Meta afronta una de les sancions econòmiques més grans imposades a una empresa en la història dels Estats Units. Un jutge ha ordenat a la companyia de Mark Zuckerberg pagar 25.000 milions de dòlars a l'estat de Nou Mèxic després que un jurat la declarés responsable d'enganyar els usuaris sobre les seves polítiques de privacitat i moderació de continguts a Facebook. La sentència suposa un nou cop per a la tecnològica per les seves pràctiques en la gestió de dades personals i l'ús d'informació privada amb finalitats polítiques.
El jutge Francis Mathew ha dictat la condemna després que, al setembre, el jurat conclogués que Meta havia comès més de 43 milions d'infraccions de les lleis de protecció del consumidor de Nou Mèxic. La legislació estatal preveu sancions de fins a 5.000 dòlars per cada infracció, una quantia que ha permès assolir una xifra multimilionària. El fiscal general de l'estat, Raúl Torrez, ha qualificat el resultat com un dels veredictes estatals més quantiosos, si no el més gran, contra una empresa en la història del país.
Torrez ha defensat que la resolució ha de servir d'advertència a Silicon Valley i demostrar que les grans tecnològiques també han de respondre per les seves pràctiques. "Aquesta sentència hauria de ser un senyal, un missatge inequívoc, per a Silicon Valley", ha afirmat durant una roda de premsa. A més, ha recordat que, conforme a la Constitució de Nou Mèxic, les multes per vulnerar les lleis de protecció al consumidor es destinen a finançar l'educació pública. El fiscal general ha arribat a suggerir que la quantitat podria permetre finançar la construcció de multitud de col·legis durant dècades, encara que els diners podrien quedar bloquejats mentre es resolen els recursos que previsiblement presentarà Meta.
L'origen del cas es troba en l'escàndol Cambridge Analytica, la consultora política que va recopilar informació d'aproximadament 87 milions de perfils de Facebook a través d'una aplicació de tercers i va utilitzar aquestes dades per elaborar anuncis polítics personalitzats. L'aplicació estava vinculada a un test de personalitat que va permetre accedir a informació d'usuaris i, a través d'ells, a dades dels seus contactes. Aquesta informació va acabar a mans de la consultora, que la va emprar per desenvolupar perfils amb què orientar missatges polítics a determinats segments de l'electorat.
Entre els clients de l'empresa, posteriorment desapareguda, figurava la campanya presidencial de Donald Trump de 2016. El cas va provocar una crisi internacional sobre la protecció de dades i la capacitat de les plataformes digitals per influir en el debat públic mitjançant publicitat segmentada. L'acusació de Nou Mèxic sosté que Facebook va enganyar els usuaris sobre les garanties de privadesa de la plataforma i sobre el control que exercia respecte a la informació personal recopilada per tercers.
L'estat també va denunciar que la companyia va permetre que proliferessin continguts violents i desinformació a la seva xarxa social. No obstant això, el procediment no va acabar amb una victòria completa de l'acusació: el jurat va considerar que no s'havia demostrat que Facebook hagués realitzat afirmacions falses sobre l'eliminació de contingut perjudicial, inclosa la desinformació relacionada amb la pandèmia de COVID-19. Meta ha defensat que les seves polítiques de moderació són sòlides i que s'han d'aplicar tenint en compte la llibertat d'expressió.
Nou Mèxic va decidir portar l'assumpte als tribunals pel seu compte, mentre altres 48 estats van assolir un acord nacional amb Facebook per valor de 18.000 milions de dòlars. El pacte incloïa compromisos relacionats amb les pràctiques de privadesa i eximia Meta de futures responsabilitats vinculades a l'episodi de Cambridge Analytica. Nou Mèxic va optar per continuar el litigi i exigir una sanció pròpia.
En el judici, els advocats estatals van sol·licitar una multa d'entre 35.000 i 40.000 milions de dòlars, en considerar que només una penalització de magnitud semblant tindria un efecte dissuasori sobre l'empresa. La defensa de Meta, per la seva banda, va demanar limitar el pagament a 3.400 milions. El seu advocat Matt Nicholson va qualificar una possible sanció de fins a 40.000 milions d'«escandalosa per a la consciència» i va sostenir que una quantitat tan elevada vulneraria el dret al degut procés i no resistiria l'examen dels tribunals.
Meta també qüestiona el mètode utilitzat per comptabilitzar les infraccions i sosté que l'estat no ha demostrat que les declaracions sobre privacitat perjudiquessin efectivament els ciutadans. L'empresa argumenta que la llei estatal no pot aplicar-se indiscriminadament a persones que no utilitzaven Facebook en el moment dels fets. Si prospera el seu recurs, tant el nombre d'infraccions reconegudes com la quantia final de la sanció podrien reduir-se. Els interessos, mentrestant, s'acumularien durant la tramitació judicial.
La companyia assegura, a més, que ha adaptat les seves polítiques des que es va presentar la demanda el 2021 i que elimina el 99% del contingut que incompleix les seves normes. La condemna, tanmateix, torna a situar en el centre del debat la responsabilitat de les plataformes digitals sobre la privacitat, la gestió de dades personals i la seva utilització per influir en les campanyes electorals.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.