Junts, el Govern i el pacte de legislatura se la juguen amb la sentència del TJUE per l'amnistia i Puigdemont

S'acosta un moment decisiu per al futur de Carles Puigdemont, la Llei d'Amnistia i, per conseqüència, també per a la legislatura de Pedro Sánchez. Aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà les seves dues primeres sentències respecte a la norma aprovada el 30 de maig de 2024 pel Congrés dels Diputats, des d'un inici obstaculitzada pel Poder Judicial espanyol. Les dues primeres sentències de l'òrgan superior judicial europeu no resoldran sobre la causa en què es recolza el Tribunal Suprem (TS) per bloquejar-ne l'aplicació en el cas de l'expresident de la Generalitat i impedir així el seu retorn: la malversació amb enriquiment personal. No obstant això, la doctrina que fixi la justícia europea servirà de referència per als tribunals espanyols i, per tant, en cas d'avalar la llei en les dues qüestions sobre les quals es pronunciarà, podria ser un primer pas per al retorn de Puigdemont després de nou anys a Waterloo (Bèlgica).

Entre les sentències que dictarà aquest dijous la cort de Luxemburg n'hi ha una que afecta Puigdemont i altres dirigents polítics del procés com el també expresident de la Generalitat Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras, la referent a la causa procedent del Tribunal de Comptes per malversació de fons públics per finançar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. Sobre aquesta qüestió, l'òrgan judicial europeu determinarà si es pot eximir una trentena de càrrecs de la responsabilitat comptable derivada de la gestió de diners públics d'acord amb l'article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), pel qual els Estats membres han de "protegir els interessos financers de la Unió".

La causa per malversació de fons sobre la qual es pronunciarà el TJUE no inclou la qüestió de l'enriquiment personal per la qual el Suprem ha rebutjat aplicar l'amnistia a Puigdemont, Junqueras i altres figures relacionades amb el procés com el secretari general de Junts, Jordi Turull, o l'ara eurodiputat Toni Comín. Respecte a aquest aspecte, s'haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional (TC) després d'haver admès a tràmit set recursos d'empara, entre els quals hi ha els presentats pels noms esmentats. L'òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido ha optat per esperar la sentència europea per emetre una resolució.

En concret, es preveu que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos presentats per Puigdemont i la resta de polítics independentistes per l'exclusió del delicte de malversació de l'amnistia el proper mes d'octubre i que ho faci en funció del criteri marcat aquest dijous per Luxemburg. Un dictamen del TC favorable per als líders del procés suposaria l'aval a amnistiar-los i, per tant, que Puigdemont pugui tornar a entrar a Espanya de forma legal i tant Junqueras com la resta de dirigents, actualment inhabilitats, puguin exercir un càrrec públic a Espanya.

Una qüestió clau per a la legislatura de Sánchez

En cas que, en contra del previst, la Gran Sala del TJUE determini que l'aplicació de l'amnistia per malversació de fons no és compatible amb el Dret de la Unió Europea, s'extingirien les opcions de tornar de Puigdemont i de posar fi a la inhabilitació d'importants càrrecs independentistes. A més, la sentència suposaria un gran cop per a la legislatura per part de les institucions europees, en posicionar-se en contra d'un dels punts principals dels pactes d'investidura amb Junts i ERC, indispensable perquè aquesta s'hagi pogut donar.

Per aquesta raó, una sentència contrària a l'amnistia comportaria tallar el llaç que encara uneix Junts amb el Govern, malgrat la ruptura escenificada des del passat mes d'octubre, entre altres motius, per no haver-se complert la completa aplicació d'aquesta llei, i dificultaria encara més la continuïtat de la legislatura. No obstant això, el seu aval per part de Luxemburg i l'aproximació al fet que s'apliqui l'amnistia a Puigdemont podrien fer que els postconvergents apropessin posicions amb l'Executiu de Sánchez just quan més distanciats semblen estar. Per tant, no és només la situació dels dirigents del procés la que es veu compromesa pel fall del TJUE, sinó també la viabilitat del mandat.

Fall sobre dotze membres dels CDR acusats de terrorisme

El Tribunal de Justícia de la UE no només dictarà sentència respecte a la malversació, també es pronunciarà aquest dijous sobre l'aplicació de l'amnistia als dotze membres dels coneguts com a Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme per l'Audiència Nacional. Els magistrats consideren que perdonar-los aquests delictes podria suposar actuar en contra de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme, assenyalant que els fets atribuïts a aquestes persones encaixen en la definició de participació en grup terrorista recollida en la legislació europea.

Així mateix, els jutges van considerar que els seus delictes podrien anar en contra de l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, referit al dret a la vida, i l'article 3 sobre la prohibició de la tortura. La violació "de forma intencionada" d'aquests punts impedeix l'aplicació de l'amnistia, segons es recull en el text de la llei. Davant dels dubtes, l'Audiència Nacional va plantejar al TJUE la qüestió i ara aquest li respondrà.

Junts opta per no avançar-se respecte al calendari judicial: "Les previsions sempre queden superades per la realitat"

En ser preguntats per ElPlural.com, des de Junts eviten avançar-se i advoquen per no dir res sobre les sentències "fins que es conegui el contingut de la sentència" aquest dijous. En canvi, sí que reiteren que esperen "que els tribunals espanyols apliquin l'amnistia". Respecte a la possible data en què el Constitucional es pronunciarà sobre els recursos d'empara, presentats també opten per no donar pronòstics que puguin no complir-se. "No farem previsions de calendari perquè sempre queden superades per la realitat", asseguren.

Per la seva banda, el Govern confia que el TJUE avalarà la norma i el dictamen servirà per reconduir les relacions amb Junts. Dins de Moncloa no es contemplen les sentències com un assumpte únicament judicial, sinó també com un punt d'inflexió polític degut a les afectacions positives que podria tenir per a la legislatura i la seva continuïtat.

L'advocat general del TJUE va avalar el gruix de la llei d'amnistia

El cert és que sorprendria que la cort de Luxemburg es pronunciés en contra de l'amnistia aquest dijous. Especialment, tenint en compte que l'advocat general del TJUE, Dean Spielmann, va avalar el mes de novembre passat el gruix de la llei, incloent-hi la seva aplicació tant per a la causa referida amb la malversació de fons com per a la del terrorisme.

En el seu escrit, Spielmann va defensar que l'aplicació de l'amnistia no posa en risc els interessos financers de la UE ni va en contra de la normativa europea. Igualment, va opinar que el termini amb què van comptar els tribunals espanyols per decidir sobre la llei va ser "insuficient" i va indicar que podria anar en contra de la independència judicial. "Tal termini podria resultar massa curt per determinar si la situació està coberta o no per l'amnistia, en funció de l'origen dels fons i de la seva utilització efectiva per promoure la independència de Catalunya fora d'Espanya", va argumentar.