La Serie A està disposada a compartir una part del seu negoci futur per intentar recuperar terreny en el mercat internacional. El campionat italià estudia l'entrada d'un fons d'inversió en la societat que gestionarà els seus drets audiovisuals fora d'Itàlia, els seus acords de patrocini internacionals i altres actius comercials. Sobre la taula hi ha una proposta de 320 milions d'euros pel 10% d'aquesta estructura, una operació que situaria la seva valoració en 3.200 milions.
El principal candidat és Avenue Capital, un fons d'inversió amb seu a Nova York que s'ha col·locat al capdavant de les negociacions, segons la informació publicada per Reuters el 16 d'octubre. La proposta encara no ha rebut l'aprovació definitiva dels clubs, però reflecteix una tendència que està transformant l'economia del futbol europeu: la recerca de finançament privat mitjançant la incorporació d'inversors al capital de les societats encarregades d'explotar els drets comercials de les competicions.
La decisió planteja una paradoxa. La Serie A vol vendre una participació d'un negoci que encara aspira a desenvolupar per finançar precisament el seu creixement. A canvi de rebre recursos i experiència comercial en el present, compartiria amb un inversor una part dels possibles beneficis dels propers anys.
I el debat arriba en un moment en què el futbol italià necessita trobar noves vies d'ingressos per competir amb els seus principals rivals europeus.
Un campionat de grans clubs amb ingressos internacionals limitats
La Serie A continua reunint algunes de les marques més reconeixibles del futbol mundial. Inter de Milà, Juventus, Milan, Roma o Nàpols formen part d'un campionat amb una llarga tradició internacional, però la seva capacitat per convertir aquesta reputació en ingressos audiovisuals es troba lluny de la d'altres grans lligues.
La divisió internacional que la Serie A pretén reforçar genera al voltant de 250 milions d'euros anuals, segons les dades de la UEFA recollides per Reuters. Una quantitat considerable, encara que molt inferior al negoci audiovisual internacional de la Premier League i per sota del de LaLiga espanyola.
La competència per les audiències s'ha intensificat. El campionat anglès ha consolidat la seva posició com a producte futbolístic global, mentre que l'ampliació de les competicions europees ha augmentat la quantitat de partits de primer nivell disponibles per a les televisions i plataformes.
En aquest escenari, vendre les trobades de la Sèrie A a l'estranger exigeix alguna cosa més que disposar de futbolistes reconeguts. També requereix adaptar els horaris als mercats internacionals, construir una estratègia comercial, millorar la distribució audiovisual i desenvolupar acords de patrocini capaços d'ampliar el valor del campionat.
L'entrada d'un inversor permetria incorporar finançament i, potencialment, coneixements i relacions comercials per accelerar aquesta transformació. No obstant això, els diners per si sols no garanteixen que augmenti l'interès de les televisions ni que els drets puguin vendre's a preus més elevats.
Aquesta és una de les claus de l'operació: la Sèrie A no estaria venent simplement una participació dels seus ingressos actuals, sinó una part d'un negoci el valor del qual dependrà de la capacitat de fer-lo créixer.
Per què 320 milions poden valer més que 650?
La negociació inclou un detall especialment significatiu. Avenue Capital no ha presentat l'oferta de major import i, tot i així, s'ha col·locat com a candidat preferent.
El fons nord-americà proposa invertir 320 milions d'euros pel 10% de la societat, la qual cosa implica valorar-la en 3.200 milions. En canvi, Carlyle i la gestora italiana Nextalia han presentat una proposta conjunta d'uns 650 milions d'euros per aproximadament el 17%, amb una valoració implícita propera als 3.750 milions.
A primera vista, la segona oferta sembla econòmicament més atractiva: aportaria més del doble de capital i atribuiria un valor superior al negoci. No obstant això, la comparació no pot limitar-se als diners que rebria la competició.
Segons les fonts consultades per Reuters, l'avantatge d'Avenue Capital resideix en la estructura de la seva inversió. La seva proposta s'articula mitjançant una participació ordinària en el capital, sense les proteccions específiques sobre els fluxos de caixa futurs que sol·liciten alguns competidors.
La diferència és rellevant. En una inversió ordinària, el fons participa en l'evolució econòmica del negoci i assumeix el risc que els resultats no compleixin les expectatives. Una inversió estructurada pot incorporar condicions destinades a protegir l'inversor, com determinats drets econòmics preferents o mecanismes vinculats a la generació de caixa.
Els detalls concrets de les propostes rivals no s'han fet públics, per la qual cosa no és possible determinar quines garanties han sol·licitat ni quant podrien costar a la societat. Però el contrast explica per què l'oferta amb major desemborsament inicial no té necessàriament que ser la més convenient. Una proposta pot aportar més diners avui i, al mateix temps, limitar una part dels recursos que quedarien disponibles demà.
