Teresa Perales ja forma part de la història de l'esport espanyol. Als seus 50 anys, la nedadora aragonesa ha assolit les 100 medalles internacionals després de conquerir l'or en els 50 metres esquena S2 al Campionat d'Europa de Kocaeli, a Turquia. Una xifra que resumeix una trajectòria de més de dues dècades a l'elit i que la converteix en una de les esportistes espanyoles més llorejades de tots els temps.
No es tracta únicament d'una col·lecció de medalles. Darrere del centenar de peces hi ha una carrera que va començar als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i que ha travessat set edicions de la cita paralímpica, nombrosos campionats del món i europeus i diverses generacions de rivals.
Perales ha aconseguit mantenir-se durant més de 25 anys a la primera línia internacional. Una longevitat que explica tant el volum del seu palmarès com la seva capacitat per seguir competint després d'haver assolit alguns dels majors èxits possibles en l'esport.
De Sydney 2000 a les 100 medalles
El punt de partida d'aquesta història es troba a Sydney 2000. Allà, Teresa Perales va debutar en uns Jocs Paralímpics i va començar a construir un palmarès que no ha deixat de créixer des d'aleshores.
A aquella primera experiència la van seguir Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012, Rio de Janeiro 2016, Tòquio 2020 i París 2024. Set participacions paralímpiques en les quals la nedadora aragonesa ha aconseguit 28 medalles, una xifra que la situa com l'esportista espanyola amb més medalles en la història dels Jocs Paralímpics.
La seva trajectòria no s'ha limitat, però, a l'escenari paralímpic. Els Campionats del Món i d'Europa també han estat una part fonamental de la seva carrera. El resultat és un palmarès compost per 28 medalles paralímpiques, 23 mundials i 49 europees.
En total, 100 metalls internacionals que han arribat en diferents etapes de la seva carrera i que mostren una constant: Perales sempre ha trobat la manera de mantenir-se entre les millors.
Una carrera construïda sobre la regularitat
Una de les particularitats de la seva trajectòria és precisament la seva regularitat. Aconseguir una medalla en una gran competició pot ser el resultat d'un moment concret. Mantenir-se durant més de dues dècades entre les millors exigeix alguna cosa diferent.
Perales ha competit en diferents generacions i ha vist canviar el panorama de la natació paralímpica. També ha hagut d'adaptar-se a nous rivals, nous sistemes de competició i diferents etapes de la seva pròpia carrera.
El pas del temps no ha impedit que continuï ampliant la seva col·lecció. De fet, la seva centèsima medalla ha arribat el 2026, quan ja té 50 anys.
A Kocaeli, a més, no es va limitar a assolir la xifra rodona. L'or als 50 metres esquena S2, aconseguit amb un temps d'1:09.26, va ser la seva cinquena medalla en cinc proves disputades durant el campionat.
La xifra serveix per entendre millor la dimensió de la seva trajectòria: el centenar no ha arribat com a conseqüència d'una carrera ja acabada, sinó mentre continua competint al màxim nivell.
La motivació per competir no desapareix
Després de tants anys acumulant èxits, la motivació podria semblar una qüestió complicada. No obstant això, Perales continua trobant a la piscina una raó per seguir competint.
«M'encanta nedar», ha reconegut l'aragonesa, una frase senzilla que ajuda a explicar per què, després d'haver assolit les 100 medalles, encara no contempla necessàriament el final de la seva trajectòria.
La pròpia esportista també ha parlat en altres ocasions que tots els atletes tenen una «data de caducitat», encara que en el seu cas encara no sembla haver arribat. La seva presència a Kocaeli i el nivell mostrat durant el campionat són una mostra que continua trobant objectius esportius.
El pas del temps sí que ha canviat, almenys, una cosa: l'espai necessari per guardar tots els seus èxits. «Les medalles ja no em caben», reconeixia Perales després d'assolir la número 100. Una frase que, més enllà de l'anècdota, reflexiona la dimensió d'una col·lecció que ha anat creixent durant 26 anys.
28 medalles paralímpiques i un rècord històric
Dins d'aquest centenar de peces, els Jocs Paralímpics ocupen un lloc especial. 28 medalles converteixen Perales en l'esportista espanyola amb més metalls en la història d'aquesta competició. La seva col·lecció paralímpica inclou ors, plates i bronzes aconseguits des de Sydney fins a París. Durant tot aquest temps, s'ha convertit en una de les cares més reconeixibles de l'esport paralímpic espanyol.
El seu palmarès també ha contribuït a donar visibilitat a una competició que ha experimentat una enorme evolució durant les últimes dècades. Perales ha estat protagonista de bona part d'aquest procés i ha mantingut una presència constant en els grans escenaris internacionals.
Les medalles, a més, no han arribat concentrades en una única etapa. S'han repartit al llarg de més de dues dècades, cosa que converteix la seva longevitat esportiva en un dels elements més destacats de la seva carrera.
Una carrera també portada a la pantalla
La trajectòria de Teresa Perales també ha quedat recollida a 'Teresa Perales: el camí de l'aigua', un documental produït pel Comitè Paralímpic Espanyol amb la col·laboració de la Fundació ONCE i emès per RTVE el 2025. La pel·lícula, d'uns 27 minuts, acompanya la nedadora durant la seva preparació per als Jocs Paralímpics de París 2024 i mostra el camí fins a aconseguir-hi la seva 28a medalla paralímpica. El documental no se centra únicament en els seus resultats, sinó també en el treball diari al costat del seu equip i en les persones que han acompanyat la seva carrera.
El títol reflecteix a més la relació que Perales ha construït amb la natació al llarg de la seva vida. La mateixa esportista va explicar després de veure el documental que "he anat transformant els meus somnis, i solament vull sempre gaudir". Per a ella, entrar a l'aigua continua sent molt més que competir: "Abans de llançar-me a l'aigua, em sento la persona més afortunada del món, sento passió i llibertat expressada al màxim nivell", va afirmar.
L'obra permet així observar l'altra cara d'una esportista acostumada als podis: els entrenaments, la preparació física i emocional i el treball d'un equip que l'ha acompanyat durant anys. Un recorregut que ajuda a entendre com s'ha construït una carrera que, un any després de l'estrena del documental, ja ha assolit les 100 medalles internacionals.
L'èxit més enllà del podi
La figura de Teresa Perales també transcendeix els seus resultats esportius. La seva trajectòria l'ha convertida en una referència de l'esport paralímpic espanyol i en una de les esportistes més reconegudes del país.
La seva carrera ha transcorregut durant una època de transformació de l'esport paralímpic, amb una major professionalització, una creixent atenció mediàtica i una evolució de les condicions de competició.
En eixe context, Perales ha aconseguit mantindre's com una constant. Cada nova competició ha afegit un capítol a una trajectòria que ara ateny una xifra simbòlica: 100 medalles internacionals. I l'escenari triat per aconseguir-la també té un significat especial. L'Europeu de Kocaeli va permetre que l'aragonesa atenyera el centenar mentre una altra nadadora de la mateixa terra, María Delgado, aconseguia el seu primer or europeu.
Suma't a
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.