El mandat del Donald Trump no està resultant tan satisfactori com esperava el representant del Partit Republicà nord-americà. El magnat immobiliari, també propietari d'un important entramat empresarial, inversor d'alt rang en actiu malgrat el seu càrrec i un dels pocs biliardaris del planeta, posseeix, a més, l'especial característica de ser la primera persona que exerceix la presidència en la història dels Estats Units malgrat haver estat condemnat penalment pel sistema judicial. Trump va sortir victoriós en les eleccions de novembre del 2024, esdevenint, així, el 47è president dels EUA després d'haver estat ja el 45è, una legislatura aquella primera que va resultar especialment polèmica però que, per cridaner que resulti, no va resultar igual de controvertida que l'actual.
Tal és així que al país nord-americà hi ha des de fa temps un rebuig cada cop més gran a les seves polítiques, atalaiant-se una notable derrota per a ell en les eleccions de mig mandat del pròxim 3 de novembre. Aquests comicis resulten vitals per als líders de l'Executiu dels EUA, ja que poden canviar per complet la composició del Congrés i condicionar de manera notòria les mesures legislatives que el Govern vulgui impulsar. Un panorama davant del qual, i disposant de poc marge per corregir la situació que travessa la seva imatge pública, Trump sembla estar començant a recórrer a mesures desesperades per evitar que els plans del seu Govern comencin a encallar-se. Prova d'això és el regal que ha anunciat per a cada adult nord-americà si guanya la votació de les 'midterm', prometent uns gens menyspreables 5.000 dòlars en cas de sortir victoriós.
Els aranzels imposats a multitud de països, la caiguda de l'economia nord-americana, la pressió que exerceix el seu Govern sobre els immigrants, les deportacions massives exercides injustificadament sobre multitud de persones, la violència dels agents de l'ICE, la política expansionista que està desenvolupant, les conseqüències que està deixant la Guerra de l'Iran, la seva posició en relació al genocidi que Israel està perpetrant sobre Palestina... Són només alguns dels exemples que es poden esmentar, ràpidament, recorrent al record proper de les diferents mesures que Trump està impulsant i que han provocat multitud de crítiques, així com fent que el president nord-americà comenci a perdre un important suport electoral, fins i tot entre els membres del moviment MAGA.
Una caiguda per la qual, per no veure el que resta de mandat limitat per un Congrés en el qual no disposi de majoria, Trump recorre ara al que podria considerar-se, fins i tot, com un suborn electoral a través dels 5.000 dòlars ja esmentats. Va ser aquest un anunci que va fer durant el primer míting de campanya celebrat a Dallas, on va tornar a esgrimir un dels arguments que porta anys repetint, no sent cap altre que el del suposat frau en les eleccions presidencials del 2020. El president nord-americà va insistir novament que va ser ell qui va guanyar aquells comicis, malgrat que Joe Biden va obtenir la majoria dels vots del Col·legi Electoral i les múltiples impugnacions i recomptes no van alterar el resultat. La qüestió no és menor, ja que després de negar-se a acceptar la seva derrota, Trump va alimentar durant setmanes les acusacions infundades de frau que van desembocar en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, un dels episodis més tensos de la història recent dels EUA.
Cinc anys després, el relat continua formant part del discurs del mandatari. A Dallas, Trump va situar de nou la seva figura al centre de les eleccions de novembre, malgrat que no serà candidat. Va arribar a demanar als seus seguidors que actuïn com si aparegués a la papereta i va plantejar les 'midterm' com una votació sobre la seva pròpia presidència. La renovació de tota la Cambra de Representants i d'un terç del Senat determinarà el marge de maniobra del Govern durant la segona meitat del seu mandat, per la qual cosa conservar ambdues cambres resulta estratègic per a la Casa Blanca.
El moment més cridaner va arribar al final de la seva intervenció. Trump va prometre lliurar el que va denominar "dividend" de 5.000 dòlars a cada adult nord-americà si els republicans mantenen el control de la Cambra i el Senat. El president no va explicar com s'articularia el pagament ni va concretar la seva finançació, encara que el va vincular als ingressos procedents dels aranzels i va establir una condició: els diners haurien de gastar-se dins dels Estats Units. La mesura afectaria potencialment uns 270 milions d'adults i tindria un cost aproximat d'1,35 bilions de dòlars, segons les primeres estimacions.
La promesa arriba, a més, en plena batalla per recuperar terreny electoral. L'estratègia republicana passa per convertir les eleccions en un plebiscit sobre Trump i advertir de les conseqüències que tindria una victòria demòcrata, mentre diversos candidats del propi partit han optat per no acudir a la convenció de Dallas davant el temor que la impopularitat del president acabi perjudicant-los. L'encontre, batejat com a 'Trump-a-palooza', pretenia precisament mobilitzar una base, ja no tan majoritària, que continua sent fidel al mandatari, però també va evidenciar les dificultats del Partit Republicà per ampliar el seu suport més enllà d'ella.
El propi desenvolupament de l'acte va deixar alguns símptomes de desgast. Encara que Trump va assegurar que l'estadi estava completament ple i que hi havia fins i tot milers de persones esperant fora, diferents mitjans van constatar l'existència de nombrosos seients buits. El president va aprofitar, en canvi, la seva intervenció per reivindicar els suposats èxits econòmics de la seva Administració, carregar contra els demòcrates i defensar les seves polítiques migratòries i la seva actuació en la guerra de l'Iran.
Suma't a
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.