Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
El primer va ser Leo Messi, a la primera pàgina d'un llibre que faria inabastable després de gairebé 20 anys recol·lectant títols i fites. L'últim és Pau Cubarsí, un central de 19 anys a qui no li ha costat obrir-se pas en un premi acostumat a reconèixer més qui marca els gols que no pas els qui els salven. Entre tots dos apareixen Pedri, Gavi i Lamine Yamal. Cinc Golden Boy amb la samarreta del Barcelona. Quatre d'ells, en els últims sis anys. El club blaugrana domina el palmarès d'un guardó que concedeix el diari italià Tuttosport i que també permet ponderar el pes adquirit per una pedrera que ha estat crucial en la reconstrucció esportiva de l'equip.
Aquest 9 de novembre, l'organització va anunciar que el Golden Boy de 2026 aniria a parar a les mans de Pau Cubarsí, prolongant una seqüència que va començar amb Pedri el 2021, va continuar amb Gavi el 2022 i va tenir en Lamine Yamal el seu següent protagonista el 2024. Només Jude Bellingham i Désiré Doué van interrompre la sèrie el 2023 i el 2025, respectivament. Cap altre equip ha reunit tants guanyadors des que va néixer el Golden Boy, allà per l'any 2003. El Barcelona ha convertit el talent jove en una de les seves principals característiques del seu present competitiu, encara que no tots els futbolistes que han rebut el reconeixement es van formar íntegrament en les seves categories inferiors.
Cubarsí incorpora, a més, una particularitat al palmarès. És el segon defensa que conquereix el Golden Boy en les seves 24 edicions, després de Matthijs de Ligt, premiat el 2018 quan militava a l'Ajax. La seva elecció trenca amb una tendència favorable a centrecampistes i davanters, futbolistes el rendiment dels quals sol trobar més visibilitat en les estadístiques ofensives. El central d'Estanyol ha aconseguit aquest reconeixement després d'una temporada en què va contribuir al segon títol consecutiu de Lliga del Barcelona i, especialment, al Mundial conquerit per Espanya, on també va ser distingit com a millor jugador jove.
El seu futbol rarament ocupa els resums de les millors jugades. Cubarsí destaca per la lectura dels espais, l'anticipació i una sortida de pilota que li permet intervenir en la construcció ofensiva des del centre de la defensa. La seva influència apareix tant en les accions que evita com en les que ajuda a iniciar. El mateix futbolista va reconèixer a Reuters que els defenses solen rebre menys atenció que els davanters capaços de marcar gols, una circumstància que concedeix encara més rellevància al seu reconeixement.
La seva trajectòria també il·lustra la velocitat amb què alguns futbolistes de La Masia han trobat acomodament al primer equip. Va arribar al Barcelona el 2018 procedent del Girona i va debutar oficialment amb Xavi Hernández el 18 de gener de 2024, quatre dies abans de fer els 17 anys, en un partit de Copa del Rei contra Unionistas de Salamanca. En pocs mesos s'havia assentat a l'equip. Al juliol d'aquell any, tant Cubarsí com Lamine Yamal van passar a tenir fitxa de la primera plantilla. Dos adolescents formats al planter s'havien convertit en futbolistes habituals d'un club obligat a competir pels títols.
L'art de fer de la necessitat virtut
El domini del Barcelona al Golden Boy coincideix amb una transformació profunda de la seva estructura esportiva. Durant anys, La Masia havia representat un dels principals elements d'identitat del club, especialment després que Messi, Xavi Hernández i Andrés Iniesta lideressin una de les etapes més reeixides de la seva història. No obstant això, el Barcelona que va començar a reconstruir-se el 2021 ja no disposava de les mateixes possibilitats per acudir al mercat. Les dificultats econòmiques, les restriccions per inscriure futbolistes i la marxa de Messi van obligar a buscar solucions dins la seva pròpia estructura.
El planter va adquirir aleshores una importància que anava més enllà de la identitat futbolística. Ronald Koeman havia donat entrada a Gavi al primer equip i Xavi Hernández va continuar incorporant joves, entre ells Lamine Yamal i Cubarsí, mentre consolidava altres futbolistes procedents de les categories inferiors. Hansi Flick va heretar després un grup en què aquella aposta ja tenia conseqüències esportives. La presència de jugadors del planter va deixar de dependre exclusivament de les oportunitats puntuals i va començar a reflectir-se de manera habitual en les alineacions.
