El màxim Tribunal de la Unió Europea avala la legislatura

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'ha pronunciat per fi aquest dijous sobre la amnistia, avalant el gruix de la norma i amb això també l'actual legislatura de Pedro Sánchez, que es va fer possible en acordar tant amb Junts com amb ERC l'aprovació de dita llei per perdonar els delictes relacionats amb el procés als implicats. Una iniciativa defensada pel Govern com un pas cap a la normalització política i social a Catalunya en pro de la convivència en el conjunt d'Espanya, que des d'abans de la seva aprovació al Congrés dels Diputats el 30 de maig de 2024 es s'ha enfrontat al rebuig d'una bona part del Poder Judicial espanyol, la qual ara ha d'acceptar el revés de la cort de Luxemburg als seus intents de bloquejar l'aplicació íntegra de la amnistia.

La batalla judicial al voltant de la amnistia ha inclòs des de negatives per part dels òrgans a la seva aplicació fins a la imatge de jutges manifestant-se en contra de la norma aprovada per les Corts Generals. L'ofensiva des dels tribunals ha estat acompanyada de la precedent del món polític encapçalada pel Partit Popular. En total, s'han presentat fins a 16 recursos a la llei, un precedent del PP i 15 de comunitats autònomes en la seva immensa majoria governades pels populars, i 4 qüestions judicials: una plantejada pel Tribunal Suprem (TS) i les altres tres pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). No obstant això, el Tribunal Constitucional (TC) ha respost desestimant de forma reiterada els recursos i avalant la constitucionalitat de la norma.

Amb la sentència d'aquest dijous, la primera de la justícia europea sobre la llei de amnistia, respon les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes (TdC) i l'Audiència Nacional (AN) deixant clar que la norma és acord amb el dret europeu en el que refereix tant a la seva aplicació respecte tant al delicte per malversació de fons, del qual s'acusa l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, com al de terrorisme relacionat amb dotze membres dels anomenats Comitè de Defensa de la República (CDR). Segons el fallo, la llei no xoca en cap cas amb els interessos financers de la UE, com suggeria el TdC, i tampoc és contrària a la directiva europea en matèria de terrorisme, com l'AN plantejava.

Respecte al delicte de malversació, la cort de Luxemburg conclou que la llei "no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió", com considerava el Tribunal de Comptes que podia ser el cas en dita qüestió, la qual afecta una trentena d'alts càrrecs relacionats amb el procés, entre els quals, a part de Puigdemont, també es troben l'expresident de la Generalitat Artur Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Per tant, la sentència suposa un pas clau cap a l'aplicació de la norma perquè Puigdemont pugui tornar a Catalunya després de passar 9 anys a Bèlgica i perquè els polítics inhabilitats, com és el cas del dirigent d'Esquerra, puguin tornar a exercir funcions públiques. Aplicació a la qual fins ara el Suprem s'ha oposat.

Les opcions del Suprem s'esgoten: el Constitucional resoldrà a la tardor els recursos decisius

Per justificar el seu rebuig a l'aplicació de l'amnistia a diversos dels acusats, el Suprem s'ha recolzat en la seva interpretació de la norma, segons la qual no es pot amnistiar el delicte de malversació quan existeix "enriquiment personal", com considera que és el cas de persones com Puigdemont, Junqueras o el secretari general de Junts, Jordi Turull. Sobre aquesta qüestió concreta no s'ha pronunciat el TJUE, sinó que ho farà el Constitucional, previsiblement aquesta tardor, condicionat pel criteri de Luxemburg, quan resolgui els set recursos d'empara front a la negativa del TS que ha admès a tràmit.

El Suprem, l'òrgan que ha d'aixecar l'ordre de detenció que pesa sobre Puigdemont imposada per Pablo Llarena i la inhabilitació política de diversos càrrecs del procés, no té intenció de fer cap pas fins que el Constitucional es pronunciï. Des de l'alt tribunal judicial assenyalen que l'ordre de detenció es mantindrà vigent malgrat la sentència del TJUE perquè aquesta no altera el seu fonament que la malversació per enriquiment personal queda exclosa de la llei d'amnistia. Fonts judicials apunten que serà un cop el TC fixi un criteri amb la seva resolució dels recursos d'empara quan el TS es pronunciï.

En cas que el Constitucional es posicioni a favor dels recursos d'empara i el Suprem vulgui continuar obstaculitzant la llei d'amnistia, a l'alt tribunal espanyol tan sols li quedarà una bala: acudir al TJUE com han fet l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes. En aquest supòsit, l'aplicació de l'amnistia als líders processistes tornarà a quedar a expenses de Luxemburg, que amb la seva resolució respecte a aquesta qüestió sí que podria fer viable la tornada de Puigdemont.

El Govern qualifica el fall de "logro colectivo" i demana l'aplicació de l'amnistia "com més aviat millor"

Les reaccions polítiques a l'aval del TJUE a l'amnistia no s'han fet esperar. Des del Govern s'ha qualificat el fall de "logro colectivo" per al conjunt d'espanyols i s'ha reclamat que la norma fins ara aplicada sobre gairebé 400 persones es faci efectiva per a tots els líders polítics del procés "com més aviat millor". Així ho ha demanat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en una compareixença des del Palau de la Moncloa en què ha reivindicat la llei com "un instrument adequat per apaivagar un conflicte polític i social".

Bolaños ha afirmat que amb el fall de Luxemburg "l'horitzó queda ja desbrossat per a la plena aplicació de la llei" i ha destacat que s'"ha posat fi a un debat que a Espanya en moltes ocasions no va ser jurídic", sinó que es va convertir en un "molt visceral". En aquest sentit, ha subratllat que "estava allunyat de la normalitat que suposen les amnisties en innumerables països per a la normalització. "Malgrat les dificultats, malgrat les coses que escoltem i ens van glaçar la sang, val la pena. Els catalans i espanyols s'ho mereixen. Catalunya i Espanya són llocs millors. Avui és un gran dia", ha declarat.

En la mateixa línia s'ha expressat el PSOE, que ha sostingut que "la immensa majoria de la societat catalana i espanyola vol compartir un futur de convivència, estabilitat i progrés" i ha indicat que "és el moment d'aplicar la llei amb normalitat i seguir avançant junts". A més, les fonts del Partit Socialista han assegurat que amb la sentència "la justícia europea desmunta el relat d'una dreta que durant anys va anunciar, sense fonament, el fi de l'Estat de dret".

Puigdemont i Junqueras responen reivindicant l'aplicació de l'amnistia

També s'han manifestat els afectats per la sentència. A través d'un comunicat, Puigdemont ha defensat que el TJUE ha confirmat que si els òrgans judicials es continuen negant a aplicar l'amnistia de manera integral "no només estaran incomplint una llei aprovada per les Corts i declarada constitucional, sinó que, a més, estaran enfrontant-se al dret europeu". Prèviament, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha afirmat que la sentència obliga els jutges a fer efectiva la llei a tots els encausats pel procés, inclòs el dirigent posconvergents. "La pilota ara és a la teulada dels tribunals espanyols: aplicació o rebel·lia", ha advertit.

Junqueras ha recalcat que "és un dia important per a Catalunya i per a la qualitat democràtica de l'Estat espanyol i d'Europa" i ha demanat que la fallada es faci efectiva de forma immediata per a tots els acusats. Així mateix, ha posat en valor "l'essència" de la llei d'amnistia, subratllant que aquesta consisteix a "donar una resposta a un conflicte polític", i ha manifestat que "els drets polítics no poden dependre d'una part de la judicatura al servei dels interessos partidistes". Per la seva banda, el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, ha apuntat que el dubte és si el Suprem i, en concret, el jutge Manuel Marchena "aplicarà una sentència basada en una lògica que li transcendeix o seguirà aplicant una revenja basada en un patriotisme fràgil i tòxic".

La reacció de la dreta espanyola

Des de la dreta espanyola, el PP ha optat per mostrar el seu "respecte absolut" a la resolució del TJUE i ha aprofitat l'ocasió per tornar a carregar contra Sánchez. Segons els populars, "el debat mai va ser només jurídic", sinó que la qüestió central és si un president pot negociar privilegis penals a canvi d'una majoria parlamentària. La formació d'Alberto Núñez Feijóo ha afirmat que la seva resposta "continua sent que no" i que continua "creient que cap president pot canviar poder per impunitat", que per al partit és el que ha fet Sánchez amb l'amnistia.

En canvi, Vox ha expressat una postura molt més dura i ha opinat que la sentència de Luxemburg demostra que "la unitat d'Espanya, la seva integritat territorial i el seu ordre constitucional han de ser defensats i protegits pels propis espanyols". Des del punt de vista del partit d'extrema dreta, no es pot "esperar que les instàncies internacionals" vinguin a resoldre els problemes estatals. Igualment, ha exigit explicacions a "tots aquells que van prometre que Brussel·les portaria Puigdemont davant la Justícia o que les institucions europees anul·larien la llei d'amnistia".