La xifra de famílies esperant un habitatge per emergència social a Barcelona assoleix el seu màxim des del 2015

L'accés a l'habitatge s'ha convertit sens dubte en una de les principals preocupacions dels espanyols. Una angoixa provocada per una crisi habitacional que s'intensifica a les grans ciutats com Barcelona, on s'ha consolidat com el principal problema per als seus ciutadans. Ho reflecteixen les últimes dades del Baròmetre Municipal, segons les quals és considerada la major problemàtica a la capital catalana per a un 32,8% dels barcelonins, situant-se per davant de qualsevol altra. En aquest context, el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat que es troben a la llista d'espera per accedir a un pis a través de la Taula d'Emergències Socials ha assolit les 754, la xifra més alta des de la creació d'aquest òrgan a l'octubre de 2015.

Unes dades avançades per Cadena SER, obtingudes del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, a les quals també ha pogut accedir ElPlural.com. Aquestes mostren que a l'abril de 2026 la llista d'espera per accedir a pisos per emergència social a la ciutat comtal havia incrementat respecte a la xifra respectiva al mateix mes de l'any 2025, quan les famílies que comptaven amb "expedients valorats positivament pendents d'adjudicació" se situaven en 727. Un any abans, el 2024, el nombre era de 685.

La variació en comparació amb fa un any no és molt pronunciada, però contrasta amb l'evolució de la xifra d'habitatges adjudicats per la Taula d'Emergències Socials en els últims anys. Si bé al llarg de 2023 va lliurar 192 habitatges, el 2024 la quantitat es va reduir a 175 i el 2025 va disminuir fins a 132. Prop d'un terç de les que es van adjudicar en el primer any en què l'òrgan de l'Ajuntament de Barcelona va estar actiu, des de gener fins a desembre. En concret, l'any 2016 va tancar amb 367 immobles adjudicats.

Pel que fa al nombre d'habitatges adjudicats en el que va de 2026, des de gener fins a finalitzar abril s'han concedit 41 pisos per emergència social, incrementant en comparació amb els primers quatre mesos de 2025, quan se'n van adjudicar 39. No obstant això, encara està lluny dels 79 immobles lliurats durant el primer quadrimestre de 2024 o els 74 que sumava 2023 a l'abril.

D'altra banda, pel que fa als districtes amb més famílies esperant que la Taula d'Emergències de Barcelona els concedeixi un habitatge, actualment destaquen Sant Martí amb 159, Nou Barris amb 116, Ciutat Vella amb 115 i Sants-Montjuïc amb 112. L'altra cara de la moneda són Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, que són les zones amb menys expedients pendents d'adjudicació, 15 i 18, respectivament.

El funcionament de la Taula d'Emergències Socials

Les adjudicacions dels pisos per part de la Taula d'Emergències Socials es decideixen en les reunions que celebra l'òrgan de forma mensual, després de valorar els expedients que s'instrueixen des de l'Oficina de l'Habitatge de qualsevol dels districtes de Barcelona, on han d'acudir les famílies en situació de vulnerabilitat que busquin un immoble en què viure. Els habitatges que concedeix formen part del fons de lloguer social.

En cas que el nombre d'expedients valorats de forma positiva sigui superior al d'habitatges del fons de lloguer social disponibles en la data de la reunió, la Taula d'Emergències Socials adjudica immobles del programa Pisos Buits, el qual pretén mobilitzar pisos desocupats amb incentius i garanties per als propietaris que les destinin a lloguer social o assequible. Aquests habitatges es concedeixen de forma temporal a mesura que es vagin incorporant al fons de lloguer social fins a la pròxima reunió de l'òrgan.

L'Ajuntament explica que està mobilitzant habitatge per altres vies

Segons expliquen fonts de l'Ajuntament de Barcelona a ElPlural.com, la disminució del nombre d'habitatges adjudicats per la Taula d'Emergència Social a la capital catalana des del 2023 es deuria, entre altres factors, a la concessió d'immobles a famílies barcelonines per altres vies, alguns també per a persones en risc o en situació d'emergència malgrat no haver-se tramitat a través d'aquest òrgan. Altres, en canvi, s'haurien destinat a altres finalitats com reallotjaments o allotjaments temporals amb motiu d'obres.

En aquest sentit, detallen que en aquests anys s'han rehabilitat finques adquirides pel Consistori que requerien que els residents fossin reallotjats en altres pisos municipals per poder dur a terme la rehabilitació, com és el cas de les promocions dels carrers de Lancaster i de l'Hospital. A més, des del Govern municipal apunten que han mobilitzat 26 habitatges en els reallotjaments temporals a causa del programa de regeneració urbana del barri del Besòs i el Maresme.

Així mateix, s'haurien utilitzat pisos municipals perquè l'Institut Municipal de la Vivienda i la Rehabilitació (IMHAB) realitzés reallotjaments "per afrontar incidències tècniques que requerien rehabilitació important i desallotjament de la finca". Igualment, al Consistori subratllen que el 2024 es van destinar 10 immobles a "habitatges d'inclusió" gestionats per entitats del Tercer Sector i aquest 2026 20 més que encara no es troben formalitzades.

Respecte a la diferència entre la xifra de pisos adjudicats per la Taula d'Emergències Socials en l'actualitat i els concedits fa una dècada, el Govern municipal indica que el 2015 i 2016 es va impulsar un conveni amb l'entitat del Tercer Sector Hàbitat3 "per a la captació d'habitatges privats per destinar-los a emergències" que es van dirigir a la Taula. A més, assenyalen que en els anys posteriors l'òrgan també va concedir immobles de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC).

Les fonts municipals també remarcan que, des de la creació de la Taula d'Emergències Socials de Barcelona, "l'Ajuntament ha posat més de 1.000 habitatges més que la Generalitat" i que tal dèficit d'aportació per part del Govern des de fa més de deu anys també hauria afectat el nombre de pisos que ha pogut lliurar el Consistori per situacions d'emergència social. De la mateixa manera, apunten que les xifres també estan condicionades pel fet que en l'actualitat "hi ha menys rotació d'habitatge".