Vivas aterra a Brussel·les amb el suport del Four Seasons per europeïtzar la crisi a Ceuta

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, viatja aquest dimarts a Brussel·les per europeïtzar la crisi migratòria que travessa la ciutat autònoma. El popular arriba a la capital comunitària en ple xoc amb el Govern central per la gestió dels milers de migrants que queden allà després de l'allau dels passats 30 i 31 de juliol, i un dia després que el Partit Popular al complet l'acompanyés a la 'cimera-esmorzar' a l'hotel Four Seasons de Madrid.

Vivas prepara una agenda perquè Ceuta continuï sent un punt prioritari en l'agenda europea. El president ceutí es reunirà amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; el líder del PP a nivell continental, Manfred Weber; i els comissaris d'Interior i Migracions, Magnus Brunner; i per al Mediterrani, Dubravka Šuica. En aquestes trobades, Vivas buscarà que el focus de Brussel·les no es desviï de Ceuta, com ja fes fa un mes quan va parlar de la crisi davant el Parlament Europeu.

El PP busca retratar a Brussel·les la gestió del Govern

El PP sap que la Unió Europea és una arma més per llançar contra la gestió del Govern de Pedro Sánchez. Diversos països europeus van criticar l'actuació a Ceuta de l'Executiu, i alguns com la Itàlia de Giorgia Meloni mantenen el pols amb Espanya amb els controls de passaport, que es mantenen als aeroports de tots dos països per als viatgers procedents del contrari.

Aquesta intenció d'usar les institucions comunitàries com a ariet va quedar clara en l'acte del PP d'aquest dilluns a l'hotel Four Seasons de Madrid. Vivas va rebre el suport del líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, i d'una comitiva de barons i dirigents populars. Entre ells els presidents de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla; o la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; així com el dirigent de Melilla, l'altra ciutat autònoma afectada per la crisi migratòria, Juan José Imbroda.

Juntament amb sengles dirigents dels petits territoris en sòl africà, Feijóo va oficialitzar que la postura del PP sobre el que ha passat a Ceuta és la d'autoria del Marroc. El popular va assegurar que la ciutadania havia aconseguit "frustrar un pla que començava per una invasió, seguia amb la resignació i acabava amb algun tipus de cessió al país veí".

Feijóo va assenyalar també Sánchez per "tolerar i auspiciar" l'allau migratòria, en la qual 72.000 persones van creuar a peu a Ceuta. Vivas també va dir estar "convençut que darrere del cop hi ha el Marroc", i va assegurar que hi va haver alertes prèvies "sense ser ateses" per part del Govern.

El port de Ceuta, el nou punt de xoc de Vivas amb Moncloa

No és casualitat que el viatge a Brussel·les arribi també en un dels moments més tensos entre el Govern local de Vivas i el central. El president ceutí va criticar la decisió de Moncloa de prendre el control temporal del port de la ciutat autònoma, per allotjar-hi 1.000 migrants, després que la seva administració considerés aquesta mateixa opció setmanes abans com a solució al desbordament que viuen els seus carrers.

De fet, el consell de Vivas va votar en contra d'aquesta solució, però encara així es durà a terme per part del comandament únic instaurat pel Govern central, que dirigeix el ministre Ángel Víctor Torres. Va ser el titular de Transports, Óscar Puente, el que va signar l'autorització per instal·lar-hi les carpes. L'elecció d'aquesta ubicació es deu al fet que és el punt més allunyat de la població en la petita ciutat autònoma.

Vivas va reiterar aquest dilluns que es tracta d'un "greu error" emprar el port per a aquesta finalitat. El govern ceutí argumenta que es tracta d'una "infraestructura crítica", citant "informes existents". Per part de Moncloa, va ser el ministre Torres el que va revelar que la decisió es va consensuar amb les autoritats locals, per la qual cosa va qualificar d'"incomprensible" la negativa posterior de l'Executiu de Vivas i del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària.

Vivas es nega a traslladar els menors de Ceuta a la península

Més enllà d'això, el ministre va actualitzar aquest dilluns el nombre de menors ja identificats a Ceuta, que va elevar fins als 2.000 des que va començar la crisi. En una entrevista a la Cadena SER, Torres va assegurar que "la prioritat és la reagrupació familiar", que mentre es gestiona requereix que aquests nens i nenes siguin filiats per les autoritats. "Simultàniament treballem amb expedients per ser reubicats a Ceuta", va explicar el ministre.

La situació d'aquests menors és crítica. Els centres d'acollida de la ciutat autònoma estan totalment desbordats, cosa que permetria dur a terme el repartiment solidari d'aquests nens a altres comunitats autònomes a la península, en què treballa el Govern i rebutgen el PP i Vox. El cert és que la qüestió també divideix el propi Executiu. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, defensa que es traslladi els menors a altres llocs mentre es gestiona el seu retorn al Marroc, per a la qual cosa cal estudiar cada cas de forma individual.

A l'ala socialista del Govern creuen que, mentre el procés es duu a terme, els nens poden romandre a Ceuta. En qualsevol cas, Vivas també creu que l'única solució per a aquests menors és tornar al Marroc. Això és el que trasllada el president autonòmic en les seves reunions amb les fiscals competents, segons van traslladar fonts coneixedores d'aquestes trobades a ElPlural.com.