El Govern ha respost amb una nova ofensiva política en matèria migratòria tot just unes hores després de conèixer-se que el Tribunal Suprem estudia plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la regularització extraordinària de persones migrants. Lluny d'abaixar l'abast d'aquesta mesura, el Consell de Ministres ha aprovat el nou Pla d'Integració i Ciutadania, una estratègia dotada amb 505 milions d'euros en el seu primer any que converteix la regularització en el punt de partida de tota la política migratòria dissenyada per l'Executiu per a aquesta legislatura.

La coincidència d'ambdós moviments dibuixa un escenari de fort contrast. Mentre l'alt tribunal aprecia possibles dubtes sobre la compatibilitat de la regularització amb el Dret de la Unió Europea i ha iniciat el tràmit per escoltar les parts abans de decidir si consulta el TJUE, el Govern presenta aquesta mateixa regularització com la base sobre la qual pretén construir un model estable d'integració, accés a l'ocupació i enfortiment dels serveis públics.

Des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions defensen que el pla neix amb un objectiu clar: transformar la regularització extraordinària en un itinerari d'integració que permeti incorporar plenament les persones migrants a la vida econòmica i social del país. Per a això, l'Executiu ha dissenyat un full de ruta fins al 2030 articulat en quatre grans eixos, setze mesures i deu objectius avaluables.

La primera decisió política no deixa lloc a dubtes sobre les prioritats del Govern: la regularització deixa de ser una mesura aïllada per convertir-se en el primer pilar del nou model migratori.

La regularització, eix central de la nova estratègia

L'Executiu sosté que les més d'un milió de sol·licituds registrades durant el procés extraordinari de regularització evidencien la necessitat d'una mesura que permeti aflorar situacions de residència irregular i facilitar la incorporació d'aquestes persones al mercat laboral i al sistema de protecció social.

Amb aquesta premissa, el nou pla incorpora com a primer eix l'ordenació dels fluxos migratoris i la regularitat administrativa com a condició per afavorir la integració. Juntament amb la regularització extraordinària, el Govern preveu desenvolupar una Estratègia de Mobilitat Laboral destinada a ampliar les vies legals, segures i ordenades de migració per respondre a les necessitats del mercat de treball.

El pla també inicia el camí per a la creació d'una futura Agència Estatal de Mobilitat Humana, un nou organisme que concentrarà competències actualment repartides entre diferents administracions amb l'objectiu de simplificar la gestió dels procediments relacionats amb la residència i la mobilitat laboral. L'Executiu subratlla, no obstant això, que aquesta reorganització mantindrà diferenciats els procediments de protecció internacional i les funcions vinculades al control fronterer i la seguretat.

L'aprovació d'aquesta estratègia arriba en un moment especialment delicat des del punt de vista jurídic. El Tribunal Suprem ha donat audiència a l'Advocacia de l'Estat i a les comunitats autònomes recurrents per valorar si planteja una qüestió prejudicial davant el TJUE en considerar que la regularització extraordinària podria entrar en col·lisió amb el marc europeu de migració i asil.

Encara que el procediment judicial encara no suposa la suspensió del decret, el Govern ha optat per reforçar políticament la mesura en lloc d'esperar al desenvolupament del procés judicial, integrant-la en un projecte molt més ampli de gestió migratòria.

Ocupació, formació i reforç dels serveis públics

El segon gran bloc del pla situa l'accés a l'ocupació com a principal eina d'integració. L'Executiu destinarà més de 35 milions d'euros per facilitar la incorporació de persones migrades a sectors amb una elevada demanda de mà d'obra, com la construcció, l'hostaleria o les cures.

A aquesta inversió se suma una oferta extraordinària de Formació Professional dotada amb més de 150 milions d'euros i més de 100.000 places orientades a millorar la qualificació professional i respondre a les necessitats de les empreses. El pla també preveu mesures de suport a l'emprenedoria i actuacions específiques per afavorir el desenvolupament econòmic al medi rural.

El Govern defensa que la integració no pot limitar-se al reconeixement administratiu de la residència, sinó que s'ha de traduir en oportunitats reals d'accés a l'ocupació, estabilitat econòmica i autonomia personal.

El tercer eix se centra en la convivència i la cohesió social. Per a això s'invertiran prop de 30 milions d'euros en programes dirigits a l'aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials, així com al coneixement de les normes de convivència i del funcionament de les institucions públiques. El pla incorpora a més mesures per reforçar la prevenció dels discursos d'odi i ampliar el suport a les víctimes de discriminació.

La quarta línia d'actuació mobilitzarà més de 260 milions d'euros per reforçar els serveis públics i garantir la igualtat d'oportunitats en àmbits com l'educació, la sanitat, l'habitatge i els serveis socials. Segons l'Executiu, la finalitat és que l'increment de població derivat dels processos migratoris no es tradueixi en un deteriorament de la qualitat dels serveis que reben tant la població migrant com el conjunt de la ciutadania.

El Govern emmarca aquesta estratègia en un context demogràfic i econòmic que considera determinant per al futur del país. Segons les dades difoses pel Ministeri d'Inclusió, la població estrangera representa actualment el 14,6% de la població resident a Espanya i ha exercit un paper rellevant en el creixement de l'ocupació i de l'activitat econòmica durant els últims anys.

L'Executiu sosté que la immigració constitueix un dels principals factors per afrontar l'envelliment demogràfic, sostenir el mercat laboral i contribuir al finançament de l'Estat del benestar. Aquesta visió explica que la regularització extraordinària no aparegui en el nou pla com una resposta puntual a una situació administrativa concreta, sinó com el punt de partida d'una estratègia estructural d'integració.

Súmate a El Plural

Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

 

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara