Després dels Gasol, què? La nova generació espanyola que busca fer-se un lloc a l'NBA

Espanya torna a guanyar presència a l'NBA. La temporada 2026-27 arrenca amb cinc jugadors espanyols a l'horitzó de la competició nord-americana, una xifra que contrasta amb les últimes campanyes, en les quals Santi Aldama va arribar a ser l'únic representant nacional. Juntament amb l'ala-pivot canari, ja assentat a la lliga, apareixen Hugo González, que afronta el seu segon any a Boston, i tres debutants amb perfils molt diferents: Aday Mara, Sergio de Larrea i Baba Miller.

L'escenari recorda inevitablement la generació que va encapçalar Pau i Marc Gasol, acompanyats per noms com José Manuel Calderón, Ricky Rubio, Serge Ibaka o Rudy Fernández. El 2017 van arribar a coincidir deu jugadors espanyols en la competició. Des de llavors, la presència nacional es va anar reduint fins a quedar pràcticament en mans d'Aldama. Ara, el desembarcament de tres joves talents obre una nova etapa per al bàsquet espanyol a l'altre costat de l'Atlàntic.

Però el repte no consisteix únicament a arribar. Aconseguir minuts, trobar un paper dins de la rotació i consolidar-se en una competició cada vegada més exigent serà el veritable examen per a una generació les expectatives i possibilitats de la qual són molt diferents. A més, el debut de Mara està pendent d'una disputa contractual entre el Basket Saragossa i els Oklahoma City Thunder que amenaça de retardar la seva estrena oficial.

Santi Aldama, de promesa espanyola a jugador consolidat a Dallas

Amb 25 anys, Santi Aldama és el veterà d'aquesta nova fornada. El canari ha passat cinc temporades als Memphis Grizzlies, on va anar creixent fins a convertir-se en un interior fiable dins de la rotació. La seva evolució va culminar en la campanya 2025-26, en la qual va fer una mitjana de 14 punts i 6,7 rebots per partit, les millors xifres de la seva trajectòria a l'NBA.

El seu següent desafiament estarà als Dallas Mavericks, que van incorporar l'espanyol mitjançant un traspàs múltiple durant l'estiu. A Texas compartirà vestidor amb Cooper Flagg, una de les grans promeses de la competició, i amb un altre dels representants espanyols, Sergio de Larrea. El moviment li ofereix l'oportunitat de mantenir la seva progressió en una franquícia que busca construir un projecte competitiu al voltant del seu jove nucli.

Aldama ja no ha de demostrar que pot competir a la NBA. El seu objectiu és guanyar pes dins d'un equip que travessa una etapa de reconstrucció i convertir la seva capacitat per jugar obert, llançar des del perímetre i aportar en el rebot en una eina estable per a Dallas. Del seu rendiment dependrà bona part de les opcions dels Mavericks de trobar equilibri en el seu joc interior.

Hugo González busca fer un pas endavant a Boston

Hugo González representa un cas diferent. L'escorta madrileny, format al planter del Reial Madrid, ja coneix les exigències de la NBA després de completar la seva primera temporada amb els Boston Celtics. En el seu debut va alternar moments de participació limitada amb actuacions en què va destacar per la seva defensa, la seva intensitat i la seva capacitat per adaptar-se al sistema de Joe Mazzulla.

El següent pas passa per ampliar la seva influència ofensiva. Millorar la regularitat en el llançament exterior i aprofitar les oportunitats que apareguin en la rotació seran factors determinants perquè pugui afermar-se a l'equip. La seva primera campanya li va permetre comprovar que la seva capacitat defensiva pot obrir-li les portes de la pista, però necessita afegir continuïtat amb pilota per convertir-se en un recurs més complet.

La sortida de Jaylen Brown a Philadelphia ha modificat l'escenari de Boston i deixa espai perquè altres jugadors guanyin protagonisme. González arriba a la nova temporada amb motius per aspirar a més minuts, encara que la competència interna seguirà sent exigent. Amb tot just 20 anys, el seu desenvolupament serà progressiu i cada oportunitat pot resultar important per definir el seu paper a mig termini.

Aday Mara, el gegant espanyol que vol fer-se un lloc en els campions universitaris

Pocs jugadors espanyols han generat tanta expectació en el seu salt al bàsquet nord-americà com Aday Mara. El pivot aragonès, de 2,21 metres, va ser seleccionat en el lloc número 12 del Draft de 2026 pels Oklahoma City Thunder després de completar la seva etapa universitària a Michigan, on es va proclamar campió de la NCAA.

