Ferran Poca, president del Comitè Organitzador de Pride BCN: "Els cartells de l'Orgull de Madrid em van fer vergonya; per a la dreta només som uns bufons"

Barcelona vol convertir-se en la capital mundial de l'Orgull el 2030, però, de moment, centra els seus esforços en l'organització del Pride d'aquest any. Parlem amb Ferran Poca, president del Comitè Organitzador de Pride BCN, que respon a les crítiques sobre la presència de marques a l'esdeveniment, defensa un model d'Orgull centrat en les reivindicacions i en el paper de les entitats socials de la ciutat, i carrega contra els cartells institucionals de l'Orgull de Madrid. 

PREGUNTA (P): Entenc que teniu moltes ganes del Pride Barcelona. Què té d'especial aquest Pride? 

RESPOSTA (R): Té dues coses especials. La primera és que, per primer cop, les entitats socials, que són el motor del Pride, es van posar d'acord que s'havia de parlar de totes les realitats sota un sol orgull: la interseccionalitat. Això no s'havia fet fins ara. S'havien abordat temes molt concrets, però no s'havia parlat de totes les diferències que tenim dins del col·lectiu LGTBIQ+. Per tant... èxit! I la segona és que Barcelona està en la cursa per acollir el WorldPride de l'any 2030. 

P: Què vau sentir en veure els cartells de l'Orgull de Madrid? 

R: Madrid ho té molt difícil. Té una administració que no està al nivell de la situació actual d'una part del col·lectiu LGTBIQ+. Això és una realitat. A mi els cartells em van fer vergonya. Per a la dreta i la ultradreta només som uns bufons i ara també som els "majos" perquè ens necessiten per guanyar eleccions. De tota manera, m'agradaria diferenciar una mica el COGAM i la FELGTB, que són els organitzadors del Pride de Madrid, dels cartells institucionals que va penjar l'Ajuntament de Madrid. 

P: Uns dies més tard també van incrustar la bandera LGTBIQ+ a les papereres de la ciutat. 

R: Una absoluta vergonya i una falta de respecte. 

P: Què diferencia el Pride de Barcelona de l'Orgull de Madrid? 

R: El Pride de Barcelona té el mandat de les entitats socials d'apropar a la ciutadania les reivindicacions del col·lectiu. Aquest és el nostre mandat. El que fem és explicar-les d'una manera amable i entenedora perquè tota la ciutadania ens entengui. Per què? Perquè són ells els que, amb el seu vot, després podran canviar aquelles coses que ens milloren la vida. Si féssim un missatge que només entenguéssim nosaltres mateixos, les persones del col·lectiu, no incidiríem en la societat ni podríem provocar els canvis legislatius que necessitem. 

P: Creus que la societat ha deixat de connectar amb el col·lectiu? 

R: Bé, hem de fer autocrítica. Si no ens hem sabut explicar, ens hem d'explicar millor. El més fàcil és donar missatges com els de la ultradreta, que són simples. Ells diuen: "Només hi ha dos gèneres: home i dona". Això és el més fàcil del món perquè connecta amb el passat en temps complicats i, al final, la gent es queda amb allò que "cualquier tiempo pasado nos parece mejor". 

P: Una de les crítiques que reben tant l'Orgull de Madrid com el Pride de Barcelona és que s'han convertit en un aparador de marques. 

R: Jo, a Barcelona, discrepo totalment. A Madrid sí que és veritat que vaig caminar pel carrer i vaig veure les carrosses totes patrocinades. A Barcelona això no passa. Som un Pride reconegut a escala europea i mundial per mantenir un equilibri clar entre la reivindicació, la visibilitat i la celebració. 

P: Però sí que hi participen empreses privades activament. 

R: Perquè al final som un reflex de la societat. La realitat és que vivim en la societat que vivim i els nostres companys, les nostres mares, els nostres pares i els nostres amics treballen en empreses. El que hem de fer és que aquestes empreses també tinguin polítiques actives de diversitat. El Pride de Barcelona està fet per la societat civil, i a la societat civil actual hi ha entitats socials, persones, administracions i empreses. I amb això hem de conviure. 

I recordem que el Pride de Barcelona té el mandat d'explicar a la societat quines són les reivindicacions. Per tant, no podem excloure ningú. Ara bé, això ha de convertir el Pride en un aparador d'empreses? El de Barcelona t'asseguro que no ho és. De les 70 carrosses que hi ha, sis o set són d'empreses, i van al final de la desfilada. 

P: Rebutjaríeu el patrocini d'alguna empresa? 

R: Ja ho hem fet. Nosaltres no som policies, però sí que ens assegurem que cada empresa que vol participar al Pride passi un qüestionari i intentem avaluar-la. 

P: El cartell del Pride l'haurien de protagonitzar només artistes del col·lectiu? 

R: No. Hem de donar espai a la gent del col·lectiu, però també hem de portar tots aquells artistes que siguin necessaris perquè la ciutadania entengui les nostres reivindicacions. Si he de portar, entén-me, la Madonna perquè vingui la senyora de 50 anys que viu a Sant Gervasi i que mai s'ha apropat a les nostres reivindicacions, ho farem. Això sí, el col·lectiu ha de ser el protagonista. 

P: Heu presentat la candidatura per acollir el WorldPride 2030 sota el lema "Pensem, donem respostes i provoquem canvis". Quina és la vostra intenció?

R: Barcelona viu un moment extraordinari per acollir-lo. En cap moment vam plantejar presentar la candidatura per potenciar la ciutat o el turisme. 

P: Però la ciutat ja viu una situació greu de saturació turística. 

R: Mai ens ha interessat el WorldPride des del punt de vista turístic. Et puc assegurar que hem parlat amb més de 600 organitzacions que lluiten pels drets del col·lectiu arreu del món i hem recorregut cinc continents visitant més de 140 orgulls per preguntar quines necessitats creien que havia de recollir la candidatura de Barcelona per guanyar aquest WorldPride. 

La resposta va ser clara: "Nosaltres no necessitem un esdeveniment merament celebratiu; el que necessitem és trobar-nos, compartir i entendre quins són els reptes dels pròxims vint anys". I això és el que nosaltres hem plantejat: una candidatura totalment política, no focalitzada en el turisme de masses. 

Que això després comporti un esperit celebratiu i que vingui molta gent amb un propòsit? És evident. Però no podem comparar visitants que venen aquí per una qüestió de drets humans amb visitants que venen en avions low cost per dinar a 1,90 euros. 

P: Si a les pròximes eleccions generals es compleixen els resultats que apunten algunes enquestes privades, el WorldPride 2030 coincidiria amb un govern de dretes a l'Estat espanyol. 

R; Per això és encara més important. Tenim una proposta política i un dels punts clau d'aquesta candidatura ha de ser el Manifest Barcelona 2030. També hem de tenir clar que les enquestes no les canviarem. Per tant, el que hem de preservar són uns drets mínims governi qui governi.