La Séptima arriba a la TDT i laSexta té motius per mirar de reüll

L'arribada d'una nova cadena a la TDT obliga a fer comptes. Qui pot guanyar espectadors, quin públic està en joc i, sobretot, qui pot sortir perdent. En el cas de La Setena, hi ha un canal que té més motius que altres per mirar de reüll: laSexta. No perquè li arrabassi audiència automàticament ni perquè ambdues competiran d'igual a igual des del primer dia, sinó perquè la televisió de Contreras ha triat per al seu desembarcament un terreny que la d'Atresmedia treballa des de fa dues dècades: l'actualitat, la política, l'anàlisi i una marca amb una marcada sensibilitat progressista.

La coincidència resulta especialment significativa pel moment que travessa la cadena amb residència a Sant Sebastià dels Reis. La temporada 2025/2026 va acabar amb Cuatro per davant de laSexta, un 6,1% enfront del 6% del seu rival. La diferència va ser d'apenes una dècima, però la dada va tenir un important valor simbòlic: la segona generació de Fuencarral va tornar a superar la seva competidora directa per primera vegada en dotze anys. A més, la cadena de Mediaset ha aconseguit guanyar terreny precisament amb una oferta en què l'actualitat i el debat han adquirit cada cop més protagonisme.

No obstant això, és cert que laSexta manté marques amb una identitat molt reconeixible i amb tendència a generar conversa. El Intermedio, Salvados, Pesadilla en la cocina o laSexta Xplica continuen formant part del seu ADN. Però la fotografia actual és diferent a la de fa una dècada. La cadena que durant anys semblava tenir un territori propi es troba ara competint amb més actors per un espectador que té moltes més opcions per consumir informació, política i opinió. I aquí és on l'arribada de La Setena pot ser especialment incòmoda.

Quan laSexta va néixer el 2006, la seva proposta tenia una personalitat molt més diferenciada dins del panorama televisiu. Informació, política, humor i entreteniment es barrejaven en una fórmula que va aconseguir construir una audiència que no només veia determinats programes, sinó que també s'identificava amb la cadena. El Intermedio, Salvados, Sé lo que hicisteis... o laSexta Noticias van ser peces fonamentals d'aquella televisió que va irrompre amb una imatge rebel i progressista.

Vint anys després, bona part d'aquest territori ja no és exclusiu. La política s'ha convertit en un gènere televisiu; les tertúlies ocupen cada vegada més franges i l'actualitat s'ha convertit en matèria primera per a cadenes que abans competien amb propostes molt diferents. Cuatro és l'exemple més evident. En boca de todos, Todo es mentira, Horizonte o la recuperació de Noticias Cuatro han permès -encara que amb una línia editorial en l'extrem oposat- a Mediaset disputar un espai que durant molt de temps semblava patrimoni de laSexta. El resultat s'ha reflectit en les audiències.

Però hi ha una segona qüestió, més difícil de mesurar i precisament per això més interessant: la relació entre una cadena i el seu públic també es pot desgastar. LaSexta conserva una identitat progressista, però alguns dels seus continguts i tertúlies han generat en els últims anys un debat sobre si aquella personalitat amb què va néixer s'ha anat diluint. Més que parlar d'un suposat gir ideològic categòric, resulta més interessant observar que la cadena ja no té la mateixa excepcionalitat que quan va arribar a la televisió. Hi ha més oferta, més debat polític i més cadenes disposades a disputar al mateix espectador.

I és aquí on La Setena pot trobar una bossa d'audiència especialment interessant: l'espectador progressista que continua buscant una televisió amb què sentir-se identificat, però que ja no sent la mateixa fidelitat cap a laSexta.

El públic que pot canviar de casa

La Setena no parteix de zero a l'hora de buscar aquest espectador. El projecte de José Miguel Contreras ha plantejat des del principi una programació bolcada en l'actualitat, el directe, l'anàlisi i la conversa. La cadena aspira a competir amb Cuatro i laSexta i el seu impulsor ha parlat de connectar amb un públic progressista, encara que rebutjant que el canal es converteixi en una televisió partidista.

La clau hi és precisament allà. La Setena no necessita convèncer l'espectador més fidel de laSexta. Pot intentar convèncer el que ha deixat de ser-ho. Aquest públic existeix potencialment: persones que segueixen interessades en la política i l'actualitat, que continuen consumint determinats programes de la cadena verda, però que ja no troben en tota la cadena aquella identificació que podia existir anys enrere. No cal que hagin abandonat completament la televisió ni que hagin decidit canviar de canal de manera conscient. N'hi ha prou que existeixi una certa sensació d'orfandat perquè una nova marca pugui intentar ocupar aquest espai.

La nova cadena té, a més, un avantatge: pot construir la seva identitat. Encara que els seus fitxatges són reconeguts rostres de la petita pantalla, el projecte prepara una graella des de zero, centrada en l'actualitat i el directe.

En aquest escenari apareix una coincidència especialment cridanera. José Miguel Contreras, qui fos un dels principals impulsors de laSexta i estigués al capdavant de la posada en marxa de la cadena, ara és qui lidera el disseny de La Setena. És a dir, qui va conèixer des de dins com es va construir una televisió capaç de reunir un determinat públic torna ara amb un projecte que pot disputar precisament a aquell canal una part d'aquests espectadors.

L'amenaça, per tant, no té per què traduir-se en un gran cop d'audiència. En una batalla en què Cuatro i laSexta han acabat separades per la mínima, unes poques dècimes poden ser suficients per alterar l'equilibri. La Setena no necessita convertir-se immediatament en un èxit massiu per incomodar Atresmedia. Li n'hi hauria prou amb consolidar-se com una alternativa reconeixible per a una part del públic que fins ara tenia menys opcions dins d'aquell espai ideològic i televisiu.