La gestió del Papa Lleó XVI durant la seva visita a Espanya a l'hora d'escoltar i atendre les peticions de víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església no està deixant precisament una imatge de transparència. Almenys, a ulls de les pròpies víctimes, o d'una bona part d'elles, el tracte que han rebut ha estat insuficient o, directament, nul.
En la seva estada a Madrid, concretament el passat 8 de juny, el Pontífex es reunia amb sis víctimes de pederàstia. Fonts del Vaticà van informar els mitjans de comunicació que durant la trobada Sa Santedat va fer cas de les seves propostes i es va comprometre al fet que l'Església fos un lloc completament segur.
Fonts properes de l'organització de la reunió van assenyalar a Europa Press que la majoria de les víctimes procedien de les ateses pel Defensor del Poble, així com del Projecte Repara de l'Arquebisbat de Madrid i de la Conferència Episcopal Espanyola. Independentment de la procedència concreta de les persones ateses pel màxim responsable eclesiàstic, van quedar fora víctimes d'associacions com Infància Robada o Reparació Integral JA.
Eixe mateix dia, davant la Nunciatura van estar representants d'estos espais, com Juan Cuatrecasas, president de la primera associació nacional i pare d'una víctima, o José Luis Velasco, president del mateix col·lectiu a Madrid. A ells els van acompanyar afectats pel 'cas Alborada' d'Alcalá de Henares.
Així mateix, Miguel Hurtado, portaveu de Reparació Integral YA, primer denunciant d'abusos sexuals en l'Abadia de Montserrat i molt actiu durant la visita del Papa a Espanya, va protagonitzar una trobada fictícia amb Sa Santedat en senyal de protesta.
Eixe últim, com una de les persones que ha liderat històricament la lluita contra la xacra que denuncia, ha estat molt actiu en els últims dies, també coincidint amb la visita de Lleó XIV a l'Abadia, on el Papa ha estat igualment esta setmana sense mencionar els casos de pederàstia.
"Ningunejats"
ElPlural.com ha parlat amb tots ells per conéixer de primera mà la seua opinió d'aquella reunió o algunes de les seues reclamacions, encara que es tracte d'associacions diferents. Què haguessen plantejat al Papa si s'haguera assegut amb ells.
El primer que deixa clar Juan Cuatrecasas és que "no volien ser-hi per a una foto", sinó per "transmetre una sèrie de punts" que, d'altra banda, "han traslladat mil vegades" a la pròpia Conferència Episcopal, al Govern d'Espanya o a la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors segons indica en declaracions a aquest diari.
Així, es refereix a un "decàleg de mesures". "(…) Que posi com a prioritat l'interès superior de la infància, que compleixi amb les mesures del nostre decàleg, perquè creiem que no demanem res extraordinari. I que la Església doni la cara d'una vegada", exposa, asseverant que la institució ha estat "durant moltes dècades encobrint aquests delictes contra la infància": "Que aixequin d'una vegada les catifes i sacsegin la pols".
Al seu parer, "és una vergonya que el Papa Lleó vingui a Espanya i, bé sigui per la seva pròpia voluntat o pel que li han dit, no estigui amb les associacions". "Hem fet un llarg recorregut i col·laborant en institucions molt importants", assegura, entre les quals esmenta el Congrés dels Diputats, el Parlament Europeu o algunes pròpies de l'Església.
Malgrat això, retreu que a dia d'avui han de veure "com se'ns ningunegen, se'ns menysprea i es posa en dubte el que estem fent". "Nosaltres posem en dubte (ells), amb testimonis de víctimes que han sortit maltractades del Pla Repara com del pla PRIVA (de Reparació Integral a Víctimes d'Abusos)".
"Se'ns diu que ja hem estat abans amb el Papa, i no hem estat mai", desmenteix. El mateix fa amb les informacions que apunten que el seu fill ha tingut un tracte personalitzat amb el Papa Francesc. "És mentida, el meu fill va estar en un documental de Jordi Évole amb diversos joves, i el meu fill no ha tingut cap tracte personalitzat (…) El Vaticà ha fet amb el cas una autèntica escabetxada en la qual s'ha limitat, després de mesos, a dir que l'Opus Dei havia d'expulsar el pederasta del meu fill de les seves files", relata.
Cuatrecasas lamenta que "tot això forma part de l'argumentari de ridículs i astracanades que està fent l'Església Catòlica". "A Espanya és pitjor perquè ens reunim amb l'executiva que presidia Argüello (Luis), abans havíem estat tres vegades reunits amb (Ricardo) Blázquez, Omella (Juan José) i Argüello -en definitiva, amb la Conferència Episcopal- i t'escolten, et sotmeten a un monòleg i et donen palmades a l'esquena, però per darrere fan el que els dóna la gana". Així, denuncia que l'Església està "revictimitzant les seves víctimes" amb plans que realment, sosté, no les atén.
"És la gestió estàndard del Vaticà amb aquestes reunions (…) Però a Espanya els ha sortit malament"
Per la seva banda, Velasco defineix la reunió com un "Juan Palomo" amb cert to de sorna. "Crec que en tenir una opinió esbiaixada no sap què fa la cúpula de l'Església (…) No és tant el Papa o el cardenal, sinó qui organitza l'esdeveniment".
Comprensiu amb què els "temps són limitats i l'agenda papal apretada", troba a faltar aquesta escolta, alhora que destaca que a "l'octubre o per allà diuen que podrien rebre'ns al Vaticà". "Estan preparant un informe per al Papa després que els portéssim l'informe del Defensor del Poble al desembre", ens explica, amb la fèrria convicció que "l'Església a Espanya ha de fer passos per fer canvis".
A tots dos els van acompanyar dilluns passat davant la Nunciatura víctimes del 'cas Alborada'. A més que van emetre un comunicat amb aquesta qüestió, una d'elles manté en conversa amb aquest diari que les persones que va atendre Lleó XIV van ser "escollides a dit" i "de perfil baix". "Són víctimes, però no donen guerra, no són incòmodes", diu.
En última instància, Hurtado coincideix que el clero "no vol veus crítiques que posin sobre la taula la pèssima gestió dels casos que han fet els bisbes". "Sobretot, no els agraden les veus crítiques amb un perfil públic", afinat.
El primer denunciant de pederàstia a l'Abadia de Montserrat desenvolupa que "no volien que després de la reunió hi hagués una roda de premsa en què diguessin que havien traslladat al Papa que havia de cessar bisbes que fossin encobridors, o denunciar tots els casos a la justícia civil. I després que el Papa expliqués si s'havia compromès a emprendre aquestes reformes o no".
Amb tot, Hurtado sosté que aquest tipus de trobada és l'"habitual" quan el pontífex acudeix a altres parts del món, el qual resumeix com un "rentat de cara"; una "estratègia de màrqueting". "És la gestió estàndard que el Vaticà sol fer d'aquestes reunions", incideix, si bé considera que a Espanya els "va sortir malament".
"La pressió dels activistes va provocar que el Papa hagués d'anunciar públicament que es reunia amb les víctimes. Tots els periodistes van començar a trucar per saber si ens reuníem o no i cap dels activistes de referència, ni de les víctimes que havien denunciat públicament, havien estat convidades", detalla. "Es va generar un buit informatiu que s'ha omplert amb la inconformitat".
Suma't a
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te sociArticleViewer.google_preferences.title
ArticleViewer.google_preferences.subtitle