Josep Pedrerol: "Les exclusives es donen a 'El Chiringuito'. Les crítiques s'assumeixen com a part de l'espectacle"

Com el "fitxatge de l'any". Així es va autoproclamar Josep Pedrerol davant la seva arribada a Mediaset España. El periodista i el seu equip de 70 persones aterran amb El Chiringuito el proper 17 d'agost a les 00:00 hores a través d'una doble finestra: a Energy de dilluns a dijous i a Cuatro els diumenges. Un moviment amb el qual el català posa fi a més d'una dècada a Atresmedia i s'enfronta a un dels grans reptes de la seva trajectòria: portar una marca ja consolidada a un nou grup i demostrar que el seu fenomen televisiu funciona també fora de la casa que el va veure créixer.

Pregunta: Teniu ambició de canviar, de renovar-vos?

Resposta: Estem sempre renovant. L'objectiu durant aquest temps ha estat traslladar a tot l'equip. No és fàcil, és una revolució. 70 persones és la llet: 30 redactors, 40 tertulians.

Primer cal establir la base, l'essència. Tots els d'El Chiringuito som aquí i, a partir d'aquí, innovar. Però també depèn de l'actualitat. Arriba Mourinho, arriben els fitxatges del Madrid, el Barça també farà un fitxatge molt maco. El futbol és el que va marcant l'esdevenir del programa.

(P): Com ha estat treballar sabent que el lloc en què estaves ja no hi aniries?

(R): Per una banda, il·lusió. Per altra, sabia que vindríem, però mai pots donar res per fet fins que està tancat. Calia resoldre molts serrells, però no hi ha hagut un problema de diners i la casa ha entès com funcionem. Tenim la sensació que acaba una etapa que ha estat molt bonica i en comença una altra de molt emocionant. Xoc d'emocions.

(P): Dius que la sortida d'Atresmedia no ha estat relacionada amb qüestions econòmiques, però sí que es va arribar a publicar que aquest va ser el motiu.

(R): A Atresmedia mai hi va haver un problema de diners. Ni tan sols el vam plantejar. Evidentment hi ha ajustos en totes les empreses, però la nostra sortida no respon a una qüestió econòmica i 'per això se'n van'.

Hi ha hagut una oportunitat, que era Mediaset, i la casa ho va entendre. No m'agrada parlar de qui guanya o qui perd perquè en una relació així sempre sembla que hi ha un vencedor i un vençut, i no és això. Vam decidir acabar una etapa i no vull entrar en gaire més. El bonic és acabar bé una relació i ho hem aconseguit.

(P): Tens expectatives sobre l'audiència que voleu fer?

(R): No. Estàvem fent al voltant d'un 4% a Mega, una cadena que estava sobre l'1%. És a dir, fèiem quatre vegades l'audiència del canal. Confiem a mantenir-nos. Energy està al voltant de l'1,8%-2%, així que l'objectiu seria moure'ns en xifres properes al 4% o una mica més. I els diumenges, arribar fins i tot al 10% si hi ha un Barça-Madrid. Això ens pot ajudar. Si el partit és un diumenge a les 21:00 hores podem trencar.

(P): Com portes les crítiques a El Chiringuito?

(R): Hi ha crítiques que estan bé. A mi em molesta que hi ha algunes, a les xarxes socials, que van al personal. No m'afecten a mi, però sí a companys. Em preocupa més que toquin la gent del meu equip, sobretot perquè molts són gent jove.

I els companys que critiquen doncs ja està. El Chiringuito trenca amb el periodisme tradicional, però tampoc hem inventat res. És un programa de debat en el qual busquem que sempre sigui un Barça-Madrid. Les exclusives es donen a El Chiringuito. Aquí han passat coses i segueixen passant coses. Així que les crítiques cal assumir-les com a part de l'espectacle.

(P): En algun moment has sentit que t'autocensuraves per aquestes crítiques?

(R): No. L'únic que he intentat és comportar-me una mica més com un presentador més típic, perquè quan m'enfado se'm nota massa. De vegades em diuen: 'Josep, no pots cabrejar-te tant en antena'. Però jo visc el programa com si fos un partit de futbol. Vull que la pilota entri. Vull que la càmera enfoqui el gest d'un tertulià en el moment exacte. El problema és que vull ser presentador, director, realitzador… Vull ser-ho tot i és la part en què ficar-se al meu cap no és fàcil.

(P): Des de Mediaset ja han deixat oberta la porta al fet que lideris altres projectes. T'agradaria fer algun format més enllà de El chiringuito?

(R): Tinc un programa al cap. No existeix encara, però algun dia el faré. Tampoc sé fins a quin punt és compatible parlar de futbol i després fer un programa de debat social o més polític. Ara mateix estic centrat a aixecar aquesta etapa de El chiringuito, fer bones audiències i gaudir. En un futur proper qui sap.

(P): També has explicat que vas rebutjar altres ofertes...

(R): Hi havia dues propostes més sobre la taula, de plataformes privades. Una d'elles va fer un esforç molt important per comptar amb nosaltres i fins i tot vaig arribar a tenir un contracte sobre la taula. Però a mi el que em feia il·lusió era venir aquí. Per això vaig triar Mediaset.

(P): Aleshores va ser mentida quan se us va relacionar amb TVE.

(R): El nostre ecosistema no permet estar a la televisió pública. Venim amb marques molt importants, patrocinadors, etc.

(P): En moltes ocasions s'ha parlat del nivell d'exigència que tens amb l'equip. Ha canviat amb el pas dels anys?

(R): No. Continua sent el mateix. Això és com jugar al Reial Madrid o al Barça. Cal sortir a guanyar cada partit. La gent s'acosta a les dues de la matinada veient-nos i nosaltres hem d'estar a l'alçada. No podem sortir relaxats, a passar una nit més a l'oficina. Em molesta molt el 'a veure què passa avui', 'un dia més'. No és un dia més, és el més important de la teva vida. Cal guanyar cada nit. Vull passió, il·lusió i que tothom surti a competir.

(P): Dónes algun tipus d'ordre als tertulians abans de començar?

(R): Mai. No he dit mai a un tertulià "tira per aquí", "critica aquest" o "defensa l'altre". Aquí no hi ha actors, ningú actua. Si Roncero s'aixeca és perquè ho sent. Si algú plora és perquè li surt de dins.

Recordo un cas molt concret. Un periodista va arribar al programa i durant el directe va començar a cridar i a mostrar-se molt enfadat. Quan arriba la pausa, se'm va acostar i em va preguntar: 'Què t'ha semblat?'. Jo li vaig respondre: 'Com que què m'ha semblat?'. Va resultar que tot havia estat una actuació, no estava realment enfadat. No va tornar.

No volem actors. Volem gent que ho senti de veritat. Ningú pot dir que jo li he donat indicacions, mai. Jo escolto com parlen al maquillatge, al camerino, i ja sé per on anirà cadascú. Però mai dono instruccions sobre el que han de dir.