El salari mínim interprofessional (SMI) hauria d'augmentar almenys un 7% el 2027 per contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la inflació. Així ho consideren els sindicats UGT i CCOO que, tal com han traslladat avui, reclamen al Govern una pujada que el situï al voltant dels 18.284 euros bruts anuals, la qual cosa suposaria 1.524 euros mensuals en 12 pagues o uns 1.306 euros si es distribueix en 14 mensualitats. Aquest nou terra que, segons entenen, hauria de tenir la remuneració mínima que perceben els treballadors per la seva feina, l'han donat a conèixer durant la presentació de les seves reivindicacions de cara a la vaga general que han convocat per al proper 11 de novembre.
La petició arriba pocs dies després que el Ministeri de Treball engegués la comissió d'experts encarregada d'estudiar el proper increment del SMI. Aquest grup haurà de presentar en aproximadament tres setmanes una proposta amb una forquilla de pujada, prenent com a referència diferents indicadors macroeconòmics.
L'increment del 7% plantejat per les organitzacions sindicals suposaria la pujada anual més gran des del 2023, quan el Govern va haver de respondre a l'encariment dels preus, després que la inflació mitjana assolís el 8,4% durant el 2022. L'economia espanyola torna a afrontar un repunt inflacionari vinculat a la crisi energètica, encara que les previsions actuals apunten a una evolució més moderada. El Banc d'Espanya estima que l'IPC mitjà se situarà al 3,9% el 2026 i baixarà al 3,7% el proper any.
Aquest escenari es produeix després que l'Executiu aprovés el febrer del 2026 un augment del salari mínim del 3,1%, un percentatge inferior a la inflació que finalment s'està registrant durant l'exercici. Els sindicats busquen ara que la propera actualització permeti recuperar el poder de compra perdut pels treballadors amb menors ingressos.
En termes pràctics, la pujada sol·licitada suposaria 85 euros bruts més al mes per als qui perceben el SMI i cobren en 14 pagues. Per la seva banda, el Ministeri de Treball pretén aprovar el nou import amb efectes des de l'1 de gener del 2027, abans de les eleccions generals anticipades previstes per al 29 de novembre. El departament també treballa en altres iniciatives laborals, entre elles un enduriment de les obligacions relatives al registre de jornada.
La crisi de l'habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu, darrere de la vaga general de l'11-N
La crisi de l'habitatge i les dificultats dels treballadors per afrontar el cost de la vida constitueixen l'eix de la vaga general convocada el proper 11 de novembre per UGT, CCOO i que ha permès consolidar la mobilització massiva que el Sindicat de Llogaters estava buscant organitzar. L'atur, de 24 hores, pretén traslladar a l'àmbit laboral les reivindicacions del moviment pel dret a l'habitatge i reclamar mesures que permetin als ciutadans mantenir unes condicions de vida dignes. Segons els sindicats, l'encariment dels lloguers i dels béns bàsics està absorbint les millores salarials, fins al punt de dificultar que una part de la població pugui accedir a un habitatge malgrat tenir feina.
La convocatòria, impulsada inicialment pels sindicats de llogaters, ha sumat el suport de les principals centrals sindicals del país, a més d'altres organitzacions com CGT, CNT, Solidaridad Obrera i Co.Bas. La mobilització es produeix després de les protestes pel preu de l'habitatge i del rebuig parlamentari a dos decrets del Govern relacionats amb aquesta matèria. El desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys a la qual van obligar a abandonar la seva llar a Madrid i que traspassava recentment després del desnonament, va ser el germen de la mobilització social que està deixant clara la indignació social existent al voltant de l'especulació immobiliària.
Entre les principals demandes figuren la reducció dels preus dels lloguers, l'ampliació del parc públic d'habitatge, el fre a les compres especulatives i mesures per evitar els desnonaments. A aquestes reivindicacions se sumen les exigències laborals d'UGT i CCOO, que demanen millorar els salaris, reduir la jornada, desbloquejar la negociació col·lectiva, combatre la precarietat i contenir els preus dels productes bàsics.
La convocatòria tindrà lloc, a més, a escasses setmanes de les eleccions generals anticipades del 29 de novembre. La patronal CEOE ha qüestionat la seva legalitat en considerar que no respon a un conflicte estrictament laboral i ha plantejat la possibilitat d'impugnar-la. Els sindicats, per la seva banda, defensen que l'accés a l'habitatge està directament relacionat amb les condicions de treball i els ingressos de la població.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.