El Ministeri d'Afers Exteriors ha elevat aquest dimecres a 26 el nombre d'espanyols morts pels terratrèmols que van sacsejar Veneçuela la setmana passada, una xifra que confirma el fort impacte de la tragèdia també entre la comunitat espanyola resident o desplaçada al país. El balanç, traslladat pel ministre José Manuel Albares, manté a més en 150 els espanyols desapareguts i en 12 els compatriotes localitzats sota els enderrocs, mentre els equips d'emergència continuen treballant en condicions extremes.
La situació continua sent crítica una setmana després del doble sisme. Les autoritats veneçolanes xifren ja en prop de 2.000 les víctimes mortals i en més de 10.500 els ferits, en un escenari marcat per la destrucció d'edificis, el col·lapse sanitari i les enormes dificultats logístiques per accedir a algunes de les zones més castigades. Els hospitals, especialment a Caracas i el seu entorn, continuen rebent ferits en condicions molt precàries.
Una cerca contra el rellotge
Les tasques de rescat s'han convertit en una carrera desesperada contra el temps. Segons les últimes dades difoses per les autoritats veneçolanes, 6.461 persones han estat rescatades amb vida des que es va produir la catàstrofe. No obstant això, el pas dels dies redueix les possibilitats de trobar supervivents sota les restes de vivendes, comerços i edificis públics ensorrats.
En diverses zones afectades, els equips d'emergència treballen en silenci per intentar detectar cops, veus o qualsevol senyal procedent de l'interior dels enderrocs. La presència de rescatistes locals i internacionals ha permès mantenir actius nombrosos punts de cerca, encara que la magnitud de la devastació complica les tasques. A la falta de maquinària pesada se sumen els talls de subministraments, els danys en infraestructures bàsiques i el risc de nous despreniments.
El Govern espanyol manté obert el seguiment consular dels afectats i continua actualitzant el recompte conforme avancen les identificacions. La xifra de morts espanyols ha anat augmentant en els últims dies, la qual cosa evidencia la complexitat del procés i la dificultat per localitzar tots els ciutadans enmig del caos posterior al desastre.
Per a moltes famílies, l'espera s'ha convertit en una agonia. La confirmació de nous morts conviu amb la incertesa dels desapareguts i amb l'esperança, cada vegada més fràgil, que encara pugui produir-se algun rescat amb vida. Exteriors insisteix que el balanç continua sent provisional i subjecte a canvis a mesura que es rebi informació sobre les persones no localitzades.
La catàstrofe ha colpejat amb especial duresa el nord del país i ha deixat una imatge de devastació que desborda la capacitat de resposta de les autoritats veneçolanes. Als milers de morts i ferits se suma una emergència humanitària que amenaça amb agreujar-se per la falta d'aliments, aigua potable, atenció mèdica i allotjament per als qui han perdut els seus habitatges.
La prioritat immediata continua sent rescatar els qui puguin romandre atrapats, atendre els ferits i garantir assistència bàsica a la població desplaçada. Mentrestant, Espanya continua pendent de l'evolució del balanç de víctimes i de l'estat dels compatriotes desapareguts, en una tragèdia que ja deixa 26 espanyols morts i que manté en suspens desenes de famílies.
Suma't a 
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.