Autodefensa democràtica

Passegen pels carrers de les ciutats grups uniformats de negre, amb la cara tapada i proferint tot tipus de barbaritats mentre fan la salutació feixista. Assetgen les acampades per l’habitatge grups de barbamecs aïrats i ridículs, però no menys feixistes que els primers.

Mentrestant, les dretes i extremes dretes parlamentàries es dediquen, allà on poden, a derogar les lleis de memòria democràtica, probablement perquè la seva existència i eficàcia són condició necessària —no pas suficient— per combatre aquesta recidiva reaccionària que ens congoixa.

Per això, entre moltes altres coses, és especialment important el que acaba de passar al Parlament de Catalunya. S’hi havia d’aprovar avui, per fi, la primera Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. El PP ha decidit impedir-ho —per ara— demanant un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. Una tàctica dilatòria que no fa sinó subratllar fins a quin punt el PP actual ja resulta indistingible de la caterva ultra.

Però nosaltres, en paràfrasi dels versos de Brecht, som aquí per fer que demà ningú pugui dir que els temps eren foscos perquè nosaltres callàvem.

Li pesi més o menys al consorci PP-VOX, la llei de memòria democràtica s’aprovarà. 

No és que no tinguéssim lleis anteriors sobre la matèria, perquè la que creà el Memorial Democràtic és del 2007, la que facilita l’exhumació de fosses comunes és del 2009 i la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme és del 2017. La que aprovarem malgrat la rebequeria de la dreta serà, però, la primera llei de memòria de caràcter integral, i conté no poques novetats. Els primers intents de tenir-la daten del 2012, i en aquesta legislatura han estat necessaris dos anys de treball per assolir-ho. Culminarem la tasca.

Entre d’altres, la llei crea una oficina d’atenció a les víctimes de la repressió franquista; incorpora facilitats per l’accés a documents i arxius per part de víctimes, familiars i persones que fan recerca; incorpora la perspectiva de gènere i reconeix les víctimes del Patronato de Protección de la Mujer; incorpora la discriminació i la repressió que específicament va patir el poble gitano; impulsa i agilita la localització, protecció,dignificació i exhumació de fosses comunes; reforça el paper del Memorial Democràtic i de les entitats memorialistes; i incorpora per primer cop un règim sancionador pels actes contraris a la llei.

De la llei de memòria democràtica que aprovarem, mal que els pesi, en destaca també l’amplitud dels acords assolits. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP han assolit un consens, malgrat que les posicions de cadascun dels grups en aquesta matèria sónmatisades o divergents en alguns punts, posant en valor la importància de les qüestions de fons, així com el context històric en què la iniciativa veu la llum. Tant és així, que tots els grups han retirat les esmenes que no havien estat recomanades per la ponència o que no havien estat objecte de transacció, un fet molt poc habitual en la tramitació de lleis en aquest o en d’altres parlaments.  

A Catalunya hem decidit enviar una senyal clara a aquesta extrema dreta ensuperbida, i a les dretes que s’hi aplanen. La memòria democràtica, a Catalunya, no es toca. És més, serem la punta de llança de la represa de les lleis i de les polítiques de memòria. A manca de millor manera d’expressar-ho, en fem una qüestió d’autodefensa democràtica.

Ferran Pedret i Santos, president del grup del PSC al Parlament de Catalunya