Un corrent de Junts aposta per recuperar Artur Mas en una nova Convergència que planti cara a Aliança Catalana

Junts travessa un moment molt delicat. A escala nacional, la formació de l'expresident català Carles Puigdemont mira d'elevar el seu xoc amb el Govern, al qual va donar suport en la investidura de Pedro Sánchez el 2023. La seva intenció de recordar al món que són un partit liberal i conservador, confrontant encara més que abans amb les iniciatives més progressistes del Govern com les d'habitatge, s'explica a través del seu repte a escala autonòmica, amb Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta nacionalista de Silvia Orriols, a l'aguait.

En una dinàmica molt semblant a la de PP i Vox a nivell nacional, el discurs antimigratori d'Aliança explica també l'enduriment del de Junts, que hagin fet propis debats com el de la prohibició del burca en espais públics, així com que un sector dels hereus de l'antiga Convergència s'estiguin replantejant ara recuperar l'espai que ocupava en el centredreta de la política catalana. Aprofitant que els d'Orriols van perdre el seu candidat per a Barcelona en les pròximes eleccions municipals i no n'han trobat encara cap, una part de Junts vol tornar a estendre la mà al que ja va ser líder de l'espai polític i president de la Generalitat, Artur Mas.

Mas tornaria a l'escena catalana, això sí, sense aspiracions a ser el candidat de la dreta, i ho faria com a president de Junts, segons fonts del partit que cita El Confidencial. Recuperant aquestes sigles històriques, sota les quals Jordi Pujol va governar va governar Catalunya més de dues dècades, els independentistes buscarien donar credibilitat a un eventual gir al centre-dreta per a la batalla final per contenir Aliança.

Junts i Convergents s'uneixen

El primer gest en aquesta direcció ja ha arribat. Junts ha signat un acord amb Convergents, la petita formació hereva de Convergència, per presentar-se units en les pròximes municipals en 58 ajuntaments. Amb aquest pacte, signat entre l'exconseller amb Puigdemont Jordi Turull i l'exconseller amb Mas Germà Gordó, ambdues entitats busquen formar un "projecte compartit que, des dels municipis, posi sempre al centre el servei a la nació catalana", segons un comunicat conjunt.

El camí fins a la configuració actual de Junts ha estat llarg i ple de girs, sobretot pel convuls del procés català i per la varietat de famílies de poder en l'espai de la dreta catalana. Sota el comandament d'Artur Mas, Convergència Democràtica de Catalunya, ja havia provat fins a la concurrència conjunta amb ERC per a les autonòmiques de 2015 -recentment separada d'Unió Democràtica de Catalunya-, sota la fórmula Junts Pel Sí. Tanmateix, el prestigi d'aquesta marca històrica estava molt debilitat, per la qual cosa el 2016 es va refundar en el PDeCAT (Partit Demòcrata Europeu Català), encara sota el lideratge de Mas.

En tot aquest vaivé, en ple auge de l'independentisme, es va alçar la figura de Carles Puigdemont, que el 2015 era el número tres de Junts Pel Sí al Parlament, però va ser elegit president de la Generalitat després del 'no' de la CUP a Artur Más. Puigdemont es va convertir en el president del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, després del que es va exiliar a Bèlgica i va organitzar un moviment polític al seu voltant conegut breument com la Crida Nacional per la República.

La Crida va ser la llavor de Junts, la marca del qual va aparèixer com a part de la coalició en la qual encara hi eren la mateixa Convergència i el PDeCAT, que es va presentar a les eleccions catalanes del 2017, convocades després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, com Junts per Catalunya. Després de moltes tensions, en les quals va pesar molt la decisió de la coordinadora del PDeCAT Marta Pascal de votar a favor de la moció de censura de Pedro Sánchez el 2018, la direcció d'aquest partit va decidir registrar una marca pròpia, també anomenada Junts per Catalunya, de la qual el 2020 va prendre el control Puigdemont i va conformar el que avui dia es coneix com a Junts.