Lleó XIV no fa cap menció a les víctimes en la seva discutida visita a l'Abadia de Montserrat

El recorregut de Lleó XIV per Espanya continua. L'agenda del Papa està sent especialment intensa en aquests dies que passa pel nostre país, sent partícip en nombrosos esdeveniments multitudinaris. així com fent visites a llocs concrets i més recollits on coneix la tasca que fan diferents membres de l'Església a Espanya. Després d'haver passat per la capital de l'Estat, el pontífex arribava a Barcelona aquest dimarts.

En el seu primer dia a la capital catalana, Lleó XIV va acudir a la Catedral per mantenir una trobada amb els voluntaris i pregar en castellà i català al costat d'ells. Aquesta cita tenia lloc al final del matí, traslladant-se després a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, on va protagonitzar una vigília en què la música i la cultura van ser les protagonistes. Quan va finalitzar la cerimònia solemne, el Sant Pare va envoltar el recinte per saludar i acostar-se als gairebé 50.000 fidels que es trobaven allà.

En el dia d'avui, després d'acudir al centre penitenciari Brians 1, on compartia una estona amb internes i reclusos, Lleó XIV ha arribat a l'Abadia de Montserrat, un lloc de especial importància per a l'Església espanyola, encara que també sent especialment polèmic per la quantitat d'abusos sexuals que, segons s'ha denunciat, es van cometre allà.

En aquest sentit, les associacions de víctimes d'abusos sexuals de l'Església han denunciat enèrgicament que el Papa inclogui aquest monestir benedictí en la seva agenda, retreient que aquest edifici adquireixi un protagonisme molt diferent al que, consideren, mereix, per tots els actes comesos allà entre els anys 60 i principis del 2000.

Gaudí va desenvolupar part de la seva activitat professional a Montserrat sota la direcció de Francesc de Paula del Villar, l'arquitecte que anys després seria rellevat per ell al capdavant del projecte de la Sagrada Família. No obstant això, la vinculació del genial arquitecte català amb Montserrat va ser molt més enllà d'aquella etapa inicial d'aprenentatge. El massís muntanyós es va convertir en una font constant d'inspiració que va deixar una profunda empremta en la seva obra.

La influència de Montserrat pot rastrejar-se en diversos elements de la Sagrada Família, des de la formació rocosa que corona el Portal de l'Esperança, a la façana del Naixement, fins a la capella consagrada a la Verge de Montserrat situada a la cripta del temple, reflectint així l'estreta connexió espiritual, artística i simbòlica que Gaudí va mantenir amb un dels paisatges més emblemàtics i identitaris de Catalunya.

L'Abadia gaudeix de polèmica ja que, encara que expressés el seu rebuig als fets ocorreguts allà durant tantes dècades i es nega rotundament a indemnitzar les víctimes, les quals no poden portar els seus agressors davant els tribunals per prescripció dels delictes o defunció.

Atenent a això, la visita de Lleó XIV, que té lloc després d'haver-se reunit amb víctimes de la pederàstia a Madrid, encara que sent aquesta trobada també controvertida pels col·lectius que van quedar a les portes de la residència papal, l'arribada del Papa a l'Abadia de Montserrat desperta enorme expectació per conèixer si farà referència en les seves paraules o no a aquests casos d'abusos sexuals. No ha ignorat aquests fets Lleó XIV, qui els definia a la capital espanyola com una "lacra".

Des de primeres hores del matí, Miguel Hurtado, juntament amb altres víctimes d'abusos sexuals comesos en el si de l'Església, es va concentrar als voltants del monestir de Montserrat per denunciar el que consideren un "acte de violència institucional" derivat de la visita del Papa a un enclavament que qualifiquen com l'"epicentre de la pederàstia clerical a Catalunya".

Hurtado, reconegut per haver estat el primer denunciant públic dels abusos sexuals ocorreguts a l'abadia de Montserrat, va qualificar la presència del Pontífex com un "absolut despropòsit". Al seu parer, la visita suposa una oportunitat perduda per afrontar de manera directa la realitat de les víctimes. "Ha acudit al lloc on es van cometre els fets sense reunir-se amb els qui els van patir ni abordar la reparació del dany causat", va lamentar el portaveu de l'associació Reparació Integral Ja.

Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, Hurtado va anunciar a més el llançament d'una campanya de recollida de signatures destinada a visibilitzar el cas i reclamar mesures concretes de reparació per a les víctimes. Entre les seves reivindicacions figura la creació d'un memorial permanent dins del recinte monàstic que serveixi d'homenatge i reconeixement als qui van patir abusos.

L'activista va recordar que, més enllà de la seva dimensió espiritual i cultural, Montserrat arrossega una història marcada per greus episodis d'abusos. "Comprendo que Montserrat és una institució mil·lenària i que la Moreneta és la patrona de Catalunya, però també és l'escenari on el germà Andreu Soler va abusar de dotze menors durant tres dècades amb el coneixement de diversos abats que mai van denunciar els fets davant les autoritats", va denunciar. Mesos enrere, el mateix Hurtado havia remès una carta al Papa sol·licitant-li que reconsiderés la seva visita al monestir.

Encara que Andreu Soler mai va arribar a ser jutjat per la via penal en morir el 2008, una investigació interna impulsada per la pròpia abadia va concloure el 2019 que el religiós va actuar com un autèntic "depredador sexual" dins del moviment escolta vinculat a Montserrat. Soler va ser responsable dels grups scouts de la comunitat entre les dècades de 1970 i 1990, període durant el qual es van produir els abusos documentats.

No obstant això, durant la seva estada al santuari, el Papa no va realitzar cap referència explícita a aquests episodis ni a les víctimes. La visita, coincident amb les celebracions del mil·lenari de Montserrat, va estar centrada en el significat espiritual del lloc. Després d'arribar en helicòpter i situar-se davant la imatge de la Moreneta, el Pontífex va evocar la història religiosa del monestir, destacant com "els murs d'aquest recinte han custodiat les alegries i les penes, els goigs i les llàgrimes de tants fidels", a més de recordar la tradició musical de l'Escolania, considerada la més antiga d'Europa.

La seva intervenció va girar principalment al voltant de conceptes com la misericòrdia, la reconciliació i la recerca de la veritat. El Papa va defensar la necessitat de recórrer "el camí de la misericòrdia, la reconciliació, la veritat i la senzillesa", alhora que va advertir sobre formes de violència menys visibles però igualment danyines. En aquest context, va alertar contra "la crítica que humilia, la condemna que destrueix i l'agressivitat que divideix", una "violència amagada" que, segons va assenyalar, sol manifestar-se sota aparents mecanismes de defensa davant ferides, temors o injustícies acumulades.

L'absència de referències específiques als casos d'abusos ha generat malestar entre associacions de víctimes, que consideren que una visita d'aquesta rellevància històrica representava una oportunitat per reconèixer públicament el patiment patit i reforçar els compromisos de reparació i memòria. Mentre el Pontífex va centrar el seu missatge en la reconciliació i la convivència, les víctimes van tornar a recordar que, per a elles, la veritat i la justícia segueixen sent qüestions pendents en un dels llocs més emblemàtics del catolicisme català.