Hi ha derrotes que s'obliden amb el temps i altres que acaben canviant la història d'un club. El 8 de març del 2017, el Paris Saint-Germain va patir una d'aquelles nits que deixen cicatrius difícils de tancar. Havia guanyat 4-0 al Barcelona en l'anada dels vuitens de final de la Champions i viatjava al Camp Nou amb un avantatge que semblava definitiu. No obstant això, 90 minuts després, un gol de Sergi Roberto en el temps afegit completava un 6-1 impossible i deixava el conjunt francès eliminat de la competició. Aquella nit, el Barça va signar una de les remuntades més recordades del futbol europeu i el PSG va descobrir que ni tan sols un avantatge de quatre gols garantia la tranquil·litat.
Gairebé una dècada després, les tornes han canviat. El Barcelona visita aquest dimarts el Parc dels Prínceps per mediar-se a un PSG que ja no persegueix desesperadament la seva primera Champions, sinó que defensa els dos títols europeus conquerits de manera consecutiva. L'equip parisenc ha deixat enrere bona part dels seus complexos continentals i s'ha convertit en una referència del futbol europeu. La gran paradoxa és que el principal responsable d'aquesta transformació és Luis Enrique, el mateix entrenador que era a la banqueta blaugrana durant aquella remuntada del 2017.
La nit que va canviar per sempre la relació entre tots dos clubs
El 6-1 del Camp Nou no va ser una eliminatòria qualsevol. El PSG havia aconseguit en l'anada el que semblava impossible: arrollar al Barcelona de Messi, Neymar i Luis Suárez amb quatre gols al Parc dels Prínceps. Però la tornada va acabar convertint-se en una de les majors exhibicions de resistència emocional de la història de la Champions. Els blaugranes es van posar 3-0, Cavani va retornar momentàniament la calma al conjunt francès i, quan tot semblava decidit, Neymar va marcar dos gols abans d'assistir Sergi Roberto per completar la remuntada.
L'impacte va ser immediat. El Barça va celebrar aquella classificació com una conquesta històrica, mentre que el PSG va quedar associat a una de les majors dèbacles que es recorden en una eliminatòria europea. No era únicament una derrota esportiva: suposava un altre cop per a un projecte que feia anys que invertia quantitats extraordinàries de diners amb l'objectiu d'assolir el cim continental. La Champions s'havia convertit en una obsessió per als propietaris qatarians del club, però l'èxit seguia resistint-se.
La resposta de París va arribar tot just uns mesos després i va tenir com a protagonista un dels futbolistes que havien destrossat les seves esperances. L'agost del 2017, el PSG va pagar els 222 milions d'euros de la clàusula de rescissió de Neymar i va protagonitzar el fitxatge més car de la història del futbol. El brasiler va abandonar Barcelona per convertir-se en la nova estrella del projecte parisenc. Aquell moviment va alterar el mercat internacional i va afegir una dimensió econòmica a una rivalitat que fins aleshores s'havia desenvolupat principalment sobre la gespa.
De Neymar a Mbappé: París comença a tornar els cops
Durant els anys següents, el PSG va continuar buscant la fórmula que li permetés conquerir Europa. La incorporació de Kylian Mbappé, el protagonisme de Neymar i la posterior arribada de Lionel Messi van convertir el conjunt francès en una col·lecció d'estrelles difícilment comparable amb qualsevol altre equip del continent. No obstant això, reunir alguns dels noms més importants del futbol mundial no es va traduir automàticament en aixecar la Champions.
Mentrestant, els enfrontaments amb el Barcelona van anar canviant de signe. El febrer del 2021, Mbappé va signar una actuació memorable al Camp Nou en marcar tres gols en la victòria parisenca per 1-4 en l'anada dels vuitens de final. L'empat a un de la tornada va confirmar l'eliminació blaugrana i va simbolitzar el canvi de cicle entre tots dos clubs. El Barcelona, que el 2017 havia protagonitzat una remuntada impossible, veia com el PSG li tornava una golejada al seu propi estadi.
Però l'equip francès seguia tenint un compte pendent amb la competició. El 2020 havia assolit la seva primera final de la Champions, perduda davant el Bayern de Munic, i les temporades posteriors van tornar a deixar eliminacions doloroses. Ni tan sols la presència conjunta de Messi, Neymar i Mbappé va aconseguir resoldre definitivament el problema. El projecte parisenc havia demostrat que podia atraure les figures més grans del planeta, però encara necessitava construir un equip capaç d'imposar-se a Europa.
Luis Enrique es torna a creuar amb el Barça, aquesta vegada des de l'altre banc
L'arribada de Luis Enrique al PSG el 2023 va obrir una etapa diferent. El tècnic asturià havia conquerit la Champions amb el Barcelona el 2015 i coneixia perfectament tant l'exigència dels grans clubs com la necessitat de construir una identitat col·lectiva per damunt dels noms individuals. El seu aterratge a París va coincidir amb una transformació progressiva del projecte esportiu, cada cop més orientat cap a futbolistes capaços d'integrar-se en una estructura de joc reconeixible.
