La Fiscalia insisteix a mantenir les mesures cautelars a Jonathan Andic en apreciar indicis que desmenteixen el seu relat

La Fiscalia ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de Jonathan Andic, dirigida per l'advocat Cristóbal Martell, en el qual se sol·licitava l'anul·lació de l'acte judicial que va acordar les mesures cautelars imposades després de la seva detenció com a investigat per la mort del seu pare, Isak Andic, fundador de Mango. Així ho ha comunicat el Ministeri Públic en un escrit fet públic en les últimes hores.

El Ministeri Públic recolza la decisió adoptada per la jutgessa instructora i defensa que es mantinguin intactes les mesures cautelars vigents. Entre elles figuren la retirada del passaport, la prohibició d'abandonar el territori nacional i l'obligació de comparèixer setmanalment davant del jutjat. Així mateix, s'oposa a la devolució del milió d'euros que Jonathan Andic va dipositar en concepte de fiança per quedar en llibertat provisional.

En el seu escrit de recurs, la defensa va sostenir que no s'havien pogut esclarir les causes que existeixen darrere de la caiguda d'Isak Andic per un barranc a les Coves del Salnitre, a Collbató (Barcelona), el 14 de desembre de 2024, ni tampoc determinar la possible intervenció de terceres persones en els fets.

No obstant això, la Fiscalia ha rebatut punt per punt els arguments plantejats pels advocats de l'investigat. Per a això, s'han recolzat en un conjunt d'indicis que consideren rellevants, entre els quals es troben els informes policials incorporats a la causa, les dades de geolocalització, l'anàlisi del telèfon mòbil de la víctima, el registre de trucades efectuades per Jonathan Andic en el moment dels fets i l'informe fotogràfic de l'escena on es va produir la defunció.

A més, tal com han traslladat en l'escrit, a judici del Ministeri Públic aquests elements "contradiuen" la versió d'una relació cordial entre pare i fill. Aquesta relació es va veure reflectida a través dels missatges recuperats durant la investigació, que sumat al context i les circumstàncies en què es va produir la mort de l'empresari, es va deduir la manca de bona relació.

D'igual forma, la Fiscalia ha subratllat que existeix la possibilitat d'un risc de fuga degut a l'"altíssima capacitat econòmica" de l'investigat i a la gravetat de les penes que podria afrontar una vegada es planteja una condemna. Per aquest motiu, considera que les mesures cautelars acordades, inclosa la fiança d'un milió d'euros, són proporcionades, adequades al cas i necessàries per assegurar que Jonathan Andic romangui a disposició de la justícia durant el desenvolupament de la investigació.

La implicació de terceres persones

Cal recordar que la jutgessa va sol·licitar ampliar la investigació amb la finalitat d' analitzar la possible influència de "terceres persones" en els fets, entre elles la psicòloga familiar, segons assenyalava l'acte judicial publicat la setmana passada.

El text considerava d'"idònies, necessàries i proporcionades" les diligències sol·licitades pels Mossos d'Esquadra, atenent la gravetat del cas. Per aquest motiu la magistrada va acordar investigar la possible intervenció de la psicòloga familiar, mitjançant l'anàlisi de converses i missatges, així com l'eventual participació d'altres persones.

Així mateix, la jutgessa va sol·licitar a la companyia telefònica de Jonathan Andic —fill de la víctima i únic investigat per homicidi— que faciliti "totes les comunicacions" realitzades entre el 21 i el 26 de març de 2025, dates que coincideixen amb un viatge exprés a Quito (Equador), on l'investigat va assegurar que li van robar el telèfon mòbil.

Aquesta sol·licitud es deu al fet que, davant el conjunt d'indicis existents, són necessàries diverses comprovacions per aclarir les circumstàncies de la mort d'Isak Andic el 2024 i "poder determinar amb exactitud la possible participació" tant del seu fill com de terceres persones que poguessin haver intervingut.

D'igual forma, tal com ja va exposar en l'acte de presó provisional eludible sota fiança, la jutgessa va sostenir que els indicis detectats apunten que la versió oferta pel fill "no es correspon amb la realitat" i que, per tant, "no es pot descartar que existeixi una participació activa, premeditada i preparada" en la mort del seu pare.