Les dues ànimes del Celtic: de donar de menjar als pobres a cotitzar en borsa

Aquest proper dijous 22, el Celta torna a rememorar un altre partit històric de les seves marxes europees. La setmana anterior va ser contra la Juventus i aquesta contra el Celtic. L'escenari va ser la Copa de la UEFA del 2002, a la tercera ronda ambdós equips es van enfrontar, sortint victoriós el conjunt escocès.

Darrere d'aquell resultat hi ha una institució la història de la qual va molt més enllà del futbol: un club fundat per donar de menjar als nens pobres de l'est de Glasgow que avui cotitza en borsa i ha de conciliar la seva herència social amb les exigències d'una indústria multimilionària.

Un club creat per omplir plats

La història del Celtic va començar el 1887, quan el germà marista Andrew Kerins, conegut com a Brother Walfrid, va impulsar la creació d'un equip de futbol per recaptar fons destinats a combatre la pobresa a l'East End de Glasgow. La ciutat rebia nombrosos immigrants irlandesos que buscaven una vida millor, però molts es van trobar amb dificultats per accedir a la feina, alimentar les seves famílies i integrar-se en una societat marcada per la desigualtat i la discriminació.

Walfrid va trobar en el futbol una eina per respondre a aquella situació. La idea era senzilla: crear un club capaç d'atreure espectadors i generar ingressos amb què finançar iniciatives benèfiques, entre elles l'alimentació de nens necessitats. El Celtic no va néixer, per tant, com un negoci que posteriorment incorporés una vessant solidària, sinó com un projecte futbolístic concebut per sostenir una causa social.

Aquell origen es va convertir en una part inseparable de la seva identitat. El vincle amb els barris populars de Glasgow i amb la comunitat irlandesa ha sobreviscut als canvis esportius, econòmics i organitzatius del club. Per bona part dels seus seguidors, vestir de verd i blanc representa alguna cosa més que donar suport a un equip: significa pertànyer a una tradició construïda al voltant de la comunitat, la memòria i la solidaritat.

Una identitat que també es mesura davant el Rangers

La dimensió social del Celtic està estretament lligada a la història de Glasgow i a la seva rivalitat amb el Rangers. L'anomenat Old Firm ha estat tradicionalment un enfrontament marcat no només per la competició esportiva, sinó també per les diferències religioses, culturals i polítiques presents a la ciutat.

El Celtic va quedar històricament associat a la immigració irlandesa, al catolicisme i a les simpaties nacionalistes irlandeses. El Rangers, per la seva banda, es va vincular durant dècades al protestantisme i a l'unionisme britànic. Aquesta divisió va arribar a expressar-se en episodis de discriminació religiosa i en una rivalitat que va desbordar les graderies, encara que les identitats de les dues aficions són avui més diverses del que suggereixen les etiquetes tradicionals.

La política continua formant part de la cultura d'una part del celtisme. A les graderies conviuen referències a Irlanda, símbols de solidaritat internacional i reivindicacions que connecten la història dels immigrants amb altres causes. No tots els seguidors comparteixen les mateixes idees, però la dimensió social i política continua diferenciant el Celtic de la imatge d'un club la finalitat del qual sigui única guanyar partits i títols.

Aquesta herència ajuda a explicar per què les decisions de la directiva poden generar reaccions que van més enllà del fet econòmic. Per a una part de l'afició, la institució no és únicament una empresa esportiva, sinó també un patrimoni col·lectiu que ha de conservar una relació especial amb les seves arrels.

De la recaptació benèfica als accionistes

La transformació empresarial del Celtic va agafar embranzida en els anys noranta. El 1994, l'empresari Fergus McCann va assumir el control del club en un moment delicat i va promoure una reorganització que va culminar amb la seva sortida a borsa el 1995. L'obertura del capital va permetre captar recursos per al projecte i va ampliar la participació dels accionistes, inclosos aficionats que van comprar títols de l'entitat.

Des de llavors, el Celtic opera a través de Celtic plc, una societat les accions de la qual cotitzen al mercat AIM de la Borsa de Londres. L'estructura implica una realitat diferent de la del club concebut per Brother Walfrid: a més de competir, ha de gestionar ingressos, inversions, contractes comercials, drets audiovisuals, entrades i operacions en el mercat de fitxatges. Les decisions de la seva direcció afecten tant el rendiment esportiu com el valor i els interessos de la companyia.

Les xifres mostren la dimensió assolida. En l'exercici 2024-2025, el Celtic va comunicar uns ingressos de 143,6 milions de lliures i un benefici després d'impostos de 33,9 milions. Les plusvàlues vinculades a la compravenda de jugadors van assolir els 31,5 milions de lliures, una mostra de fins a quin punt el mercat futbolístic forma part del seu model econòmic.

El negoci no elimina necessàriament la possibilitat de mantenir un compromís social, però sí que introdueix prioritats que poden entrar en conflicte. L'estabilitat financera, la rendibilitat de les operacions i la gestió del capital conviuen amb una afició que espera decisions esportives ambicioses i una direcció que actuï d'acord amb la identitat històrica del club.

Quan la comunitat reclama el seu lloc

La tensió entre la institució i part dels seus seguidors ha tornat a quedar palesa el 2026. El 3 d'octubre, un grup d'aficionats va protestar contra Dermot Desmond, principal accionista del Celtic, durant el torneig de golf Alfred Dunhill Links Championship, celebrat a St Andrews. L'acció va incloure el llançament de pilotes de tennis amb imatges de l'empresari ratllades.

La resposta del club va ser contundent. L'entitat va condemnar la protesta, va considerar que havia estat organitzada d'antemà i va anunciar que deixaria de reconèixer el Celtic Fans Collective com a interlocutor representatiu, a més d'advertir de possibles sancions als implicats. El col·lectiu, per la seva banda, va defensar la protesta com una forma d'exigir responsabilitats i reclamar canvis en la direcció, en un context de malestar per la gestió esportiva i les decisions de la cúpula.

L'episodi reflecteix una disputa sobre qui té veu en el futur del club. La direcció defensa la necessitat de protegir la institució i els seus òrgans de govern davant d'accions que considera inacceptables. Part de l'afició, en canvi, sosté que la dimensió popular del Celtic s'ha de traduir en una major rendició de comptes per part dels qui prenen les decisions.

No es tracta que tots els seguidors comparteixin les mateixes reivindicacions ni que la protesta representi el conjunt del celtisme. Però el xoc evidencia que la relació entre el club i la seva comunitat continua sent un assumpte central, precisament perquè la identitat del Celtic s'ha construït sobre alguna cosa més que la seva activitat comercial.