El seu creixement als Estats Units ha estat notable. Després de dues temporades a UCLA, va trobar a Michigan el context adequat per explotar les seves condicions defensives i ofensives. La seva capacitat per intimidar a prop de l'anella, protegir la pintura i participar en la circulació de la pilota el va convertir en una peça important de l'equip universitari. Oklahoma City, vigent campió de la NBA, aposta per les seves característiques físiques per reforçar el seu joc interior.

Mara també va deixar bones sensacions durant la pretemporada, amb actuacions que van demostrar la seva capacitat per aportar més enllà del rebot i els taps. No obstant això, el seu debut oficial es troba condicionat per un conflicte contractual. El Basket Zaragoza sosté que el jugador manté un vincle vigent amb el club per a la temporada 2026-27 i ha anunciat que s'oposarà a la concessió del transfer internacional.

La disputa haurà de resoldre's per les vies corresponents i manté oberta una incògnita important. El repte esportiu de Mara és guanyar-se un lloc en la rotació d'un dels equips més competitius de la lliga; l'administratiu, aconseguir que la seva arribada a Oklahoma City pugui traduir-se en un debut oficial. La seva alçada i el seu potencial han despertat grans expectatives, però la seva adaptació al ritme de la NBA necessitarà temps i continuïtat.

Sergio de Larrea, un base diferent per als Dallas Mavericks

Sergio de Larrea és un dels noms que millor representa el nou camí cap a la NBA. El de Valladolid ha fet el salt directament des del bàsquet espanyol, després de créixer al planter del València Basket, consolidar-se al primer equip i proclamar-se campió de la Lliga Endesa. La seva progressió el va portar a ser escollit en el lloc número 25 del Draft per Los Angeles Lakers, abans de ser traspassat a Dallas.

Als seus 20 anys, el base reuneix característiques que encaixen amb les necessitats de la competició nord-americana. La seva alçada, propera als dos metres, li permet defensar diferents posicions exteriors, mentre que la seva visió de joc i la seva capacitat per organitzar l'atac li ofereixen alternatives per competir en una lliga cada cop més interessada en els bases alts i versàtils.

La pretemporada ha reforçat aquesta impressió. De Larrea ha deixat actuacions destacades a Dallas, amb anotació, assistències i bons percentatges des del perímetre. L'objectiu immediat serà trobar un forat darrere de jugadors amb més experiència, com Kyrie Irving, i aprofitar les oportunitats que li concedeixi el cos tècnic.

La seva adaptació pot ser gradual, però arriba des d'una competició d'alt nivell i amb experiència en el bàsquet professional europeu. A més, compartir equip amb Aldama li permetrà comptar amb un altre referent espanyol en el seu procés d'adaptació. La gran incògnita serà quant espai aconsegueix obrir-se en una plantilla amb talent exterior i aspiracions de creixement.

Baba Miller, el talent versàtil que necessita temps per créixer

Baba Miller completa la llista d'espanyols que comencen una nova etapa a l'NBA. Nascut a Mallorca, l'ala-pivot es va formar a les categories inferiors del Reial Madrid abans de creuar l'Atlàntic per continuar el seu desenvolupament en el bàsquet universitari. El seu recorregut per Florida State, Florida Atlantic i Cincinnati li va permetre guanyar experiència en diferents sistemes fins a completar una última campanya molt sòlida.

A Cincinnati va fer una mitjana de 13 punts, 10,3 rebots i 3,7 assistències, xifres que reflecteixen la seva versatilitat. Amb prop de 2,11 metres d'alçada, Miller pot jugar a prop de la cistella, manejar la pilota en transició i participar en la generació ofensiva. La seva mobilitat també li permet defensar diferents posicions, una qualitat especialment valorada a l'NBA actual.

Los Angeles Clippers el van seleccionar en el lloc número 36 del Draft, a la segona ronda. Aquest lloc condiciona les seves expectatives inicials: haurà de competir per guanyar-se minuts en una rotació en la qual parteix darrere d'altres jugadors. Tot i així, la seva combinació de mida, agilitat i capacitat per participar en diverses facetes del joc li ofereix arguments per convertir-se en un projecte interessant a llarg termini.

La seva adaptació dependrà de com evolucioni el llançament exterior i de la seva capacitat per guanyar consistència física enfront de jugadors més experimentats. L'NBA exigeix que els perfils versàtils siguin capaços d'aportar sense monopolitzar la pilota, i aquest serà un dels aprenentatges més importants per a l'espanyol.