corresponsabilitat amb el món local", ha afirmat.