Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Mariló Montero va acudir aquest dimecres a La mesa de Cristina Pardo a Antena 3 per desgranar, amb tot luxe de detalls, com va viure realment el seu pas per La Revuelta. Lluny de quedar-se en l'anècdota del plató, la periodista va desvetllar episodis inèdits ocorreguts als camerinos, va criticar durament el biaix en el muntatge final de l'entrevista i va analitzar l'estratègia televisiva de David Broncano.
El moment més revelador va arribar en relatar el que va succeir just després d'apagar-se les càmeres, quan ella es disposava a abandonar les instal·lacions. "Quan jo arribo al camerino me n'anava perquè venia Nacho, que era de comunicació de MasterChef, i estava tremolant", va confessar Montero davant els col·laboradors d'Antena 3. En aquell instant, es va produir una intervenció insòlita per part dels responsables del format: "Va baixar la direcció sencera i em van dir: 'No te'n vagis, que Broncano vol parlar amb tu'. I em van dir: 'Has fet història a la televisió, ningú li ha plantat cara a Broncano'".
La periodista navarresa va admetre haver-se sorprès davant tal afirmació: "Jo em vaig sorprendre perquè, noia, jo sóc de Navarra i sóc així. No veia res excepcional a aquesta conversa que jo vaig tenir". Finalment, l'esperat encontre a les entranyes del teatre va ser més fred del que s'esperava: "Jo crec que [Broncano] estava una mica en shock, perquè tampoc hi va haver un diàleg, però el to va ser molt bo. Tinc un bon record d'aquesta experiència". Sobre la possibilitat de repetir, Montero va aclarir que "hi ha hagut també converses posteriors de poder tornar o no poder tornar, no han fructificat, ningú s'ha entestat més a què torni".
"És periodísticament intolerable"
El to conciliador sobre el tracte personal va contrastar frontalment amb la seva indignació per com es va editar i emetre el programa. Montero va explicar que el seu únic objectiu era "promocionar MasterChef", recordant orgullosa que el seu premi "està al piano a la porta de casa". No obstant això, va denunciar que l'escaleta va saltar pels aires des del minut u: "La conversa va derivar, tot just donar-me les bones nits, en un tema que ningú s'esperava, i qui l'arrenca és ell. El primer que fa és atacar una amiga i companya de televisió, i jo començo a rebatre".
La tensió d'aquell inesperat xoc dialèctic va ser tal que la convidada va prendre una postura física a la defensiva: "Va ser una conversa, diàleg, debat o discussió en la qual no vaig arribar a asseure'm en tot el programa, em vaig quedar dreta".
El major enuig de la presentadora es va centrar en les retallades aplicades en postproducció. "Si edites i treus alguna cosa... Si a mi em treuen que jo defenso Juan, el marit d'Ana Rosa, però que no he criticat que Begoña Gómez ha d'estar asseguda davant del jutge, aleshores aquesta edició periodísticament és intolerable". Aquesta disconformitat amb el resultat final la va portar a prendre una decisió dràstica: "No he vist el programa. El vaig fer i no l'he vist. No l'he volgut veure".
Abascal i la resistència davant un públic hostil
Durant la seva intervenció a Antena 3, Montero també va dissenyar una radiografia del comportament de Broncano davant convidats d'espectre conservador, prenent com a exemple la recent visita de Santiago Abascal. Segons la seva visió, Broncano va intentar acorralar el líder de Vox: "Va voler fer front a un personatge polític al qual li han posat orelles, ullals i capa de dimoni, i va voler intentar acabar amb ell davant els seus". Un pla que, al seu judici, va fracassar: "No va poder perquè Santiago Abascal es va presentar com un home tímid".
Montero va revelar que, segons va escoltar explicar al presentador mateix aquell mateix matí, Broncano va patir durant aquesta entrevista perquè li va fallar el seu gran suport: "A David li va faltar el públic, que per a ell és una eina importantíssima. S'acovardia ell mateix en sentir que, quan adreçava preguntes a Abascal, sentia murmuris del públic, i a ell això l'intimidava".
Aquesta pressió de la grada és una cosa que Montero assegura haver patit en pròpia carn. "Imagina't tu com, no sent de la seva ideologia, entres a casa seva, amb les seves condicions, i ets xiulada des del principi". Malgrat l'ambient en contra, la periodista es va enorgollir de la seva enteresa moral durant la gravació: "Jo vaig sentir que totes les pedres que m'estava tirant el públic venien a les meves esquenes. Vaig pensar: 'Gira't', i em vaig dir: 'No et giris'. La meva dignitat podia amb això. Va ser una baralla que jo vaig acceptar".
Per concloure l'assumpte, Montero va recórrer a una metàfora literària sobre com gestiona els atacs públics: "Jo sóc com l'insecte de Kafka a La metamorfosi: a mi em tira el pare la poma a l'esquena i jo no me la quedo allà infectant, jo l'arranco. No carrego jo amb coses que em puguin afectar".