Lamine Yamal planta cara al racisme de Rajoy: "Espanya i França som un exemple d'integració"

Lamine Yamal ha respost amb una defensa de la diversitat i la convivència a la polèmica provocada per Mariano Rajoy en vigílies de la semifinal del Mundial entre Espanya i França. El futbolista de la selecció espanyola, una de les principals figures del combinat dirigit per Luis de la Fuente, ha reivindicat els dos equips com a exemples d'integració i ha evitat concedir més protagonisme a l'expresident del Govern.

"França i Espanya som un exemple d'integració. Això és l'important, i no el que hagi pogut dir una persona", va afirmar l'atacant durant la seva compareixença prèvia al matx. Encara que no va esmentar directament Rajoy, les seves paraules responien al comentari publicat per l'exdirigent del Partit Popular en una columna d'opinió, en què va assegurar que França compta amb una plantilla de "altíssim nivell, això sí, sense francesos".

La frase de Rajoy, que qüestiona implícitament la condició de francesos de nombrosos jugadors pel seu origen familiar o el seu color de pell, ha provocat una onada de crítiques tant a França com a Espanya. Responsables polítics francesos, representants de la Federació Francesa de Futbol i membres del Govern espanyol han censurat unes paraules considerades racistes i contràries a una concepció democràtica i inclusiva de la nacionalitat. El Partit Popular, per la seva banda, ha tractat de presentar el comentari com una expressió sarcàstica formulada sense intenció d'ofendre.

"El futbol, si serveix per a alguna cosa, és per integrar i per unir"

Davant aquest debat, Lamine Yamal va optar per desplaçar el focus de l'autor de la polèmica cap al que representen les pròpies seleccions. "El futbol, si serveix per a alguna cosa, és per integrar i per unir", va defensar el jugador, que considera que les plantilles d'Espanya i França reflecteixen societats diverses en què la pertinença nacional no depèn dels cognoms, el lloc de naixement dels pares o el to de pell.

El missatge té una especial càrrega simbòlica per la pròpia trajectòria de l'internacional espanyol. Lamine Yamal va néixer a Espanya, és fill de pare marroquí i mare equatoriana i s'ha convertit, amb tot just 19 anys, en un dels principals referents esportius del país. La seva figura, igual que la d'altres internacionals com Nico Williams, evidencia la transformació social d'una selecció que durant anys ha anat incorporant la diversitat existent als carrers, els barris i les categories inferiors del futbol espanyol.

La situació presenta nombrosos paralel·lismes amb França. La selecció gala fa dècades que es va convertir en un dels símbols més visibles d'una societat multicultural. Futbolistes com Zinedine Zidane, Lilian Thuram, Thierry Henry o Kylian Mbappé han vestit la seva samarreta mentre determinats sectors polítics de l'extrema dreta francesa intentaven qüestionar la seva pertinença nacional. L'èxit esportiu d'aquests jugadors no ha impedit que reapareguin periòdicament discursos que identifiquen la nacionalitat amb un determinat origen ètnic.

Precisament per això, la resposta de Lamine Yamal adquireix una dimensió que supera la prèvia esportiva. El davanter no es va limitar a defensar els jugadors francesos, sinó que va situar Espanya dins de la mateixa realitat. Ambdues seleccions estan formades per ciutadans que representen els seus països amb independència de la procedència de les seves famílies. Una afirmació senzilla que confronta amb els discursos excloents que pretenen establir diferents categories de ciutadans.

Les declaracions arriben hores abans que Espanya i França s'enfrontin per una plaça a la final del Mundial. El partit es disputarà al Dallas Stadium d'Arlington i reunirà dues de les seleccions més potents del torneig. La FIFA ha programat el matx per a aquest 14 de juliol, una data especialment significativa per a França per coincidir amb la seva festa nacional.

En el pla estrictament futbolístic, Lamine Yamal també va mostrar confiança en les possibilitats espanyoles. L'atacant va rebutjar que les seves anteriors afirmacions sobre França poguessin interpretar-se com una falta de respecte i va recordar que Espanya afronta el matx amb la condició de campiona d'Europa. "Em van preguntar si em feia por França i vaig dir que no. Òbviament no. No ens fa por cap partit", va explicar, alhora que va anticipar una semifinal igualada i amb oportunitats per a ambdós conjunts.