La vaga de docents catalans arranca aquest dimarts amb talls en diverses carreteres abans de reunir-se a Barcelona

La primera vaga general dels docents catalans, convocada dins dels 17 dies de protestes previstos entre maig i juny, ha arrencat aquest dimarts amb talls a les principals carreteres de Catalunya. Des de les 7.00 hores del matí, els professors han bloquejat, entre altres vies, la Ronda de Dalt en tots dos sentits, provocant fins a 8 quilòmetres de retenció a les entrades a Barcelona; diversos trams de l'AP-7 en els dos sentits; la B-20 a Santa Coloma de Gramenet; la C-31 a l'Hospitalet de Llobregat o la C-32 a Mataró en direcció a la capital catalana. En aquests moments continua tallada la Gran Via a l'alçada de la Campana.

Justament, la Gran Via és un dels llocs pels quals passarà una de les tres columnes de protestes organitzades a Barcelona, les quals està previst que es posin en marxa a partir de les 10.30 hores. La 'columna Llobregat' es mobilitzarà des de plaça Espanya passant per Gran Via; Passeig de Gràcia i Fontanella. La 'columna Sud' també partirà de plaça Espanya i arribarà fins a la plaça Sant Jaume, mentre que 'la columna Besòs' iniciarà a l'Estació del Clot. Els tres grups de protestants s'uniran a partir de les 12.00 a la plaça Urquinaona, en la qual tindrà lloc la manifestació unitària prevista per a les 13.15 hores.

Reclamacions dels protestants i serveis mínims

La vaga d'aquest dimarts, així com les altres 16 jornades d'atur entre el 7 de maig i el 5 de juny, han estat convocades pels sindicats USTEC, Aspepc, CGT i la Intersindical, a causa del rebuig a l'acord signat pel Departament d'Educació amb Comissions Obreres (CC.OO.) i UGT per a la millora de les condicions laborals i professionals del professorat. El pacte inclou la mobilització de 2.000 milions d'euros en cinc anys per, entre altres mesures, incrementar en un 30% el complement salarial, reduir les ràtios en aules o destinar 300 milions a l'escola inclusiva.

Des dels sindicats docents catalans es considera que l'acord és insuficient i, per tant, demanen mesures com un major augment dels seus salaris, que compensi les retallades que han patit des de fa anys; que la disminució de les ràtios sigui major o incrementar la incorporació de personal per als centres educatius prevista. A més, es critica que no es negociés amb ells el pacte firmat.

Per a aquesta jornada de vaga general dels docents, el Govern ha decretat que es mantinguin uns serveis mínims obligatoris. Als centres d'infantil, primària i secundària hi ha d'haver almenys un professional que formi part de la direcció i un professor per cada tres aules, mentre que a les guarderies hi ha de treballar un 33% de la plantilla i a les escoles d'educació especial la meitat dels professionals.

Ustec proposa un increment salarial d'entre 400 i 500 euros mensuals

Aquest mateix dimarts, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat a Catalunya Ràdio que el Govern segueix compromès amb el professorat i que està realitzant un "esforç sense precedents" per respondre a les peticions dels docents. Així mateix, ha instat els sindicats protestants a asseure's en una reunió i rebaixar la tensió. En aquest sentit, Niubó ha convocat per aquest dijous una "taula sectorial" amb els sindicats per abordar les vagues i els seus reclams amb l'objectiu de "reconduir la situació".

Per part dels sindicats manifestants, la portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, ha assenyalat aquest dimarts al diari Ara que una pujada salarial d'entre 400 i 500 euros mensuals podria ser suficient per posar fi al mes d'aturades. Segons Segura, "és una proposta que es podria posar sobre la taula i veure si el col·lectiu la considera acceptable" i servirà per revertir "una situació d'injustícia salarial". Asismims

Tanmateix, Niubó ha apuntat en una entrevista a RAC1 que la "qüestió retributiva" és el principal obstacle que existeix entre la Generalitat i els sindicats docents protestants per poder assolir un acord. Respecte a la proposta expressada per Segura d'un augment salarial d'entre 400 i 500 euros, la consellera ha considerat que es tracta d'una "postura maximalista que no ajuda a acostar posicions".