Espanya disputarà la final del Mundial amb una selecció construïda sobre una idea reconeixible de joc, una generació repleta de talent i un mapa territorial molt menys equilibrat del que podria semblar. La procedència dels 26 convocats per Luis de la Fuente dibuixa una concentració evident al voltant d'unes poques comunitats, mentre una part important del país roman pràcticament absent.
Nou futbolistes van néixer a Catalunya, més d'un terç de tota la plantilla. Andalusia, Euskadi, Madrid, Navarra, la Comunitat Valenciana i Canàries completen bona part del nucli nacional, mentre territoris com Astúries, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Múrcia, La Rioja o Balears no aporten cap jugador a la convocatòria.
La dada permet observar la Selecció des d'una perspectiva diferent. Més enllà dels sistemes, els gols o les decisions de De la Fuente, la finalista també planteja una pregunta sobre l'estructura del futbol espanyol: on s'està produint actualment el talent d'elit?
Catalunya, molt més que La Masia
La presència catalana és la més cridanera. David Raya, Joan García, Eric García, Pau Cubarsí, Marc Cucurella, Marc Pubill, Dani Olmo, Lamine Yamal i Víctor Muñoz van néixer a Catalunya, encara que les seves trajectòries posteriors van seguir camins molt diferents. El pes territorial no respon únicament al poder del FC Barcelona, sinó a una xarxa molt més àmplia de clubs, escoles i estructures de formació.
La Masia continua sent el gran aparador. Lamine Yamal va arribar al Barcelona amb set anys procedent del CF La Torreta, mentre jugadors com Cubarsí, Eric García i Dani Olmo van passar per una estructura que continua connectant el futbol formatiu amb l'elit. No obstant això, reduir el fenomen català al club blaugrana ocultaria part de l'explicació.
L'Espanyol manté una de les pedreres més reconegudes del país i ha estat decisiu en el desenvolupament de futbolistes com Joan García. Al mateix temps, entitats de menor dimensió participen en les primeres etapes de formació i amplien la base de captació. L'èxit territorial sembla sorgir de la combinació entre clubs professionals amb estructures consolidades, una elevada densitat d'equips i una xarxa local capaç de detectar talent a edats molt primerenques.
Catalunya no només produeix jugadors. També disposa de suficients esglaons per evitar que bona part d'aquest talent desaparegui abans d'arribar al futbol professional.
Euskadi i Navarra: formar sense necessitat de dominar el mercat
El nord torna a tenir una influència important en la identitat de la Selecció. Unai Simón, Martín Zubimendi i Mikel Oyarzabal van néixer a Euskadi, mentre Mikel Merino i Nico Williams procedeixen de Navarra. Cinc futbolistes de dues comunitats que, juntes, representen una proporció petita de la població espanyola.
L'explicació torna a trobar-se en la continuïtat dels seus models formatius. Athletic Club, Reial Societat i Osasuna han convertit les seves pedreres en una part central de la seva identitat esportiva. Lezama, Zubieta i Tajonar no funcionen únicament com a espais de captació, sinó com a estructures connectades amb els primers equips i amb una ruta reconeixible cap al futbol professional.
Nico Williams es va incorporar a Lezama amb onze anys, mentre Zubimendi i Oyarzabal representen la capacitat de la Reial Societat per transformar jugadors formats al seu entorn en internacionals. Mikel Merino va sorgir d'una generació de Tajonar que també va permetre a Osasuna reconstruir-se esportiva i econòmicament.
El cas basc i navarrès demostra que la producció de talent no depèn únicament de la mida d'una comunitat ni de la capacitat econòmica dels seus clubs. També influeix la confiança en el jugador jove, l'existència d'una identitat formativa estable i la possibilitat real d'assolir el primer equip.
Los Palacios, el poble que competeix contra comunitats senceres
Andalusia aporta tres jugadors a la convocatòria: Gavi, Fabián Ruiz i Álex Baena. La dada adquireix una dimensió encara més singular en comprovar que els dos primers van néixer a Los Palacios i Villafranca, una localitat sevillana d'al voltant de 40.000 habitants que també va veure créixer Jesús Navas.
