Rajoy defensa el seu racisme en una nova crònica: "Ells no es disculpen mai"

Espanya amaneix aquest dimecres de ressaca després d'allargar una nit històrica, però amb un somriure d'orella a orella. La selecció ocuparà, sens dubte, la immensa majoria de les converses a les oficines, cafeteries i bars, després del triomf contra França a les semifinals del Mundial de Futbol. L'alegria d'un país que, 16 anys després, torna a ser finalista d'una Copa del Món, hauria de desbordar tot el que és diferent. No obstant això, igual que La Roja, n'hi ha que han tornat a assaborir les mels del protagonisme molts anys després, i han decidit que avui també s'ha de parlar d'ells.

A penes uns minuts després que l'àrbitre xiulés el final a Dallas, mentre es repetien als carrers espanyols les imatges d'eufòria d'aquell estiu del 2010, el medi digital El Debate s'afanyava a publicar una nova columna del que llavors era líder de l'oposició, Mariano Rajoy. L'expresident del Govern, com fes durant el triomf d'Espanya a l'Eurocopa del 2024, s'ha reconvertit en cronista esportiu, però en aquesta ocasió les seves línies l'han convertit en un dels protagonistes polítics de l'estiu.

Divendres passat, després que Espanya eliminés Bèlgica i se cités a les semifinals amb França, l'exlíder del PP va dir a la seva columna que el combinat gal té "una plantilla d'altíssim nivell", però "això sí, sense francesos". El racisme implícit en negar la seva pertinença a un país a persones pel seu color de pell –perquè els 26 jugadors de Les Bleus tenen nacionalitat francesa i 23 d'ells van néixer a França- ha provocat un allau de crítiques a Rajoy des de tots els fronts, des dels Governs espanyol i francès, fins i tot des de l'extrema dreta del país veí.

Rajoy es justifica i assenyala Pedro Sánchez: "Així ho afirma ell"

Cinc dies després, queda clar que a l'expresident li ha agradat tornar a les portades de la premsa de mig món, encara que sigui pel ridícul dels seus textos, plens de acudits i gràcies que adornen el racisme que desprenen aquestes línies. En aquesta nova entrega, Rajoy torna a buscar l'aplaudiment fàcil de qui li riu les gràcies a qualsevol que confronti, encara que sigui sense gràcia ni sentit, amb el Govern de Pedro Sánchez.

La crònica ho deixa clar des del títol: "Cal tenir bon humor", que ja anticipa que l'últim president popular es ficarà de ple en la seva pròpia polèmica. Després de diversos paràgrafs remarcant l'històric èxit de la selecció, la grandesa del rival, el paper de Luis de la Fuente i els possibles rivals d'Espanya a la final, Rajoy es posa al tema, i en la seva primera al·lusió a la polèmica menciona, indirectament Pedro Sánchez: "Ens agrada el futbol. Pretenem seguir aquí amb la nostra selecció uns quants anys. Desitgem ferventment que Espanya aconsegueixi sempre la victòria. No que guanyi el millor, com prefereix –així ho afirma– ell".

"Ell" és el president del Govern, que va respondre a la seva anterior columna amb un missatge en què va dir "que guanyi el millor i que perdi el racisme". Rajoy no només no es disculpa per haver atret totes les mirades cap a Espanya per les raons equivocades, sinó que defensa, de nou en el seu forçat sarcasme, les seves paraules. "De manera especial, gràcies a les autoritats per l'atenció que m'han prestat en aquest Mundial. La pena és que tants esforços dedicats a glossar les meves virtuts els hagin distret d'altres qüestions", escriu.

El mateix que està intentant per totes les vies possibles cridar l'atenció d'un país que el va fer fora del Govern fa ja vuit anys després de la sentència per la corrupció del seu partit, assegura que a Sánchez i al ministre Albares "els interessa més xivar-se a un ministre estranger o fer una reverència a un primer ministre per provocar soroll, distreure l'atenció, esvalotar i tot perquè no es parli del que estem vivint". Rajoy acaba la seva crònica atacant sense complexos l'actual Executiu: "Ells no demanen perdó per res. Això, per vistos, sempre els toca a altres. Vostès ja saben com sóc i el que penso. Visca Espanya! Hem guanyat un cop més".