El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat finalment aquest dijous la llei d'amnistia en considerar que la normativa no xoca en cap cas amb els interessos financers de la UE ni és contrària a la directiva en matèria de terrorisme. Els jutges de Luxemburg confirmen així l'opinió que va expressar l'advocat general de la institució judicial el mes de novembre passat, qui, malgrat que la llei va ser aprovada amb condicions molt concretes i sense consultar la justícia europea, va donar el vistiplau al gruix de la norma, incloent-hi el referit a les dues qüestions sobre les quals el màxim òrgan judicial europeu ha dictat avui sentència.
Per tant, com estava previst, el TJUE ha donat un pas crucial per a l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont i a la resta dels dirigents del procés, als quals el Tribunal Suprem (TS) ha decidit no amnistiar pel delicte de malversació de fons per "enriquiment personal". En la sentència que afecta l'expresident de la Generalitat, la cort de Luxemburg no s'ha referit a la qüestió de l'enriquiment, però sí a la procedent del Tribunal de Comptes sobre la utilització de fons públics per finançar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
Segons els magistrats europeus, la llei no va en contra dels interessos financers de la UE perquè "no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió" i no és contrària al dret comunitari. D'aquesta manera, han avalat l'aplicació de l'amnistia pel que fa a la malversació de fons públics a la trentena de responsables del procés acusats per tal causa, als quals se'ls demanaven 3,1 milions d'euros, entre els quals es troben també l'expresident de la Generalitat Artur Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.
En el cas dels dirigents que el TS es nega a emparar per considerar que es van enriquir personalment amb els fons malversats, com és el cas de Puigdemont, Junqueras o el secretari general de Junts, Jordi Turull, aquests encara es mantenen a l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) sobre els set recursos d'empara. Es preveu que la resposta per part del Constitucional arribi al mes d'octubre, ara que el TJUE ja ha dictat una sentència amb la qual fixa un criteri.
El tribunal presidit per Koen Leanerts remarca en la sentència que tant l'aprovació com l'aplicació de qualsevol llei d'amnistia és un assumpte que competeix als Estats membres i no a la Unió Europea. En aquesta línia, assenyala que el TJUE tan sols es limita a dictaminar si la norma s'ajusta al dret europeu, com aquest dijous ha fet respecte tant a la causa per malversació de fons com a la referida a dotze membres dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats per l'Audiència Nacional de terrorisme.
De la mateixa manera, el fallo conclou que la llei d'amnistia respecta tant el principi d'igualtat de tracte com el de no discriminació, a causa que la finalitat consisteix a "afavorir la reconciliació política únicament en el context d'un moviment polític particular" i, per tant, "no pot considerar-se que els delictes comesos en aquest context i els comesos en altres contextos es corresponguin amb situacions comparables". Igualment, determina que la llei tampoc incompleix el principi de cooperació lleial amb la UE.
En relació amb els dotze CDR acusats de terrorisme detinguts en el marc de l'operació Judes, el TJUE dictamina que l'aplicació de la llei d'amnistia "no minva l'efecte útil" de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme. D'aquesta manera, ha resolt la qüestió plantejada per els magistrats de l'Audiència Nacional, que consideraven que la norma podia anar en contra de l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, referit al dret a la vida, i l'article 3 sobre la prohibició de la tortura.
La cort de Luxemburg ha al·legat que la llei d'amnistia tan sols "es limita a establir amb posterioritat que no seran perseguits els delictes terroristes comesos exclusivament en el context específic del moviment independentista català". Així mateix, ha recalcat que el text de la norma posa com a excepció a "els que hagin causat intencionalment greus violacions dels drets humans".
A més, per al TJUE, el fet que en el text de la llei no s'especifiquin detalladament els actes de terrorisme concrets que queden exclosos de l'amnistia no suposa un incompliment del dret comunitari. "No trenca les exigències del principi de seguretat jurídica", ha sostingut.
Quant al termini d'aplicació de l'amnistia per arxivar els casos de màxim dos mesos establert en el text de la norma, la justícia europea s'oposa que s'imposi "als òrgans jurisdiccionals nacionals l'obligació de dictar una resolució d'extinció de la responsabilitat comptable i d'alçar les mesures cautelars que s'hagin acordat en una fase anterior del procediment" en aquest temps malgrat que el TJUE "no haja dictat encara resolució sobre una petició de decisió prejudicial que se li haja plantejat". Per tant, permet al jutge del Suprem Pablo Llarena mantenir l'ordre de detenció sobre Puigdemont mentre existisca qualsevol qüestió prejudicial en el tribunal europeu.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.