La coincidència demostra fins a quin punt el talent pot concentrar-se en llocs molt concrets. Un municipi relativament petit ha aportat més internacionals recents que diverses comunitats autònomes completes, encara que seria difícil explicar el fenomen únicament mitjançant una qüestió geogràfica.
La tradició local, la presència de clubs de base, l'accés a competicions competitives i la proximitat de grans estructures professionals creen entorns en els quals determinats jugadors troben més oportunitats per progressar. El lloc de naixement pot ser casual, però l'existència de camins que permeten avançar des del futbol infantil fins a una pedrera professional resulta molt menys accidental.
Néixer en un lloc no significa formar-s'hi
El mapa també exigeix una precaució. El lloc de naixement no sempre coincideix amb el territori que forma el futbolista, per la qual cosa interpretar les dades únicament a través de les comunitats pot generar conclusions incompletes.
Pedri va néixer a Tenerife, però va acabar de desenvolupar-se en l'estructura de la UD Las Palmas abans de fer el salt al Barcelona. Nico Williams va néixer a Pamplona i es va formar a l'Athletic. Dani Olmo va néixer a Terrassa, va passar per les categories inferiors blaugranes i va completar una part decisiva del seu creixement a Croàcia.
La mobilitat del futbol modern permet que les grans pedreres captin jugadors cada cop més joves. D'aquesta manera, alguns territoris apareixen com a llocs de naixement, mentre que altres concentren el procés de formació i professionalització.
La fotografia territorial de la Selecció no mostra únicament on sorgeix el talent. També reflecteix cap a on es desplaça i quins clubs aconsegueixen transformar-lo en rendiment d'elit.
L'absència de les dues Castelles, Astúries i Aragó
El contrast apareix en observar les comunitats sense representació. Castella-la Manxa fa vuit anys que no aporta un jugador a la Selecció absoluta, des de l'últim partit d'Andrés Iniesta al Mundial de Rússia de 2018. La regió que va produir l'autor del gol més important de la història del futbol espanyol no té cap representant a la finalista de 2026.
Tampoc apareixen futbolistes nascuts a Castella i Lleó, Astúries, Aragó, Cantàbria, Múrcia, La Rioja o Balears. Algunes d'aquestes comunitats compten amb clubs històrics, tradició futbolística i milers de jugadors en categories inferiors, però han perdut presència al capdamunt.
L'absència no demostra necessàriament que les seves pedreres hagin deixat de funcionar. Una convocatòria de 26 jugadors representa una mostra limitada i pot dependre de generacions concretes, lesions o decisions esportives. No obstant això, l'acumulació de territoris sense representació sí que planteja preguntes sobre les oportunitats disponibles per als joves.
Existeixen prou estructures professionals a prop dels seus llocs d'origen? Els millors jugadors han d'abandonar abans les seves comunitats per continuar creixent? La concentració de recursos i capacitat de captació està ampliant la distància entre els grans centres formatius i la resta del país?
Una Espanya futbolística buidada
El concepte d'Espanya buidada sol utilitzar-se per explicar problemes demogràfics, econòmics o d'accés a serveis. El mapa de la Selecció permet traslladar parcialment aquesta idea al futbol, encara que amb tots els matisos necessaris.
No es tracta d'afirmar que les comunitats absents manquin de talent. El problema pot trobar-se en la dificultat per detectar-lo, retenir-lo i oferir-li una trajectòria competitiva fins al professionalisme. En moltes zones, els joves amb major projecció acaben desplaçant-se cap a Madrid, Catalunya, Euskadi, Navarra o la Comunitat Valenciana, on troben estructures més àmplies i una major concentració de clubs.
La conseqüència és un sistema en què el talent pot néixer en qualsevol lloc, però no sempre disposa de les mateixes oportunitats per desenvolupar-se sense abandonar el seu entorn. El mapa final acaba premiant els territoris capaços de connectar el futbol local amb les grans acadèmies i, posteriorment, amb l'elit.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.