La jutgessa ordena investigar la possible implicació de "terceres persones" en la mort d'Isak Andic

La jutgessa que investiga la causa de la mort del fundador de Mango, Isak Andic, ha sol·licitat ampliar la investigació en analitzar la possible influència de "terceres persones" en els fets, entre elles la psicòloga familiar, segons recull l'acte judicial compartit aquest dimecres.

L'acte del Jutjat d'Instrucció número 5 de Martorell (Barcelona), avançat per El País, considera "idònies, necessàries i proporcionades" les diligències sol·licitades pels Mossos d'Esquadra, atenent la gravetat del cas. En aquest sentit, la magistrada acorda investigar la possible intervenció de la psicòloga familiar, mitjançant l'anàlisi de converses i missatges, així com l'eventual participació d'altres persones.

Així mateix, la jutgessa ha requerit a la companyia telefònica de Jonathan Andic —fill de la víctima i únic investigat per homicidi— que faciliti "totes les comunicacions" realitzades entre el 21 i el 26 de març de 2025, dates que coincideixen amb un viatge exprés a Quito (Equador), on l'investigat va assegurar que li van robar el telèfon mòbil.

La instructora justifica aquesta sol·licitud assenyalant que, davant el conjunt d'indicis existents, són necessàries diverses comprovacions per aclarir les circumstàncies de la mort d'Isak Andic el 2024 i "poder determinar amb exactitud la possible participació" tant del seu fill com de terceres persones que poguessin haver intervingut.

D'igual manera, tal com ja va exposar en l'acte de presó provisional eludible sota fiança, la jutgessa sosté que els indicis detectats apunten que la versió oferta pel fill "no es correspon amb la realitat" i que, per tant, "no es pot descartar que existeixi una participació activa, premeditada i preparada" en la mort del seu pare.

L'únic investigat

Jonathan Andic continua sent, de moment, l'únic investigat. No obstant això, la jutgessa ha sol·licitat també a la seva companyia telefònica el registre de les comunicacions entrants i sortints realitzades entre l'1 i el 17 de desembre de 2024, amb la finalitat d'aclarir el cas i "arrojar llum" sobre la proposta a l'excursió que va acabar realitzant el seu pare i determinar si en aquest procés van participar altres persones.

A través d'aquesta sol·licitud, la magistrada busca comprovar si el fill, el qual era l'única persona que acompanyava Isak Andic quan va caure mortalment per un barranc a Collbató (Barcelona), va mantenir contactes amb més persones de les que va reconèixer en la seva declaració i en quin moment es van produir.

Seguint aquesta vessant d'investigació, la jutgessa també ha sol·licitat informació a les sis companyies de telefonia mòbil amb cobertura a la zona de Collbató per esclarir la presència de Jonathan Andic els dies 7 i 10 de desembre, així com per determinar si al seu costat es trobaven altres persones "que poguessin tenir relació amb els fets els dies 7, 10 i 14 de desembre de 2024".

L'herència d'Andic

Per altra banda, la instructora ha ordenat als Mossos d'Esquadra accedir a les converses de missatgeria de la víctima entre l'1 i el 14 de desembre de 2024, amb la intenció de comprovar si van existir intercanvis relacionats amb qüestions econòmiques vinculades a l'herència, com la possible creació d'una fundació, i les implicacions que això podria tenir en el repartiment patrimonial.

Aquesta diligència ja va quedar reflectida per part de la jutgessa en l'auto d'ingrés a presó eludible sota fiança, en el qual assenyalava que l'investigat mostrava una "obsessió" pels diners, fins al punt de sol·licitar al seu pare una herència en vida.

En relació amb el vincle entre pare i fill, que Jonathan Andic va descriure com "una relació sense desavinences", la jutgessa sosté que l'anàlisi dels missatges de WhatsApp reflecteix una situació diferent. Segons l'auto, Isak Andic va accedir a avançar part de l'herència per mantenir la relació amb el seu fill, un context en què va poder influir la psicòloga familiar.

Contradiccions en la investigació

Entre les "incongruències" detectades, la magistrada destaca, en primer lloc, que la proposta de realitzar la ruta per Montserrat, a la zona de Collbató, va ser realitzada per Jonathan Andic el 9 de desembre, cinc dies abans de l'accident, i no dues setmanes abans com va declarar inicialment. A més, l'hora fixada era les 7.15, una dada rellevant atès que a l'hivern encara és de nit.

Jonathan Andic va assegurar que era "habitual" sortir a caminar amb el seu pare, però la jutgessa recull que el personal de servei d'Isak Andic va negar que aquesta pràctica fos freqüent, una circumstància que va quedar corroborada després d'analitzar les converses del mòbil de la víctima dels últims deu anys.

En segon lloc, l'investigat va afirmar conèixer bé la zona perquè li l'havien explicat uns amics i que havia realitzat la ruta en quatre ocasions. No obstant això, els lectors de matrícules de Collbató només van detectar el seu vehicle privat en tres dates concretes de desembre: els dies 7, 10 i 14, coincidint aquest últim amb el dia del traspàs, sense constar altres registres amb vehicles al seu nom.

Per últim, en relació amb la caiguda, Jonathan Andic va oferir versions diferents. En la seva primera declaració va afirmar que caminava tres o quatre metres per davant del seu pare, que s'havia aturat a fer fotos, extrem que queda desmentit en constar que l'última imatge es va prendre a les 12.17 i el succés es va produir a les 12.28, segons la Unitat Central d'Informàtica Forense. En una segona declaració va indicar que va sentir un soroll de pedres i va veure caure un bony, mentre que en la trucada al SEM va afirmar que va veure caure el seu pare i va sentir els seus crits. "Són tres versions completament contradictòries", conclou la jutgessa.