El pols de les autonòmiques que agita el tauler: Aragó TV desafia TV3 i Canal Sud perd terreny

El mapa de la televisió autonòmica s'està movent. No hi ha un tomb absolut ni un nou líder, però sí senyals suficients per detectar un canvi de posicions que mereix ser observat més enllà de la fotografia d'un sol mes. TV3 continua al capdavant i manté la seva condició de gran referència territorial, però Aragón TV s'ha instal·lat en una segona posició cada cop més incòmoda per a la cadena catalana. I mentrestant, Canal Sur, històricament una de les grans televisions regionals, ha quedat relegada al tercer lloc. Les dades de juliol dibuixen així un nou pols en què les distàncies s'estrenyen i el tauler comença a tenir altres protagonistes.

El rànquing de Barlovento Comunicación, elaborat amb dades de Fifty5Blue, deixa pocs dubtes sobre la primera lectura. TV3 tanca juliol amb un 11,4% de quota en el seu àmbit d'emissió, enfront del 10,5% d'Aragón TV i el 9% de Canal Sur. És a dir, a penes nou dècimes separen la primera i la segona autonòmica i 1,5 punts la segona i la tercera. El conjunt de les cadenes autonòmiques (FORTA) assoleix un 7,8% i arriba a 26,7 milions d'espectadors únics durant el mes, el 56,3% de la població espanyola.

La particularitat és que Aragón TV no apareix aquí com una sorpresa aïllada. La cadena aragonesa s'ha convertit en una competidora habitual a la part alta del rànquing i la seva distància amb TV3 ja permet parlar de quelcom més que d'una baralla pel segon lloc. En algunes jornades de juliol fins i tot va aconseguir superar la catalana: el 27 de juliol, per exemple, Aragón TV va ser l'autonòmica més vista del dia amb un 12,5%, per davant de TV3, que va anotar un 12,3%, i Canal Sur, amb un 10,1%.

La dada té encara més interès si es mira què passa amb els continguts que tradicionalment han servit de columna vertebral a les autonòmiques: la informació. Perquè aquí Aragón TV torna a treure múscul. Aragón Noticias 1 assoleix un 25,8% de quota, el millor registre entre els títols informatius autonòmics analitzats a l'informe. El segueixen Telenotícies Migdia de TV3, amb un 24,2%, i Teleberri 1 d'ETB2, amb un 23,3%. Si s'agrupen les diferents edicions de sobretaula i nit, TV3 continua sent la que presenta la mitjana més alta, amb un 19,5%.

Ese dato ayuda a entender por qué la batalla autonómica no puede reducirse a quién ocupa el primer puesto del ranking. Las televisiones territoriales siguen jugando una partida propia, en la que la información de proximidad, la producción propia y la capacidad de convertirse en una referencia para el público local resultan determinantes. Y en ese terreno Aragón TV está demostrando que puede competir de tú a tú con operadores con una tradición y un mercado potencial mucho mayores. El caso de Canal Sur es, precisamente por eso, uno de los que más llama la atención. La cadena andaluza termina julio con un 9%, lejos del espacio de referencia que solía ocupar años atrás con cifra superiores.

No obstante, el movimiento tampoco se limita a estas tres cadenas. ETB2 ocupa la cuarta posición con un 8,4%, seguida de TVG, que alcanza un 6,8%. Y el caso gallego resulta especialmente significativo porque permite observar el fenómeno contrario al de Aragón TV: una autonómica que lleva años perdiendo audiencia. La TVG cerró la temporada 2025-2026 en mínimos históricos, por primera vez por debajo del 8% y después de acumular una caída de 2,9 puntos en tres cursos. La cadena pasó del 9,5% en la temporada 2023-2024 al 8,5% en la siguiente y al 7,9% en la última.

Por debajo aparece otro grupo bastante más alejado de la cabeza, que completa el Top 10: Telemadrid registra un 5,8%, TV Canaria un 5,5%, Castilla-La Mancha Media un 5,3%, TPA un 4,2% e IB3 un 3,5%.

La fotografía adquiere todavía más interés cuando se observa la audiencia de los informativos territoriales de TVE. Estos han conseguido superar a las cadenas autonómicas en nueve comunidades, entre ellas Andalucía, País Vasco, Madrid, Castilla y León, Comunidad Valenciana y Navarra. La cuestión es relevante porque la información de proximidad constituye uno de los principales argumentos de las televisiones autonómicas. Frente a una oferta nacional cada vez más fragmentada, contar lo que ocurre en cada territorio y hacerlo con rostros y equipos propios sigue siendo una de sus grandes fortalezas. Pero el avance de TVE en ese terreno eleva la exigencia: ya no basta con ser la televisión de casa, también hay que conseguir que el espectador siga eligiéndola cuando tiene delante una oferta cada vez más amplia.

En definitiva, el pols autonòmic ja no es redueix a qui ocupa el primer lloc, sinó a quines televisions són capaces de conservar la seva capacitat per convocar l'audiència en un escenari cada vegada més fragmentat. Aragó TV demostra que encara hi ha marge per créixer i desafiar les referències històriques, mentre altres cadenes afronten el desgast de diversos anys de retrocés. I el repte va més enllà de les quotes: amb TVE guanyant terreny fins i tot en la informació territorial, les autonòmiques han de demostrar que el seu principal valor diferencial, la proximitat, segueix sent suficient per mantenir l'espectador a l'altre costat de la pantalla.