La Supercopa d'Espanya canviarà l'Aràbia Saudita per Turquia el 2027, però no tornarà a Espanya. La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha triat Istanbul per celebrar les dues semifinals i la final entre el 2 i el 7 de febrer, una decisió motivada inicialment per un problema de calendari: l'Aràbia Saudita, seu habitual del torneig des del 2020, organitzarà la Copa d'Àsia entre el 7 de gener i el 5 de febrer.
La mudança pot semblar una excepció dins de l'acord saudita. En realitat, ajuda a comprovar fins a quin punt l'excepció s'ha convertit en model. La RFEF no ha aprofitat la indisponibilitat de l'Aràbia Saudita per recuperar temporalment el torneig en territori espanyol. Va buscar una altra seu internacional i va analitzar set propostes repartides per diferents llocs del món abans de seleccionar Istanbul.
L'estadi Olímpic Atatürk albergarà els tres encontres i reunirà Barcelona, Reial Madrid, Atlètic de Madrid i Reial Societat. Segons la Federació, la competició del 2027 mantindrà a més els beneficis econòmics que permeten finançar programes destinats a gairebé mil clubs de categories masculines i femenines.
Aquest argument econòmic és essencial per comprendre per què la Supercopa porta anys viatjant. També és el punt de partida per entendre una transformació més profunda: una competició creada dins del sistema federatiu espanyol s'ha convertit en un producte la seu del qual es decideix mitjançant negociacions comercials internacionals.
D'una eliminatòria espanyola a un producte per a més de 150 països
La RFEF presenta la Supercopa com un torneig ja integrat en el calendari internacional i assenyala que la seva emissió arriba a més de 150 països. La competició actual té quatre participants: els dos millors classificats de la Lliga i els finalistes de la Copa del Rei, amb les adaptacions previstes quan un mateix equip ocupa diverses d'aquestes places. El format concentra tota la competició en dues semifinals i una final.
L'edició d'Istanbul serà la setena disputada fora d'Espanya, segons El País. El desplaçament va començar el 2020 sota la presidència de Luis Rubiales, després de l'acord per portar el torneig a l'Aràbia Saudita. Des de llavors —amb l'excepció condicionada pel calendari del 2027— la Supercopa ha construït una identitat geogràfica molt diferent de la que el seu nom encara suggereix.
Per escollir l'alternativa saudita del 2027, la RFEF assegura haver estudiat set ofertes. Fonts federatives citades per El País identifiquen, a més de Turquia, candidatures procedents de l'Azerbaidjan, Qatar, el Marroc, els Emirats Àrabs Units, la Xina i els Estats Units. Cap de les opcions finals divulgades era a Espanya.
La selecció d'Istanbul tampoc suposa una ruptura amb el soci que ha acompanyat la Federació durant l'etapa saudita. La RFEF assenyala expressament que SELA, l'empresa pública saudita vinculada al desenvolupament de la competició, ha participat en el procés per escollir la seu turca. I la Federació ja ha posat data al retorn: 2028.
La raó oficial per no disputar l'edició del 2027 a l'Aràbia Saudita és exclusivament la coincidència amb la Copa d'Àsia. No es presenta com un replantejament de l'acord ni com un canvi d'orientació de la política comercial de la RFEF.
Quaranta milions a l'any i una piràmide que depèn del torneig
El principal argument de la Federació per defensar el model és econòmic. El País xifra en aproximadament 40 milions d'euros anuals els ingressos que obté la RFEF per la celebració de la competició i assenyala que l'organisme té un acord amb SELA per mantenir la Supercopa a l'Aràbia Saudita fins al 2030.
La Federació insisteix que part d'aquests recursos baixen per l'estructura del futbol espanyol. En el seu comunicat sobre Istanbul assegura que els beneficis tenen com a destinació directa gairebé mil clubs, inclosos equips masculins i femenins de diferents categories.
Aquí es troba un dels elements menys visibles quan es debat sobre la seu. Per a la RFEF, la Supercopa no és únicament tres partits entre quatre grans clubs. És també una font de finançament per a activitats i entitats amb molta menor capacitat de generar ingressos per drets audiovisuals o patrocinadors.
