Els Mossos inicien el desnonament de 58 pisos ocupats a la Mina perquè es destinin al reallotjament dels veïns del bloc Venus

Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa aquest dijous el desallotjament de 58 pisos ocupats des del 2017 al barri de la Mina de la localitat barcelonina de Sant Adrià del Besòs. La policia catalana ha desplegat des de primera hora del matí un ampli dispositiu format per agents de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) per dur a terme els tres primers desnonaments del conjunt d'habitatges conegut com els Blocs de la Rambla promoguts per el Consorci de la Mina -l'entitat propietària- per complir amb el seu objectiu inicial, el de reallotjar en aquests immobles els veïns del bloc Venus, un edifici del mateix barri que està previst que es derroqui el 2028 degut a l'estat de deteriorament en què es troba.

El més de mig centenar d'habitatges va ser ocupat el 2017 quan encara no hi vivia ningú i des d'aleshores s'han convertit en un conflicte entre el Consorci de la Mina i les famílies que les han habitat durant aquest temps, que deixava clar que el desallotjament no seria senzill. Per aquesta raó, els agents dels Mossos s'han encarregat de blindar els accessos als blocs amb l'objectiu d'assegurar que la comitiva judicial pogués entrar-hi per realitzar l'execució dels primers desnonaments després d'haver retirat les tanques d'obres col·locades per al voltant de 40 persones concentrades al lloc amb l'objectiu d'evitar el desallotjament.

El Sindicat de l'Habitatge i les famílies demanen que es detinguin els desnonaments i s'estudiïn tots els casos

Tant les famílies residents als Blocs de la Rambla com el Sindicat de l'Habitatge de Catalunya exigeixen que es paralitzin els desnonaments i s'obrin les negociacions per arribar a un acord, així com que "s'estudiïn els casos família per família per garantir una solució real". Els següents desnonaments en el conjunt d'habitatges ocupats estan previstos per als propers 22, 25 i 29 de juny.

Des del sindicat defensen que "hi ha moltíssimes alternatives" degut al fet que existeixen "milers de pisos buits" i assenyalen que la solució a "un conflicte que porta 25 anys" (el del bloc Venus) no pot suposar desnonar seixanta famílies. "És molt més fàcil desallotjar famílies pobres que obligar els grans tenidors a perdre diners", apunten.

"Les vides de la gent de la Mina no poden ser moneda de canvi dels càlculs polítics i electorals, i l'administració ha de fer marxa enrere en aquest conflicte", manifesten des de l'associació, remarcant que el desallotjament "pot obrir una ferida al barri que serà difícilment reparable". Així mateix, sostenen que els habitatges ocupats van quedar buits perquè molts veïns del bloc Venus no van poder pagar l'entrada, la qual oscil·lava en funció del pis entre els 34.000 i els 40.000 euros.

Tanmateix, des del Consorci del barri de la Mina, una entitat formada pels ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, afirmen que la majoria de famílies que han ocupat els Blocs de la Rambla "no són casos en seguiment" per part de serveis socials i, per tant, no són considerades famílies vulnerables a les quals s'hagi d'oferir una alternativa habitacional. En aquest sentit, les administracions apunten que si detecten situacions de vulnerabilitat en les quals s'hagi d'actuar, aquestes seran ateses per la taula d'emergències de Sant Adrià.

Els veïns desallotjats reclamen lloguers socials per a qui els necessitin

Una de les afectades pels tres primers desallotjaments es diu Samira, una jove amb dos fills que va entrar a l'habitatge que ocupava el 2019, amb tan sols 14 anys, que ha explicat que el que volen les famílies és que els concedeixin lloguers socials a qui els necessitin. "El que volem és arribar a un acord perquè ens puguin posar un lloguer social. Que estudiïn els casos i que els donin lloguers a qui sí que s'ho mereixen", ha indicat.

A més, Samira sosté que ha intentat recórrer al suport dels serveis socials de Sant Adrià del Besòs, però que no l'han volgut ajudar. "He anat moltíssimes vegades a l'Ajuntament a la recerca d'assistència social, però no m'han estès la mà", ha detallat.

Per la seva banda, Jéssica, una altra veïna afectada, ha reafirmat que el que volen és que "es revisi pis per pis i al que s'ho mereixi i reuneixi els requisits se li faci un lloguer social". Igualment, ha assegurat que amb el desallotjament 78 menors d'edat es quedaran "al carrer sense alternativa habitacional" i ha subratllat que els residents del bloc Venus no volen anar a viure als habitatges ocupats perquè si no ja s'hi haurien traslladat fa nou anys. La dona també ha reivindicat que les famílies que resideixen als Blocs de la Rambla són vulnerables.

El conflicte del bloc Venus, un problema que es remunta a més de dues dècades enrere

Amb el desallotjament dels pisos ocupats dels Bloques de la Rambla i el reallotjament dels veïns del bloc Venus en aquests habitatges, el Consorci de la Mina pretén resoldre un conflicte que porta enquistat més de dues dècades. Des de l'any 2002 està previst l'enderrocament de l'edifici en el marc de la transformació del barri de la Mina, un dels més vulnerables i amb major risc d'exclusió social de Catalunya. Malgrat això, l'edifici encara continua dempeus.

El 2010 es va construir el conjunt d'habitatges ocupats per poder oferir una alternativa habitacional al miler de residents dels 244 pisos del bloc Venus. No obstant això, les famílies que havien de ser reallotjades no van accedir als immobles a causa que no estaven conformes amb les condicions, entre elles el pagament de l'entrada.

Deu anys més tard, el 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència que obligava el Consorci de la Mina a reactivar el projecte d'enderrocament del bloc Venus i va determinar que s'havien vulnerat els drets dels veïns, recolzant-se en un informe del Síndic de Greuges que qualificava les condicions de vida a l'edifici d'"inhumanes". Actualment, la previsió és que el desallotjament de les famílies estigui finalitzat el 2027 i el 2028 es produeixi l'enderrocament, com va explicar el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat a finals de l'any passat.