Trump torna a la Xina davant un Xi més fort i tres fronts oberts: comerç, Taiwan i Iran

Donald Trump torna a la Xina gairebé una dècada després de la seva primera visita a Pequín, però el país que el rep i el món que trepitja ja no són els mateixos. La visita d'Estat, prevista entre el 13 i el 15 de maig per invitació de Xi Jinping, serà la primera d'un president nord-americà a la Xina des del 2017, quan el mateix Trump va ser rebut durant el seu primer mandat. Aleshores, Washington encara actuava com el centre indiscutible del tauler global. Ara, el president nord-americà aterra en una Xina més segura de si mateixa, més tecnològica i més disposada a resistir la pressió nord-americana.

La foto entre Trump i Xi tindrà alguna cosa de repetició històrica, però la escena política ha canviat d'escala. El 2017, Trump arribava amb una promesa de ruptura comercial i amb la convicció que podia obligar la Xina a corregir els seus desequilibris mitjançant aranzels, pressió bilateral i teatralitat negociadora. El 2026, la rivalitat hi segueix, fins i tot més profunda, però Pequín ha après a conviure-hi. La Xina ja no es limita a reaccionar davant Washington: competeix en tecnologia, disputa influència diplomàtica i es presenta com un actor d'estabilitat davant la imprevisibilitat nord-americana.

Les tres carpetes de Pequín

La visita es pot llegir com una cimera de tres fronts: comerç, Taiwan i Iran. El primer és el més visible i el més clàssic. Les dues economies més grans del món arriben a la cita amb una relació marcada per aranzels, restriccions tecnològiques, cadenes de subministrament tensionades i una treva comercial fràgil. Reuters ha assenyalat que Trump arriba a Pequín després de mesos de tensió comercial i amb l'expectativa de converses sobre compres xineses d'avions, productes agrícoles, energia i minerals crítics.

El segon front, Taiwan, és la línia vermella més delicada per a Pequín. Trump ha avançat que abordarà amb Xi les vendes d'armes nord-americanes a la illa, un assumpte que la Xina considera una intromissió directa en la seva sobirania. La qüestió taiwanesa no és un punt més de l'agenda: condensa la credibilitat dels Estats Units davant els seus aliats asiàtics, la pressió militar xinesa a l'Indo-Pacífic i el risc que un error de càlcul converteixi la rivalitat estratègica en una crisi oberta.

El tercer front, l'Iran, ha desplaçat part del centre de gravetat de la visita. Trump viatja a la Xina necessitant més del que probablement vulgui admetre. La guerra entre els Estats Units i Israel contra l'Iran ha col·locat Pequín en una posició incòmoda, però també avantatjosa: la Xina depèn de l'estabilitat energètica a Orient Mitjà i, alhora, manté canals i interessos que Washington no pot ignorar. Alguns anàlisis previs a la cimera apunten que els Estats Units buscaran que la Xina contribueixi a contenir la crisi, mentre Pequín pot aprofitar aquesta necessitat per guanyar marge en comerç o Taiwan.

Pequín ja no espera permís

Xi Jinping rep Trump des d'una posició molt diferent a la de fa nou anys. El líder xinès ha reforçat el seu control intern i ha convertit la resistència enfront dels Estats Units en part del seu relat polític. La Xina arriba amb problemes evidents —desacceleració, tensions demogràfiques, dubtes immobiliaris i pressió exterior—, però també amb instruments de poder que abans pesaven menys: capacitat industrial, lideratge en sectors verds, control sobre minerals crítics i una diplomàcia cada cop més activa en un món fragmentat.

Per a Trump, el viatge té una doble lectura. Per una banda, li permet presentar-se com l'únic dirigent capaç de seure davant de Xi i negociar de tu a tu. Per l'altra, evidencia que fins i tot el president que ha fet de la duresa amb la Xina una senya d'identitat necessita parlar amb Pequín. Necessita estabilitat en els mercats, garanties per a les empreses nord-americanes, marge en la guerra tecnològica i algun tipus d'entesa sobre l'Iran. La cimera no arriba, per tant, com una demostració unilateral de força, sinó com una negociació entre dues potències que es desafien, però es necessiten.

La presència de grans executius nord-americans al voltant del viatge reforça aquesta dimensió econòmica. Trump no porta només diplomàcia a Pequín; porta també poder corporatiu. Reuters ha informat que la Casa Blanca ha convidat figures com Elon Musk, Tim Cook, Larry Fink, Stephen Schwarzman, David Solomon o Jane Fraser, entre altres alts executius, en una visita orientada també a possibles acords empresarials i compres xineses. La imatge és reveladora: la cimera serà política, però parlarà el llenguatge dels mercats, les fàbriques, els xips, els avions, els cotxes elèctrics i les cadenes de subministrament.

La relació econòmica entre tots dos països s'ha tornat més incòmoda perquè cap dels dos es pot permetre trencar del tot amb l'altre. Estats Units vol reduir dependències estratègiques, però les seves empreses continuen mirant la Xina com a mercat, proveïdor i plataforma industrial. La Xina busca blindar-se davant de sancions i restriccions tecnològiques, però necessita estabilitat comercial per sostenir creixement, ocupació i confiança. La cimera, per tant, no apunta a una reconciliació, sinó a una cosa més modesta: administrar una rivalitat que cap dels dos pot tancar sense fer-se mal.

Un món menys nord-americà

La visita també servirà per mesurar quant s'ha estrenyit el marge dels Estats Units al món. Trump arriba a Pequín en un escenari internacional menys nord-americà, on els aliats dubten, les potències mitjanes maniobren, el Sud Global diversifica les seves relacions i la Xina s'ofereix com a alternativa, soci o contrapès segons el cas. Washington continua sent la primera potència militar i financera, però ja no dicta tots els temps. La pròpia necessitat de buscar en Xi un interlocutor per a comerç, tecnologia i l'Iran retrata aquest canvi.

La tecnologia serà un altre camp de batalla inevitable. La rivalitat entre Washington i Pequín ja no es mesura només en aranzels, sinó en semiconductors, intel·ligència artificial, bateries, minerals crítics, vehicles elèctrics i capacitat industrial. La Xina vol demostrar que pot escalar en innovació malgrat les restriccions nord-americanes. Els Estats Units volen impedir que Pequín assoleixi capacitats que consideri estratègiques o militars. En aquest xoc, els empresaris que acompanyen o envolten la visita no són simples figurants: representen la contradicció central de la política nord-americana cap a la Xina, que oscil·la entre contenir-la i continuar fent negocis amb ella.

El retorn de Trump a Pequín serà, en definitiva, una cimera de gestos mesurats i expectatives contingudes. Xi buscarà projectar serenitat, continuïtat i control; Trump intentarà vendre força, resultats i capacitat de negociació. Pot haver-hi anuncis econòmics, promeses de diàleg o compromisos d'estabilitat, però la substància serà més àspera: dues potències que competeixen per definir les regles del segle XXI i que, alhora, necessiten evitar que la rivalitat es converteixi en incendi.