"Sabia que podia guanyar a qualsevol": el dia que Nalbandian va tombar Nadal, Federer i Djokovic a Madrid

Hi ha victòries que marquen una carrera. I després hi ha les que la defineixen per complet. La de David Nalbandian al Masters de Madrid 2007 pertany a aquest segon grup. Aquella setmana, l'argentí no només va aixecar el títol, sinó que va signar un recorregut que encara avui resulta difícil d'igualar: va eliminar Rafael Nadal, Novak Djokovic i Roger Federer, tres dels millors jugadors de la història, en el mateix torneig.

Amb el pas dels anys, el mateix Nalbandian ha recordat aquella gesta amb naturalitat, però també amb la convicció que va arribar en el moment just. "Sabia que podia guanyar a qualsevol", va explicar en rememorar aquella setmana a la capital espanyola, una frase que resumeix bé la seva mentalitat en aquells dies.

Un torneig que va canviar la seva història

El camí cap al títol no va ser senzill. Nalbandian arribava sense ser favorit, en un circuit dominat per noms molt més mediàtics. Tanmateix, el seu nivell va anar creixent partit a partit fins a assolir un punt de confiança màxim.

"Va ser una setmana increïble, tot em va sortir perfecte", va recordar. I no era una exageració. En quarts de final es va imposar a Nadal, que en aquell moment era pràcticament imbatible, especialment en determinades superfícies. Després, en semifinals, va superar un jove Djokovic que ja apuntava a estrella mundial. I a la final, va tancar el torneig derrotant Federer, aleshores número u del món.

Derrotar els millors en sèrie

El que fa única aquella victòria no és només el títol, sinó el context. Guanyar un d'aquests jugadors ja era un desafiament enorme. Fer-ho davant els tres en la mateixa setmana va elevar la gesta a una altra dimensió.

Nalbandian ho explicava sense dramatisme: "No és una cosa que pensis gaire en el moment. Estàs concentrat en cada partit". Aquesta capacitat per aïllar-se del soroll i centrar-se en el següent rival va ser una de les seves grans virtuts durant el torneig.

També va reconèixer que el nivell d'exigència era màxim: "Havia de jugar al límit en tots els partits". I ho va fer. El seu tennis, basat en el control des del fons de pista, la lectura del joc i una tècnica molt depurada, va trobar aquella setmana una versió pràcticament perfecta.

Una mentalitat clau per a la sorpresa

Més enllà del nivell tècnic, hi va haver un factor decisiu: la confiança. Nalbandian sempre va ser un jugador amb talent suficient per competir contra qualsevol, però no sempre va aconseguir mantenir aquesta regularitat al llarg de la seva carrera.

En Madrid 2007, tot va encaixar. "Quan entres en aquest ritme, et sents còmode i tot flueix", va explicar. Aquesta sensació de control va ser la que li va permetre encadenar victòries davant de rivals que, sobre el paper, partien com a favorits.

Un record que continua vigent

Anys després, aquella setmana continua sent una referència dins del tennis. Molt pocs jugadors han estat capaços d'encadenar victòries d'aquest calibre en un mateix torneig. Per això, el títol de Madrid 2007 no és un més en la carrera de Nalbandian: és el que millor explica el seu potencial.

"És un torneig que recordo amb molt d'afecte", confessà. I no és per menys. Més enllà del trofeu, va deixar una de les actuacions més recordades del circuit en les últimes dècades.