Vox posa la cullerada espanyolista en la formació dels grups minoritaris

La reforma del Reglament del Congrés per facilitar la creació de grups parlamentaris propis a les formacions minoritàries ha obert un nou front polític entre la dreta i els partits que impulsen la modificació. El que va començar com una iniciativa de ERC, Junts, Podem, Compromís i BNG per flexibilitzar els criteris de constitució de grup ha derivat en una batalla parlamentària en què Vox i el Partit Popular han registrat esmenes amb objectius molt diferents, però amb criteris convergents per endurir les regles del joc a la Cambra Baixa.

Mentre el PP centra la seva estratègia en modificar el repartiment de recursos i temps parlamentaris perquè responguin al pes real de cada grup a l'hemicicle – és a dir, una mena de principi de proporcionalitat -, Vox hi posa la cullerada ideològica per encunyar un filtre que impedeixi que les formacions independentistes puguin gaudir de grup propi si mantenen entre els seus objectius polítics la independència dels seus respectius territoris.

La iniciativa de la formació de Santiago Abascal suposa un canvi de calat respecte al funcionament històric de la Cambra Baixa. En les esmenes registrades a la reforma reglamentària, Vox planteja que qualsevol partit que aspiri a constituir grup parlamentari ha de comprometer-se per escrit a no promoure actuacions encaminades a qüestionar la sobirania nacional, la unitat. És a dir, si un grup parlamentari incomplís posteriorment aquesta declaració, la Mesa del Congrés podria acordar-ne la dissolució, prèvia audiència de la Junta de Portaveus. En aquest supòsit, els seus diputats passarien automàticament al Grup Mixt i no podrien tornar a constituir un nou grup durant la resta de la legislatura.

La proposta introdueix per primera vegada un criteri polític i ideològic per accedir a un dels principals instruments de representació parlamentària. Fins ara, la constitució de grups depenia exclusivament del compliment de requisits numèrics i electorals establerts al Reglament del Congrés; els quals pretenen relaxar-se amb la reforma impulsada per Junts, Esquerra, Podem, BNG i Compromís. No obstant això, amb la seva esmena, Vox busca tancar la porta al fet que partits independentistes puguin disposar d'un grup propi sense renunciar prèviament als seus objectius polítics. La formació considera incompatible l'existència d'un grup parlamentari amb la defensa de projectes orientats a la secessió de part del territori nacional.

Vox planteja que qualsevol partit que aspire a constituir grup parlamentari ha de comprometer-se per escrit a no promoure actuacions encaminades a qüestionar la sobirania nacional, la unitat

Però no és l'única modificació que planteja. El partit d'Abascal també pretén acabar amb una pràctica habitual a l'inici de moltes legislatures: el préstec temporal de diputats entre grups per facilitar que determinades formacions assoleixin el mínim exigit i puguin constituir grup parlamentari propi. La legislació actual permet que un diputat canviï de grup durant els primers dies de cada període de sessions. Aquest marge ha servit en diferents ocasions perquè els grans partits cedeixin provisionalment parlamentaris a altres forces. Un cop es consolida aquest nou grup es recuperen els escons.

Vox considera que aquest mecanisme desvirtua la voluntat expressada pels ciutadans a les urnes i sosté que ha servit per generar grups parlamentaris mitjançant fórmules que qualifica de fraudulentes. Per això proposa que qualsevol diputat que abandoni el grup en el qual va ser integrat només pugui incorporar-se al Grup Mixt durant la resta de la legislatura.

Al marge de la croada nacionalista, la resta d'esmenes registrades per la formació ultra també inclouen la derogació del règim disciplinari aprovat recentment per sancionar periodistes acreditats al Congrés per determinades conductes, una mesura que Vox sempre ha rebutjat. Així mateix, planteja revertir l'adaptació del Reglament al llenguatge inclusiu i recuperar el castellà com a única llengua d'ús a la Cambra, eliminant la possibilitat d'intervenir en les llengües cooficials.

El PP aposta per la proporcionalitat

Encara que el Partit Popular també ha presentat un ampli paquet d'esmenes a la reforma impulsada pels grups minoritaris, el seu plantejament discorre per un camí diferent. Els conservadors no introdueixen requisits ideològics per a la creació de grups, però sí que pretenen remodelar el sistema intern de funcionament del Congrés perquè el pes parlamentari de cada formació tingui una traducció molt més directa en el repartiment de recursos, temps d'intervenció i representació institucional.

La principal novetat consisteix a substituir el criteri d'equitat vigent des del 1982 per un de proporcionalitat. En l'actualitat, tots els grups parlamentaris reben una subvenció fixa idèntica, a la qual se'n suma una altra de variable en funció del nombre de diputats. El PP proposa alterar aquest equilibri perquè el finançament respongui de forma molt més estricta a la mida de cada grup. Aquest mateix principi s'estendria al repartiment de mitjans materials i personals, a la representació en òrgans parlamentaris, institucions públiques i organismes internacionals, així com als temps d'intervenció en els debats.

La reforma suposaria un canvi especialment beneficiós per al Grup Popular, el més nombrós del Congrés amb 137 diputats, que des de fa temps denuncia que el seu portaveu disposa del mateix temps de paraula que representants de grups amb tot just cinc o sis escons. A més, el PP també planteja endurir les condicions per accedir a un grup parlamentari propi, en línia amb el seu rebuig a la flexibilització impulsada per ERC, Junts, Podemos, Compromís i BNG.