La internacionalització, des d'aquesta perspectiva, permet vendre més car un torneig reduït i utilitzar part dels recursos per sostenir altres nivells del sistema. Però aquesta arquitectura genera al seu torn una dependència: com més grans són els ingressos aconseguits fora d'Espanya, més difícil resulta substituir-los mitjançant una edició organitzada amb criteris diferents.
La pròpia elecció d'Istanbul proporciona una prova. Davant la impossibilitat de cobrar per la seu saudita el 2027, la RFEF no ha buscat simplement un estadi espanyol on celebrar el torneig. Ha negociat internacionalment una alternativa que, segons sosté, permet mantenir els beneficis previstos.
La ubicació passa així de ser una característica de la competició a convertir-se en un dels seus actius comercials.
Un contracte sota investigació judicial
L'actual RFEF, presidida per Rafael Louzán, ha heretat a més un model el naixement del qual segueix tenint recorregut judicial.
La justícia espanyola investiga les possibles irregularitats relacionades amb l'acord que va portar la Supercopa a Aràbia Saudita. El procediment afecta, entre d'altres, l'expresident federatiu Luis Rubiales i l'exfutbolista Gerard Piqué, la companyia del qual Kosmos va participar en la intermediació de l'operació. Convé subratllar que es tracta d'una investigació judicial i no d'una condemna per aquests fets. Rubiales ha negat haver actuat irregularment.
Documentació judicial citada per Reuters assenyalava que els acords signats el 2019 i 2020 preveien que la RFEF pogués rebre 400 milions d'euros i que Kosmos obtingués inicialment quatre milions d'euros anuals durant sis anys com a comissió lligada a l'acord. Aquesta relació va ser posteriorment ampliada quatre anys més.
La investigació no converteix automàticament en il·lícita l'actual celebració del torneig a l'estranger ni invalida els seus contractes. Sí que introdueix un context imprescindible per entendre per què cada decisió sobre la seu torna a posar el focus en les condicions amb què es va construir el model.
Aquell acord va modificar simultàniament el format, l'economia i la geografia d'una competició federativa. Set anys després, aquests tres elements segueixen units.
Aràbia Saudita segueix dins de la Supercopa que es juga a Turquia
Istanbul també obliga a matisar la idea que la Supercopa "surt d'Aràbia Saudita". Esportivament ho farà durant una edició. Comercialment, la relació continua.
SELA ha participat en el procés de selecció de la nova ciutat i la pròpia RFEF confirma el retorn a territori saudita el 2028. L'acord, segons les informacions publicades, arriba fins al 2030.
La relació ha estat acompanyada durant aquests anys per crítiques d'organitzacions de drets humans a l'estratègia saudita d'utilitzar grans esdeveniments esportius com a instrument de projecció internacional. El debat va guanyar a més una dimensió molt concreta durant la Supercopa del 2025, quan diverses aficionades i familiars de futbolistes del Mallorca van denunciar haver patit assetjament a la sortida de l'estadi de Jiddah després de la semifinal contra el Reial Madrid. La RFEF va obrir una investigació i les autoritats saudites van demanar disculpes; el Govern balear va reclamar aleshores a la Federació que reconsiderés la idoneïtat del país com a seu.
Res d'això apareix com a causa del trasllat del 2027. La raó anunciada és la Copa d'Àsia.
Per això, Istanbul representa més una continuïtat que una ruptura.
La Supercopa ha deixat d'organitzar-se partint de la pregunta de quina ciutat espanyola l'ha d'acollir i funciona ja sota una altra lògica: quin mercat internacional pot pagar i organitzar una edició determinada sense reduir els ingressos que genera el torneig.
La Federació considera que aquest model beneficia el conjunt de l'estructura futbolística gràcies als diners que redistribueix. Paral·lelament, la seva conseqüència més visible és que els seguidors dels quatre clubs classificats han de viatjar milers de quilòmetres per presenciar en directe una competició espanyola.
Són les dues cares d'una mateixa decisió econòmica.
Suma't a 
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.