L'octubre de 2024, el Club de Tennis Catarroja havia acabat el seu torneig masculí i es preparava per rebre les participants del quadre femení. La DANA del dia 29 va canviar els plans. Les inundacions van colpejar la localitat valenciana, van obligar a suspendre la competició i van deixar danys que van alterar la vida quotidiana de milers de persones. Dos anys després, les pistes tornen a acollir el torneig femení i aquest dissabte està prevista la seva final.
El retorn de la competició representa una part concreta de la reconstrucció posterior a la catàstrofe. No es tracta únicament de recuperar unes instal·lacions o completar un calendari esportiu, sinó de retornar l'activitat a un espai que forma part de la vida del seu municipi. Mentre Catarroja i altres localitats afectades afrontaven les conseqüències de les inundacions, els clubs esportius també van haver de buscar la manera de recuperar el seu funcionament.
La història del torneig permet observar la reconstrucció des d'una perspectiva diferent de la de les grans obres i les xifres de danys materials. Recuperar una competició exigeix tornar a organitzar partits, rebre els participants i garantir que les instal·lacions puguin utilitzar-se. L'esport local necessita recursos, feina i continuïtat per tornar a ocupar el lloc que tenia abans d'una emergència.
Una competició que torna a les pistes
L'Open de Tennis Ciutat de Catarroja celebra enguany la seva trentena edició masculina i la novena femenina. Ambdues proves formen part del circuit IBP Tennis Series i es disputen al Complex Esportiu Municipal. La final femenina prevista per dissabte 31 d'octubre simbolitza el retorn d'una cita que va haver d'interrompre's després de la DANA.
La continuïtat del campionat també posa de relleu la importància dels clubs en el teixit esportiu. Més enllà de les competicions professionals i dels grans esdeveniments, aquestes entitats mantenen l'activitat esportiva i generen espais de trobada per a jugadors, famílies i aficionats. Quan una catàstrofe interromp el seu funcionament, recuperar aquesta activitat és una altra de les tasques que formen part de la tornada a la normalitat.
Tanmateix, la recuperació d'una competició no significa que tots els problemes derivats de les inundacions estiguin resolts. La celebració del torneig permet constatar que l'activitat torna a posar-se en marxa, però per conèixer l'abast real de la reconstrucció cal atendre també els recursos emprats, els danys patits i el suport rebut per l'entitat.
18,2 milions per finançar l'esport
En paral·lel a aquestes històries de recuperació, el Consell de Ministres ha aprovat dos paquets d'ajudes a l'esport per valor de 18,2 milions d'euros, destinats a finançar 18 actuacions. El repartiment inclou suport a competicions, instal·lacions i programes de professionalització, tres àmbits diferents que mostren la diversitat de necessitats del sistema esportiu.
El primer dels paquets compta amb una dotació de 17.655.000 euros i inclou quinze projectes. Entre les partides anunciades destaquen els cinc milions destinats a la Lliga Professional de Futbol Femení i cinc milions més per a la Lliga U de bàsquet. El Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat rebrà 3,5 milions d'euros, mentre que la professionalització del bàsquet femení comptarà amb un milió.
La relació d'actuacions inclou també 500.000 euros per a la consolidació del Gandia Arena, 250.000 euros per a La Vuelta Femenina i 250.000 euros més per a programes de l'Hospital Nacional de Paraplàsics.
Les partides responen a objectius diferents. El finançament d'una competició contribueix a sostenir la seva organització, mentre que les inversions en instal·lacions busquen reforçar la infraestructura esportiva. Els programes de professionalització, per la seva banda, persegueixen desenvolupar les estructures de determinades disciplines. Per això, comparar únicament les quantitats pot oferir una imatge incompleta de les prioritats i de l'impacte de cada mesura.
Les necessitats de l'esport més enllà de les grans competicions
L'anunci de les ajudes obre el debat sobre com es distribueixen els recursos públics entre les diferents necessitats de l'esport espanyol. Els imports permeten conèixer la dimensió d'algunes actuacions, però no basten per si sols per determinar-ne l'impacte. Per avaluar els resultats també cal conèixer les condicions de finançament, les despeses subvencionables i els mecanismes de seguiment.
La recuperació de Catarroja introdueix una altra dimensió en aquesta conversa. La reconstrucció esportiva no es mesura exclusivament per les grans partides pressupostàries, sinó també per la capacitat de les entitats per tornar a funcionar i mantenir les seves activitats. No obstant això, les ajudes anunciades pel Govern no s'han de vincular directament amb el club valencià sense confirmar que l'entitat sigui beneficiària d'alguna d'elles.
El retorn del torneig femení i l'aprovació dels 18,2 milions representen, per tant, dues realitats diferents d'un mateix sector. Una mostra com una competició local torna a celebrar-se després d'una catàstrofe; l'altra, com les administracions distribueixen recursos per donar suport a diferents projectes esportius.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.