La dimensió d'aquest canvi va quedar reflectida en la temporada 2025-2026. Segons va publicar El País el passat mes de maig, els futbolistes formats a La Masia havien disputat al voltant del 50% dels minuts del Barcelona a la Lliga. Els nou integrants del primer equip procedents del planter reunien aleshores un valor de mercat superior als 600 milions d'euros, segons les estimacions de Transfermarkt recollides pel diari. Les dades ajuden a comprendre el pes esportiu i econòmic adquirit per jugadors que, en alguns casos, a penes havien superat l'adolescència.
L'abast de La Masia tampoc es limita als qui romanen al club. L'Observatori del Futbol CIES va situar el Barcelona, el gener de 2026, com el planter amb més futbolistes presents a les cinc grans lligues europees, amb 40 jugadors formats a les seves categories inferiors. Per darrere apareixien el Reial Madrid, amb 35, i el Paris Saint-Germain, amb 31. La classificació reflecteix una producció de talent que transcendeix la plantilla blaugrana i permet mesurar la seva presència en el futbol europeu.
Existeix, no obstant això, una distinció important per entendre el palmarès del Golden Boy. Pedri no és un producte de La Masia. El migcampista es va formar en el futbol canari, va debutar professionalment amb Las Palmas i va arribar al Barcelona el 2020. El seu premi de 2021 pertany a la història blaugrana, però respon a una operació de captació de talent, no al procés formatiu del club. Messi, Gavi, Lamine Yamal i Cubarsí sí que van passar per les seves categories inferiors.
L'èxit recent del Barcelona combina ambdues vies. La formació de futbolistes propis i la incorporació primerenca de jugadors com Pedri han permès rejovenir l'equip sense renunciar a competir pels títols. El Golden Boy ha reconegut les dues fórmules, fins a convertir el conjunt blaugrana en el club que més vegades ha aconseguit el guardó.
Una generació que ja no necessita esperar al futur
Dins d'aquesta transformació, la generació del 2007 ocupa un lloc destacat. Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal van compartir vestidor durant la seva formació i van acabar retrobant-se al primer equip. Tres futbolistes nascuts el mateix any, acostumats a una mateixa idea de joc i amb responsabilitats molt diferents sobre el camp. Un desequilibra des de la banda, un altre intervé en l'organització del mig del camp i el tercer s'ha establert a l'eix de la defensa. La Masia ha aportat al Barcelona diversos dels futbolistes sobre els quals es sustenta la seva estructura esportiva actual.
L'edició del 2026 del Golden Boy va oferir una altra mostra d'aquesta presència. Cubarsí no era l'únic representant blaugrana entre els 25 finalistes. També hi figuraven Marc Bernal i Xavi Espart, mentre que Lamine Yamal havia quedat fora de la carrera per una particularitat del reglament: els futbolistes que ja han guanyat el premi no poden repetir. L'extrem l'havia conquerit el 2024, amb tot just 17 anys. Abans que s'anunciés el vencedor, el Barcelona ja era el club amb més candidats a la llista definitiva.
La relació entre el guardó i l'escola blaugrana té fins i tot un capítol que no apareix a les estadístiques del club. Cesc Fàbregas va guanyar el Golden Boy el 2006, tot just un any després de Messi, encara que llavors jugava a l'Arsenal. El migcampista s'havia format a La Masia abans de marxar a Londres el 2003. El seu reconeixement no suma al palmarès del Barcelona, però permet ampliar la perspectiva sobre la influència del seu futbol base més enllà dels jugadors que acaben triomfant amb la samarreta blaugrana.
La irrupció de tants futbolistes joves també ha elevat les expectatives sobre els qui recorren aquest mateix camí. Debutarr abans dels 18 anys, assentar-se al primer equip i competir per premis individuals són circumstàncies excepcionals. La progressió de Cubarsí i Lamine Yamal ha estat extraordinàriament ràpida, però les seves trajectòries no poden convertir-se en el patró amb què mesurar cada futbolista que ascendeix des de les categories inferiors. El repte del Barcelona serà mantenir aquesta producció de talent i gestionar els temps de formació de jugadors que arriben cada cop més joves a l'elit.