El destí va voler que un dels seus primers grans desafiaments europeus fos precisament contra el seu antic equip. A l'abril del 2024, el Barcelona de Xavi Hernández es va imposar per 2-3 al Parc dels Prínceps en l'anada dels quarts de final i va fer un pas important cap a les semifinals. No obstant això, la tornada va acabar tornant el PSG al centre d'una altra nit inoblidable d'aquesta rivalitat.
Raphinha va avançar el Barça a Montjuïc, però l'expulsió de Ronald Araújo a la primera meitat va canviar radicalment el matx. El PSG va aprofitar la superioritat numèrica, va remuntar fins a l'1-4 i va eliminar els blaugranes amb un global de 6-4. Luis Enrique, que set anys abans havia dirigit el Barcelona en la remuntada del 6-1, celebrava ara una de les seves victòries europees més importants com a entrenador parisenc. La història havia canviat de protagonistes, però seguia mantenint l'asturià al centre de l'escena.
Del complex europeu a dues Champions consecutives
La transformació del PSG va acabar de materialitzar-se el 2025. Després d'anys d'inversions multimilionàries i eliminacions frustrants, el conjunt de Luis Enrique va conquerir finalment la primera Champions de la seva història. Ho va fer amb un projecte en què l'organització col·lectiva i la intensitat van adquirir un protagonisme que contrastava amb l'etapa de les grans individualitats.
Lluny de conformar-se, els parisencs van repetir la gesta el 2026. El PSG es va proclamar campió d'Europa per segona temporada consecutiva després de superar l'Arsenal a la tanda de penals de la final disputada a Budapest. La victòria va confirmar la dimensió del projecte de Luis Enrique i va convertir el conjunt francès en el primer club del país a conquerir dues Copes d'Europa.
El canvi té un enorme valor simbòlic. L'equip que el 2017 havia quedat marcat per una de les remuntades més humiliants de la història de la competició arriba ara a l'enfrontament amb el Barcelona com a bicampió continental. I ho fa sota la direcció d'un entrenador que coneix millor que gairebé ningú la història recent del rival. Luis Enrique ja no necessita mirar cap a Barcelona per recordar els seus èxits europeus: ha construït els seus propis a París.
La rivalitat també va tenir un nou capítol a l'octubre del 2025, quan el PSG es va imposar per 1-2 al Barcelona a Montjuïc i va perllongar la seva bona dinàmica en els duels directes. Els parisencs van demostrar llavors que la seva superioritat recent no depenia únicament d'una eliminatòria concreta ni d'una nit excepcional. Havien passat de perseguir el Barça a Europa a competir des d'una posició d'autoritat continental.
Un nou capítol amb Flick i Lamine Yamal com a protagonistes
El partit d'aquest dimarts arriba, tanmateix, en un context diferent al dels enfrontaments anteriors. El Barcelona de Hansi Flick ha recuperat una identitat ofensiva reconeixible i aterra a París després d'un arracada de temporada extraordinària en atac. Els blaugranes han marcat 48 gols en els seus primers onze encontres oficials, una producció que confirma el potencial d'un equip liderat en bona mesura pel talent de Lamine Yamal.
El PSG, per la seva banda, manté l'ambició d'un projecte que ja ha demostrat la seva capacitat per conquerir Europa. Luis Enrique afronta l'encontre amb l'autoritat que li concedeixen les seves dues Champions consecutives, encara que també amb problemes físics a la seva plantilla, entre ells la lesió de Nuno Mendes. El Barça tampoc arriba lliure de dificultats: les baixes i molèsties en defensa plantegen dubtes sobre la capacitat de l'equip de Flick per sostenir la seva proposta ofensiva davant un dels rivals més exigents del continent.
No hi haurà una remuntada a completar ni una eliminatòria a resoldre, perquè tots dos s'enfronten aquesta vegada a la fase de lliga. Però el partit conserva el pes històric d'una rivalitat que ha produït algunes de les nits més memorables de la Champions en la darrera dècada. Des del 6-1 del Camp Nou fins a la golejada de Mbappé el 2021, passant per l'eliminació blaugrana del 2024 i la consolidació europea del PSG, els encontres entre tots dos s'han convertit en una successió de capítols que expliquen també l'evolució del futbol continental.
El 2017, Luis Enrique va contemplar des de la banqueta del Barcelona com el seu equip destrossava el somni europeu del PSG. Nou anys després, rep els blaugranes al capdavant d'un club que ha conquerit dues Champions consecutives. El tècnic asturià és el fil conductor d'una rivalitat que ha canviat de protagonistes, de resultats i de jerarquies. Dimarts, a París, es tornarà a escriure un altre capítol d'una història que ja no pertany únicament al record d'aquella remuntada impossible.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.