El PP presenta un recurs a la llei de memòria democràtica de Catalunya i retarda la seva aprovació

El PP ha presentat aquest dimarts un recurs davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) en contra de la llei de memòria democràtica que estava previst que el Parlament de Catalunya aprovés el dimecres després de dos anys de feina entre els partits que la impulsen i més de 750 esmenes. Els populars han donat a conèixer la seva decisió de portar la norma a l'òrgan encarregat d'analitzar la validesa constitucional i estatutària de les lleis catalanes en un comunicat en què al·leguen possibles "problemes d'inconstitucionalitat" considerant que la iniciativa pot anar en contra de diversos articles de la Constitució Espanyola per "la invasió de competències i limitació indeguda de l'autonomia municipal".

D'aquesta manera, el Partit Popular ha provocat que la llei que s'anava a votar al ple d'aquesta setmana i que estableix per primera vegada un règim sancionador per enaltiment del franquisme i danys als espais de memòria hagi quedat paralitzada, atès que ara no podrà tramitar-se fins que el CGE es pronunciï al respecte amb un dictamen que no serà vinculant. La portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, ha justificat la decisió de la seva formació defensant que "la recuperació de la memòria històrica no pot servir d'excusa per vulnerar drets fonamentals, saltar-se les garanties jurídiques ni passar per sobre de les competències que corresponen a altres administracions".

En concret, la proposició de llei de memòria democràtica acordada per el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, el règim sancionador per enaltir el franquisme i causar danys a espais de memòria preveu multes que van des dels 200 fins als 150.000 euros, depenent de la gravetat de la infracció. Entre les mesures que recull, també hi ha la retirada de tota la simbologia franquista situada a l'espai públic en un termini màxim de dos anys, que es redueixen a un en el cas del monument de Tortosa (Tarragona) en commemoració de la batalla de l'Ebre.

Així mateix, la norma inclou la creació d'un banc de memòria per centralitzar les dades relacionades amb la repressió franquista i les seves víctimes, en el qual constaran els noms dels agressors del règim, i la constitució d'una comissió tècnica de memòria democràtica que elabori un informe que serveixi per facilitar la reparació de les persones afectades pel franquisme. La llei abasta el que va succeir des de l'inici de la Segona República fins a les primeres eleccions de Catalunya després de la transició (entre 1931 i 1980), amb l'excepció del cas del Patronat de la Dona, ja que l'activitat d'aquesta institució repressora de les dones no va cessar fins al 1985.

Arguments del Partit Popular en contra de la nova llei de memòria democràtica

En el seu comunicat, el PP argumenta que la nova llei de memòria democràtica catalana podria vulnerar el dret a la intimitat en permetre "accés a dades personals de terceres persones sense atendre a garanties i els tràmits ordinaris previstos en la legislació de transparència". Igualment, els populars creuen que els articles de la proposició que permeten declarar la nul·litat de determinades sentències dictades durant el franquisme "podrien envair les competències exclusives de l'Estat en matèria d'Administració de Justícia i legislació penal" i que generen inseguretat jurídica en tenir efectes que podrien afectar fora de Catalunya.

Per altra banda, des del PP també reclamen que el CGE revisi el punt relatiu a la restitució de béns confiscats o transmesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Des del punt de vista dels populars, aquest article "podria afectar l'autonomia local" degut a què, segons la formació, "el redactat és imprecís i pot comportar una important conflictivitat a l'hora de donar compliment a aquesta disposició".

El Govern critica la decisió del PP: "Llei que es tramita, llei de la qual presenten dubtes de constitucionalitat"

Després de conèixer-se que el Partit Popular portaria la nova llei de memòria democràtica al CGE, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assenyalat que els populars "farien bé de posar-se en una situació més constructiva" i ha criticat que presentin recursos a lleis que impacten sobre el dia a dia de la gent i que poden beneficiar al conjunt de la ciutadania. "El PP no decepciona ni falla mai, llei que es tramita al Parlament de Catalunya, llei de la qual presenten dubtes de constitucionalitat", ha sostingut.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, Paneque ha opinat que la dinàmica del PP al Parlament "no és constructiva i no aporta res als catalans i catalanes". A més, ha apuntat que probablement, una vegada es pronunciï el CGE, els populars presentin recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.