Trump torna a Nacions Unides amb Orient Pròxim més obert que tancat

L'Assemblea General de Nacions Unides arranca aquesta setmana amb Donald Trump de nou al centre de l'escena i amb Orient Pròxim amb més fronts oberts que l'any passat. El president nord-americà arriba a Nova York amb el discurs del qui reivindica avenços cap a la pau, però la realitat sobre el terreny el contradiu, amb el estret d'Ormuz encara sotmès a fortes restriccions després de sis mesos d'hostilitats i el pla per consolidar l'alto el foc a Gaza molt lluny de completar-se. Trump intervindrà el dimarts 22 de setembre, en la primera jornada del debat general de la 81a Assemblea General. El Brasil obrirà la sessió i, després, serà el torn dels Estats Units. L'agenda oficial s'estendrà fins al 26 de setembre i es reprendrà el dia 28, amb reunions i actes oficials durant tota la setmana.

El retorn del president nord-americà es produeix en un escenari molt diferent al de 2025. Aleshores, el gran focus de Washington estava posat a tancar la guerra de Gaza i a projectar la imatge de Trump com a negociador capaç de desbloquejar un conflicte que portava dos anys consumint vides i recursos. Ara, l'expedient palestí continua sense estar resolt i la prioritat estratègica de la Casa Blanca s'ha desplaçat, en bona mesura, cap a l'Iran i la seguretat de les rutes energètiques, molt minvades després del tancament de facto d'un dels passos petroliers més importants del món.

La contradicció serà difícil d'ocultar des de la tribuna de Nacions Unides. Trump pot presentar l'alto el foc de Gaza i l'arquitectura del seu denominat Board of Peace com a exemples de la seva diplomàcia, però les seves paraules no es tradueixen a una aplicació real sobre el terreny. El pla nord-americà contempla el desarmament de Hamàs, una nova administració palestina, una força internacional d'estabilització i la retirada progressiva de les tropes israelianes. El full de ruta publicat al juliol va establir aquestes fases, però les negociacions i la reconstrucció continuen atascades i no són, evidentment, tan senzilles. L'enclavament ha deixat enrere la fase més intensa del genocidi, però la devastació i la crisi humanitària no s'esborren de cop.

Negats de nou els visats diplomàtics a representants palestins

El debat de l'ONU estarà marcat per un gest que ja va aixecar molta polèmica el 2025: Estats Units ha tornat a negar visats a alts representants palestins, inclòs Mahmud Abàs. L'Assemblea General va aprovar que el president palestí pugui intervenir mitjançant un missatge gravat, com ja va ocórrer l'any passat, però no que estigués present en el debat. La resolució va tirar endavant amb 152 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions.

L'altra gran carpeta serà l'Iran. La guerra entre Washington i Teheran, iniciada fa més de sis mesos, ha alterat l'equilibri regional i convertit la seguretat energètica en una qüestió global. L'estret d'Ormuz, per on circula una part fonamental del petroli i del gas mundial, continua sotmès a restriccions, mentre els hutís han intensificat la pressió sobre la navegació al mar Roig. Aquesta setmana, l'Iran va afirmar haver atacat un petroler al pas, elevant encara més la tensió al voltant d'una de les principals artèries comercials del planeta. Per tot plegat, es pot dir que els horitzons diplomàtics de l'Orient Mitjà són més incerts que l'any passat.

Trump arriba, a més, amb la necessitat política i discursiva de demostrar que la seva estratègia cap a l'Iran ha produït resultats. La Casa Blanca sosté que les capacitats nuclears iranianes han estat severament danyades i que la seva pressió militar i econòmica persegueix forçar Teheran a acceptar un nou marc. L'Iran, per la seva banda, manté una posició desafiadora i les converses directes no han desembocat fins ara en un acord durador.

En quin lloc queda Nacions Unides?

Dins de tot aquest assumpte aflora una pregunta clara, que és quin és realment el pes o el rol que juga l'Organització de Nacions Unides en aquest conflicte. Els precedents no conviden a l'optimisme, i l'organisme arriba a l'Assemblea General debilitat financerament i sotmès a una forta pressió política. Estats Units, malgrat el seu tradicional pes dins de l'organització, ha reduït finançament i ha qüestionat reiteradament el seu funcionament. Aquesta setmana, tanmateix, Washington va realitzar un pagament de 725 milions de dòlars que va evitar que perdés el seu dret de vot per acumulació de quotes pendents.

De manera similar a com passa amb l'OTAN, Trump necessita les Nacions Unides per influir en l'escenari global, encara que la seva Administració ha preferit, durant bona part del seu mandat, valer-se de mecanismes de negociació paral·lels i acords directes entre Estats sense passar pel paraigua de l'organisme supranacional. El Board of Peace és l'exemple més visible d'aquesta tendència.

A Nova York també estaran sobre la taula les relacions d'Israel amb els seus veïns, la navegació al mar Roig, la situació del Líban i el Iemen i la possibilitat de recompondre algun tipus de diàleg amb l'Iran. Israelites i iranians figuren entre els protagonistes del calendari d'intervencions: el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president iranià Masoud Pezeshkian estan previstos entre els líders que s'adreçaran a l'Assemblea. Trump, mentrestant, tindrà una agenda paral·lela intensa. Està previst que mantingui contactes amb dirigents del Golf i que es reuneixi amb la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, que va assumir el càrrec després que Nicolás Maduro fos deposat i empresonat.