Catalunya agilitza l'urbanisme en els municipis rurals facilitant la creació d'habitatge i combatent la despoblació

El Govern de Catalunya ha aprovat en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts un decret llei de mesures urgents en l'àmbit de l'urbanisme per agilitzar la tramitació de procediments administratius urbanístics, incloent-hi la creació d'habitatge, als municipis rurals de menys de 2.000 habitants amb la finalitat de fer front als efectes de la despoblació que pateix una part del territori català. Amb aquesta reforma normativa, la Generalitat dona resposta a les reclamacions que es fan des de fa anys des del món local de simplificar els planejament, reduint la durada de la seva realització significativament a través de noves eines. A més, facilitarà la contractació pública, la gestió d'edificis ubicats en sòl no urbanitzable i la transició energètica en aquestes localitats.

En concret, des de l'Executiu català es preveu que la durada dels procediments urbanístics es pugui reduir en els 590 municipis amb la consideració de rurals que hi ha a Catalunya dels més de 10 anys que es poden allargar en alguns casos actualment a un parell d'anys, depenent el temps exacte de les característiques de cada localitat i dels planejaments. El decret llei farà això possible mitjançant la introducció de dues noves eines que podran substituir els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM): els POUM Rurals i les normes de planejament.

El POUM Rural i les normes de plantejament

El POUM Rural és l'instrument que podran aplicar els municipis rurals que prevegin un creixement moderat, tant residencial com econòmic, el qual, de la mateixa manera que un pla d'ordenació urbanística municipal ordinari, haurà de ser aprovat inicialment i provisionalment per l'Ajuntament que el plantegi per, posteriorment, ser validat definitivament per una comissió territorial d'urbanisme. La diferència entre tots dos mecanismes resideix en el fet que el nou estarà subjecte a una avaluació ambiental simplificada i tindrà una menor quantitat d'exigències documentals, reduint considerablement el temps de la seva tramitació. A través d'aquest, els ajuntaments podran regular tant el sòl urbà, podent ampliar-lo de forma moderada i justificada, com el no urbanitzable.

Per altra banda, els municipis rurals que no prevegin un creixement podran utilitzar les normes de planejament, les quals permetran que els ajuntaments puguin ordenar el sòl urbà i el no urbanitzable sense necessitat d'una validació final de la Generalitat. Aquest mecanisme, que comptarà amb una vigència indefinida, podrà tramitar-se mitjançant dues vies: a través d'una formulació per la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura o sent aprovat pel Consistori després de rebre un informe preceptiu i vinculant d'una comissió territorial d'urbanisme.

El nou decret llei també preveu la flexibilització del percentatge de sòl que s'ha de reservar per a habitatge de protecció pública per a tots els municipis que optin a un POUM Rural o a normes de planejament, que a la resta de localitats és d'un 50% en actuacions de transformació urbanística en sòl urbanitzable o d'un 40% en les que es duen a terme en sòl urbà no consolidat. Igualment, aquests no estaran subjectes a la norma general que estableix que, de cada 100 metres quadrats de sostre admès per a ús residencial, 20 es destinin a espais lliures públics, sinó que, en el seu cas, aquesta última xifra es reduirà a 5 metres quadrats.

Mesures per ordenar el sòl no urbanitzable en municipis rurals

Perquè els ajuntaments puguin actuar amb més llibertat sobre el sòl no urbanitzable, el decret llei inclou dues noves mesures. Una d'elles és l'inventari de construccions rurals, el qual possibilita a tots els municipis rurals destinar edificacions en aquest tipus de terreny a la residència habitual i permanent, així com a equipaments socials, a l'exercici de professions o activitats tant de creació artística o producció artesana com de transformació de productes agraris o forestals.

Este inventari també permetrà ampliar la superfície de les construccions en sòl no urbanitzable fins als 150 metres quadrats i dur a terme actuacions en aquest tipus de terreny mitjançant llicència municipal, sempre i quan es justifiqui una correcta integració en el paisatge. La seva tramitació comportarà ser aprovat en ple municipal una vegada compti amb el vistiplau d'una comissió territorial d'urbanisme a través d'un informe.

La segona mesura recollida en el decret llei per facilitar la regulació del sòl no urbanitzable per part dels governs municipals és la figura dels veïnats rurals, que inclou els nuclis de població amb antiguitat d'almenys 100 anys que comptin amb construccions destinades a l'habitatge, als quals possibilitarà establir normes que garanteixin que es manté el seu caràcter de veïnat. D'aquesta manera, en obtenir una llicència municipal, podran rehabilitar, ampliar i dividir horitzontalment edificacions i fins i tot construir nous immobles per substituir els ja existents o ocupar espais buits accessibles des de la via pública.

Amb la figura dels veïnats rurals, les comunitats que entrin dins d'aquesta passaran de trobar-se durant anys en un buit legal a poder estar delimitades per un planejament general o un pla especial. Els edificis en els quals s'actuï hauran de ser habitatges o tenir usos compatibles mentre no desvirtuïn la seva condició de veïnat rural.

Agilització de la contractació pública

Pel que fa a les iniciatives per agilitzar la contractació pública, el nou decret llei permetrà que els municipis rurals contractin conjuntament el projecte urbanístic i l'execució de les actuacions en el cas dels contractes d'obra pública i els d'edificació. Així mateix, indica que els ens locals que vulguin podran adherir-se i utilitzar tant la constructora pública Infraestructures.cat com l'Energètica de la Generalitat.

Quan els municipis s'adhereixin a Infraestructures.cat, podran adjudicar encàrrecs a aquesta empresa sense necessitat de licitar un contracte d'acord amb la normativa de contractació pública. De la mateixa manera, les localitats que així ho decideixin tindran la possibilitat de reforçar el seu subministrament d'energies renovables en utilitzar l'Energètica com a mitjà propi.

La Generalitat confia en un consens ampli en la seva tramitació parlamentària

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Territori i Habitatge i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assenyalat que el decret llei "neix de les demandes d'entitats municipalistes" i, per aquesta raó, "ha tingut un naixement diferent a altres". De fet, part de la proposta es va concretar en una reunió al Palau de la Generalitat entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, amb la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis de Catalunya i Eines de Repoblament Rural.

Respecte a la tramitació parlamentària del decret llei, Paneque s'ha mostrat confiada que la iniciativa compti amb "un consens ampli" en el Parlament de Catalunya pel fet que "atén una petició del municipal i rural" de diferents sigles polítiques, i ha apuntat que existeix la possibilitat que es tramiti com a projecte de llei en cas que es consideri una millor opció. "La interlocució s'ha fet amb associacions municipalistes que representen un ampli espectre polític perquè són alcaldes de diferents grups parlamentaris. Per tant, entenem que s'atén una diversitat i diferent mirada política", ha defensat.