El dopatge no sempre implica trobar una substància prohibida a l'organisme d'un esportista. La ciclista polonesa Daria Pikulik, medallista de plata als Jocs Olímpics de París 2024, ha acceptat una sanció de 18 mesos sense que el cas estigui relacionat amb un positiu en un control antidopatge. La infracció respon a tres incompliments de les obligacions de localització en un període de dotze mesos, una norma que permet a les autoritats realitzar controls sorpresa fora de les competicions.
L'Agència Internacional de Controls (ITA), que gestiona el programa antidopatge de la Unió Ciclista Internacional (UCI), va anunciar la decisió el 19 d'octubre. La suspensió abasta des del 9 de desembre de 2024 fins al 8 de juny de 2026, per la qual cosa el període d'inhabilitació ja havia conclòs quan es va fer pública la resolució. No obstant això, la sanció implica la desqualificació dels resultats esportius obtinguts durant aquestes dates, inclosos els possibles premis, punts i medalles.
Pikulik conserva la plata olímpica aconseguida en l'òmnium femení de París, l'11 d'agost de 2024, perquè aquest resultat és anterior al període afectat per la sanció. El seu cas permet explicar una de les particularitats del sistema antidopatge: un esportista pot cometre una infracció sancionable sense haver donat positiu en una prova.
Què són els incompliments de localització antidopatge
Els esportistes inclosos en determinats grups de control han de facilitar informació precisa sobre els seus desplaçaments i els seus llocs d'estada. L'objectiu és que les autoritats puguin localitzar-los per realitzar proves sense previ avís, també fora de les competicions.
Entre aquestes obligacions es troba la de comunicar una franja diària de 60 minuts durant la qual l'esportista ha d'estar disponible per sotmetre's a un control en el lloc declarat. La informació s'ha de mantenir actualitzada perquè els responsables antidopatge puguin trobar l'atleta quan ho considerin necessari.
Els incompliments poden produir-se per no facilitar correctament les dades de localització o per no estar disponible durant la franja horària indicada. Acumular tres fallades d'aquest tipus en un període de dotze mesos constitueix una infracció de les normes antidopatge, fins i tot encara que no s'hagi detectat cap substància prohibida.
La finalitat d'aquestes regles és evitar que els controls depenguin únicament de les competicions. Si les autoritats només poguessin analitzar els ciclistes durant les curses, disminuiria la seva capacitat per detectar possibles infraccions fora d'elles. La localització permet mantenir un sistema de controls impredictibles, essencial per a la vigilància antidopatge.
Tres fallades i una sanció aplicada amb caràcter retroactiu
Segons va explicar la pròpia Pikulik en un comunicat a les xarxes socials, els incompliments es van produir al setembre i octubre de 2023 i, per tercera vegada, al setembre de 2024. La ciclista va reconèixer les fallades i va assenyalar que, tot i haver intentat mantenir actualitzada la seva informació, l'últim es va produir per un descuit en un període de major càrrega de treball. També va assegurar que mai va tenir intenció d'infringir les regles i va demanar disculpes.
La polonesa va acceptar les conseqüències proposades per la ITA i el cas es va resoldre sense necessitat d'una audiència contenciosa. La normativa preveu aquest mecanisme perquè un esportista pugui acceptar la infracció i la sanció corresponent. La resolució pot ser recorreguda per les parts que tinguin dret a fer-ho.
El caràcter retroactiu explica per què la notícia es va conèixer quan la suspensió ja havia acabat. Pikulik no ha de complir ara uns altres 18 mesos apartada de la competició, però sí perd els resultats obtinguts durant el període fixat en la resolució.
Per què manté la plata olímpica
La medalla de plata de París 2024 va ser un dels majors èxits de la carrera de Pikulik. La polonesa va acabar segona en l'òmnium, una prova de ciclisme en pista que combina quatre disciplines i en la qual la regularitat durant tota la jornada resulta decisiva. Només la nord-americana Jennifer Valente va acabar per davant d'ella.
Com que la competició olímpica es va celebrar abans de l'inici de la suspensió, la resolució no afecta aquesta medalla, encara que sí que invalida els resultats compresos entre desembre de 2024 i juny de 2026. La diferència depèn de les dates establertes en la sanció, no de la importància del títol aconseguit.
El cas de Pikulik torna a posar sobre la taula una qüestió fonamental de l'esport d'elit: les responsabilitats antidopatge no es limiten a evitar el consum de substàncies prohibides. També inclouen complir les obligacions administratives que fan possibles els controls sorpresa.
La sanció no equival a un positiu, però sí que constitueix una infracció de les regles. Una distinció important per entendre per què una esportista pot ser suspesa durant 18 mesos i, al mateix temps, conservar una medalla olímpica aconseguida abans del període afectat.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.