Starmer i la remuntada del Barça contra el PSG

Quan Keir Starmer va arribar al poder fa gairebé dos anys, alguns analistes el van comparar amb Salvador Illa. Les reflexions d'aquells opinadors eren pertinents: ambdós eren socialdemòcrates i europeistes, compartien un estil pragmàtic, situaven al centre de la seva acció política la necessitat de millorar els serveis públics i van accedir al poder amb a penes un mes de diferència, en un context polític similar.

El primer ministre laborista va heretar un país marcat per les conseqüències emocionals, socials i econòmiques del Brexit després d'anys d'executius conservadors. Per la seva banda, el president català va aconseguir la confiança del Parlament després de més d'una dècada de governs nacionalistes i independentistes.

Tanmateix, els seus camins s'han anat separant progressivament. Per a molts progressistes europeus, la victòria de Starmer va suposar un bri d'esperança i de canvi en un món on l'autoritarisme d'extrema dreta té cada cop més pes en les assemblees legislatives i en els governs. No obstant això, els seus gairebé dos anys a Downing Street han estat força decebedors per als seus votants i per als qui creiem en valors democràtics i socials: han mostrat un líder voluble, sense rumb clar i amb polítiques erràtiques. Les retallades en ajudes socials o algunes de les seves mesures en matèria migratòria en són exemples evidents.

Tot això succeeix, a més, en un context marcat per una por que s'ha apoderat de bona part de les societats europees. Quan els treballadors de zones humils, com passa en algunes àrees d'Anglaterra, no arriben a final de mes o perceben que la seva qualitat de vida empitjora, augmenta el risc que el malestar social es converteixi en un vot de protesta contra el conjunt del sistema. I, ara per ara, qui millor està capitalitzant aquest descontentament és la extrema dreta.

Aquest marc ajuda a entendre el retrocés de l'esquerra a les eleccions locals a Anglaterra. En un símil futbolístic, ara mateix Starmer seria el Barça després de la seva històrica derrota contra el PSG a la Champions per 4-0. Era l'any 2017 i, gairebé miraculosament, l'equip blaugrana va aconseguir remuntar l'eliminatòria guanyant 6-1 al conjunt francès.

La pregunta, arribats a aquest punt, i després que la seva formació perdés centenars de regidors, és si el líder britànic està encara a temps de revertir la situació. Al meu judici, és pràcticament impossible. En primer lloc, perquè fins i tot encara que encertés ara amb les receptes econòmiques i les mesures socials que hauria d'aplicar, els resultats de qualsevol política pública no són immediats. I menys en un context mundial tan incert com l'actual. A més, en política, els canvis bruscos de rumb rarament resulten creïbles davant la ciutadania.

En segon lloc, perquè el fort creixement de l'extrema dreta empeny les forces conservadores - i no tan conservadores, com passa en aquest cas - a imitar les seves fórmules per recuperar antics votants.

I, en tercer lloc, no menys important, perquè ara mateix el Partit Laborista està molt dividit. Des de fa temps, alguns càrrecs i diputats venien criticant l'estil de govern de Starmer i el seu gir a la dreta, però aquestes crítiques han escalat fins al punt que algunes veus ja reclamen obertament la seva dimissió.

Potser la millor sortida - encara que ara mateix sembli improbable - seria que l'actual primer ministre britànic fes un pas al costat i el succeís algun diputat amb un mínim consens dins del partit. Un relleu amb l'objectiu de recuperar un projecte socialdemòcrata que situasi l'estat del benestar al centre de l'acció política.

Els laboristes encara poden reduir un descontentament social que només beneficia una extrema dreta liderada per Nigel Farage, qui, després de promoure el Brexit amb múltiples fal·làcies, exageracions i mentides, difícilment podia imaginar fa una dècada que tindria l'opció de convertir-se en primer ministre britànic.

La política democràtica, afortunadament, és una avaluació contínua i permanent. La ciutadania ha parlat i ara toca a les formacions moure fitxa. El Barça ho va fer contra el PSG i és probable que els laboristes necessitin una remuntada similar. Encara són a temps. Però necessiten un canvi de guió.