La Generalitat i Barcelona acorden invertir 415 milions per rehabilitar 4.000 habitatges del barri del Besòs i el Maresme

La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han assolit aquest dimecres un "acord històric" per impulsar la regeneració urbana del barri del Besòs i el Maresme, situat al districte barceloní de Sant Martí, amb una inversió de 415 milions d'euros durant els pròxims deu anys. Amb aquest pacte, ambdues administracions pretenen agilitzar la rehabilitació del parc d'habitatge i garantir la seguretat dels ciutadans. Per a això, ambdues administracions crearan una societat anònima amb participació majoritària del Consistori que actuarà com a òrgan de governança i coordinació. En concret, el Govern municipal destinarà 265 milions d'euros al conjunt d'actuacions, mentre que el Govern mobilitzarà 150 milions, dividits en 15 milions per any.

L'acord ha estat anunciat per el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, en una roda de premsa posterior a la Comissió Mixta entre la Generalitat i l'Ajuntament celebrada al matí d'aquest dimecres, en què han detallat que les intervencions de rehabilitació es duran a terme en 200 finques que compten amb més de 4.000 habitatges que poden veure's beneficiades. A través d'aquest pacte de regeneració urbana, es busca donar solucions davant les deficiències detectades per l'Institut Municipal d'Urbanisme en diversos dels edificis del barri del Besòs i el Maresme, els quals compten amb una població aproximada de 25.000 habitants.

L'acord també contempla la regeneració urbana del conjunt de la franja del Besòs, possibilitant a l'Ajuntament reorientar recursos a la millora i rehabilitació dels barris de la Trinitat Vella i la Pau, els quals també compten amb un nombre important d'habitatges amb problemes estructurals que requereixen d'una millora. Les xifres de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) indiquen que són 2.500 els immobles amb deficiències d'aquest tipus en el primer i 432 en el segon.

Dalmau assenyala que és "un acord històric" per abordar "un deure històric"

Segons Dalmau, el pacte tancat amb l'Ajuntament és un "acord de país" que permetrà abordar un "deure històric" atès a les necessitats de rehabilitació estructurals" per poder garantir una bona qualitat de l'espai públic i dels habitatges en els quals els ciutadans desenvolupen el seu projecte de vida, així com avançar en la transformació del barri del Besòs i el Maresme amb la voluntat de crear nous instruments per poder executar la inversió anunciada. En aquest sentit, ha destacat que Barcelona, com a capital i principal ciutat de Catalunya, "requereix eines singulars" i d'un "esforç extraordinari".

Així mateix, el conseller de la Presidència ha assenyalat que amb aquest acord queda reflectit que "Catalunya i Barcelona han obert una nova etapa de relacions que és fructífera, que és beneficiosa per als ciutadans de la ciutat". A l'inici de la legislatura vam dir que era necessari posar Catalunya en marxa i això significa no fer-ho d'esquena a la realitat de la ciutat de Barcelona ni a la realitat metropolitana del país", ha defensat.

Collboni assegura que feia aproximadament 20 anys que no es plantejava un projecte de regeneració de tal magnitud

Per la seva banda, Collboni ha remarcat que a la ciutat de Barcelona s'han realitzat anteriorment "processos de regeneració urbana de gran escala", però que des de feia aproximadament 20 anys "no es plantejava un projecte d'aquesta magnitud i escala". En aquesta línia, el batlle ha qualificat l'acord de "un pas de gegant" en el dret dels ciutadans a quedar-se als seus barris, especialment en els que "històricament acumulen un greu dèficit d'inversions i de manteniment, començant per les cases i els edificis".

A més, Collboni ha subratllat que el barri del Besòs i el Maresme és el que acumula més deficiències des del punt de vista estructural dels seus edificis i de les necessitats d'inversió en serveis públics. Igualment, ha detallat que la seva població té uns nivells de vulnerabilitat i de renda que estan "molt per sota de la mitjana de la ciutat i del país". "Per tant, és quan necessitem el suport i l'ajuda de l'administració del Govern de Catalunya per garantir el dret a quedar-se i fer avançar la ciutat", ha manifestat.

L'Ajuntament ja ha iniciat la rehabilitació de 192 habitatges al barri del Besòs i el Maresme

El procés de regeneració al Besòs no començarà ara, sinó que ja s'ha posat en marxa en els anys que porta l'actual Govern municipal de mandat, com l'alcalde ha apuntat. En aquest sentit, ha explicat que, actualment, ja s'estan duent a terme actuacions de rehabilitació que depenen directament del Consistori en 192 habitatges, a les quals se sumenaltres 72 que s'estan realitzant. "El que estem fent amb aquest procés és escalar, augmentar i accelerar perquè vèiem que amb el que s'havia fet fins ara no arribàvem a cobrir les 200 finques que estan afectades. El ritme de rehabilitació era insuficient", ha assegurat.

De la mateixa manera, ha posat en valor que pròximament s'inaugurarà al Besòs i el Maresme el nou edifici Torre Cívica, que acollirà una biblioteca i l'ampliació del centre d'atenció primària (CAP), fruit també dels acordsBilaterals amb la Generalitat. També ha indicat que en els anys de legislatura "s'han fet millores en l'espai públic", com en zones de joc, parcs i zones verdes. "S'ha fet molta feina durant aquest mandat", ha sostingut.

Altres qüestions abordades

En la comissió mixta no només s'ha abordat la rehabilitació del barri del Besòs. Ajuntament i Govern s'han compromès a avançar conjuntament en temes d'educació, política lingüística, sanitat i drets socials. Respecte a aquest darrer àmbit, el Consistori ha expressat la seva voluntat d'ajudar l'Executiu català en el desplegament del Pla CURA per agilitzar els tràmits per a les persones dependents i reduir les llistes d'espera, presentat el passat mes d'abril pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que el va qualificar de "la transformació més ambiciosa del sistema de dependència des que existeix la llei de dependència".

Per altra banda, en la roda de premsa, tant Dalmau com Collboni han abordat també la qüestió de la seguretat després dels incidents ocorreguts els últims dies a la capital catalana i alguns municipis pròxims com Esplugues de Llobregat. El conseller de la Presidència ha enviat "un missatge de contundència i tolerància zero contra la violència", afirmant que els delinqüents "no quedaran impunes". Així mateix, ha remarcat que el Govern ja ha iniciat el procés d'ampliació de la plantilla dels Mossos d'Esquadra per arribar als 25.000 abans del 2030. Per la seva banda, Collboni ha destacat que les dades de delinqüència a Barcelona són les millors dels últims deu anys i que el 2025 la multireincidència a la ciutat va disminuir un 8,5% a Barcelona.