Per als vint clubs italians, l'elecció no consisteix únicament a decidir quant val el seu negoci internacional. També han de determinar quina part del risc i dels beneficis futurs estan disposats a compartir.
El capital risc torna a trucar a la porta del futbol italià
La possible entrada d'Avenue Capital no constitueix el primer intent de la Sèrie A d'associar-se amb inversors financers. El 2021, la competició ja va estudiar una operació amb un consorci encapçalat per CVC Capital Partners per vendre una participació en el seu negoci audiovisual nacional. La proposta va acabar descartant-se davant la falta de consens entre els clubs.
Cinc anys després, el campionat torna a explorar una fórmula similar, encara que amb una diferència fonamental: aquesta vegada l'objectiu està concentrat en l'explotació comercial internacional, en lloc d'abastar directament el negoci televisiu domèstic.
La nova operació permetria a la Sèrie A buscar capital sense desprendre's del control majoritari de la societat. Si prospera l'oferta d'Avenue Capital, la participació de l'inversor seria del 10%, mentre que la resta del capital romandria en mans de l'estructura vinculada a la lliga.
L'interès dels fons per aquest tipus d'actius respon a la possibilitat de participar en negocis amb ingressos recurrents, marques recognoscibles i oportunitats d'expansió. Els drets audiovisuals i comercials de les competicions esportives reuneixen algunes d'aquestes característiques, encara que també presenten riscos vinculats a l'evolució de les audiències, la competència i la capacitat econòmica de les plataformes.
LaLiga i França ja coneixen el preu de compartir el seu negoci
El campionat italià no seria el primer a obrir una part de la seva activitat comercial a un fons d'inversió. A Espanya, LaLiga va anunciar a l'agost del 2021 un acord estratègic amb CVC Capital Partners, amb una inversió inicialment plantejada de 2.700 milions d'euros i una participació minoritària propera al 10% en una nova estructura comercial. El projecte buscava finançar la modernització dels clubs, les infraestructures i el desenvolupament del negoci de la competició.
França va seguir una via comparable. El 2022, la Ligue de Football Professionnel va acordar l'entrada de CVC a la seva filial comercial, amb una aportació de 1.500 milions d'euros a canvi del 13% del seu capital. L'operació valorava la societat en uns 11.500 milions.
Aquests acords comparteixen una lògica econòmica: obtenir finançament immediat a canvi d'incorporar un inversor que participarà en el valor i els resultats d'un negoci comercial durant el període establert contractualment.
No obstant això, les operacions no són directament equivalents. Cadascuna presenta diferències en el perímetre de drets, la durada, les condicions de govern i els mecanismes econòmics. La proposta italiana, a més, es limita a una societat orientada al negoci internacional.
Les experiències espanyola i francesa mostren que aquest tipus d'acords s'han consolidat com una opció de finançament per a les lligues europees, però també recorden que s'han d'avaluar pels seus resultats a llarg termini i no únicament per la quantitat de diners anunciada.
El veritable èxit de l'operació dependrà de quant aconsegueixi créixer el negoci i de quina part d'aquest creixement romangui en mans dels clubs.
Els diners d'avui davant els ingressos de demà
L'entrada d'Avenue Capital encara ha de superar un obstacle decisiu: convèncer els clubs. L'operació necessita el suport d'almenys catorze dels vint participants a la Serie A i, fins al moment, no hi ha una decisió definitiva.
El repartiment dels recursos, les condicions de participació del fons i l'estratègia de desenvolupament internacional seran qüestions fonamentals per valorar l'abast de l'acord.
També serà important conèixer quin destí tindrà la inversió. No és el mateix utilitzar els 320 milions per enfortir la comercialització internacional, millorar la producció audiovisual i obrir mercats que destinar-los principalment a alleujar les necessitats financeres immediates dels clubs.
En el primer cas, l'operació podria contribuir a elevar el valor dels actius que la pròpia lliga pretén explotar. En el segon, suposaria obtenir liquiditat present mitjançant la incorporació d'un soci a un negoci que continuarà generant ingressos en el futur.
Cap d'aquestes opcions no garanteix per si sola un resultat positiu o negatiu. Tot dependrà del preu pagat, les condicions pactades, l'ús dels fons i l'evolució dels drets audiovisuals.
El que sí que resulta evident és que la Serie A ha identificat el seu negoci internacional com un actiu prou atractiu per despertar l'interès de grans inversors financers, però que necessita més capacitat comercial per apropar-se als seus competidors.
La competició italiana busca així convertir una part del seu potencial futur en recursos presents. Els fons, per la seva banda, aposten que el campionat serà capaç de generar un negoci internacional més valuós en els propers anys. La gran pregunta no és quants diners pot aconseguir avui la Serie A per vendre el 10% del seu negoci. És quant podria valer aquest mateix 10% d'aquí a deu anys.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.