Trump dispara contra Europa i l'acusa de ser "una incubadora d'amenaces terroristes"

Des que va esclatar la guerra a Orient Mitjà a conseqüència dels atacs aeris dels Estats Units i Israel sobre l'Iran, l'Administració Trump i el propi inquilí de la Casa Blanca han elevat el to sobre Europa en reiterades ocasions, amb amenaces per la postura que països com Espanya han adoptat contrària a l'ofensiva nord-americana a l'Iran. No obstant això, ara se serveixen de les "fronteres obertes" per tornar a disparar contra Europa, a la qual acusen de ser "una incubadora d'amenaces terroristes".

Tot això es desprèn de l'Estratègia Antiterrorista dels Estats Units publicada recentment en la qual s'afirma que "la migració massiva sense restriccions ha estat la via de transmissió dels terroristes". "Europa pot tornar a ser forta si redescobreix els principis tradicionals de la llibertat d'expressió, manté converses sinceres sobre l'islamisme, dedica recursos suficients a mitigar les amenaces del terrorisme i els càrtels dins de les seves nacions, i després comparteix activament la seva intel·ligència sobre amenaces a nivell mundial i trasllada la càrrega de la lluita antiterrorista per assumir una major responsabilitat per la seva pròpia seguretat, la qual cosa inclou operacions antiterroristes a Àfrica", sosté el document.

En aquesta mateixa línia, l'Administració Trump també fa referència al deure d'Europa per "augmentar significativament els seus esforços antiterroristes immediatament". "És evident per a tothom que grups hostils ben organitzats s'aprofiten de les fronteres obertes i dels ideals globalistes. Com més creixin aquestes cultures alienes, i com més persisteixin les polítiques europees actuals, més garantit estarà el terrorisme. Com a bressol de la cultura i els valors occidentals, Europa ha d'actuar ara i aturar el seu declivi deliberat", afegeix. Així mateix, el document que ha estat publicat per l'Administració fa referència també al conjunt de mesures que estan duent a terme des de Washington en aquesta matèria, entre les quals inclouen la coordinació d'operacions antiterroristes, així com la intel·ligència processable. "Continuarem treballant amb aquelles nacions que comprenen l'amenaça, que prenen per si mateixes les mesures necessàries i que no soscaven els principis que defineixen la nostra civilització compartida", afegeix l'escrit.

Tanmateix, després d'exposar tot això, l'Administració passa a assenyalar els socis antiterroristes poc fiables que hi ha a Europa. "També col·laborarem estretament amb els nostres socis antiterroristes seriosos a Europa per contrarestar conjuntament les accions encobertes d'alguns estats que s'assemblen al terrorisme -inclosos el sabotatge i els complots d'assassinat- i que ells han classificat com a 'amenaces híbrides". I conclou: "El món és més segur quan Europa és forta, però Europa es troba greument amenaçada i és tant un objectiu del terrorisme com una incubadora d'amenaces terroristes".

Amenaces també a Mèxic

Aquest document s'ha conegut després que aquest dimecres el president dels Estats Units tornés a amenaçar d'intervenir a Mèxic si les autoritats mexicanes "no fan la seva feina" contra el narcotràfic, afirmant que la seva Administració ho farà per elles. "El tràfic de drogues per mar s'ha reduït en un 97%, i ara hem posat en marxa la força terrestre, que és molt més fàcil. Sentiran algunes queixes de certes persones, com representants de Mèxic i d'altres llocs. Però si ells no van a fer la feina, la farem nosaltres, i ells ho entenen", assenyalava Trump durant un acte celebrat a la Casa Blanca.

El mandatari ja s'havia expressat en aquests termes en anteriors ocasions i, de fet, el febrer passat els atacs nord-americans contra organitzacions del narcotràfic podrien ocórrer a "qualsevol lloc", incloent tot el territori llatinoamericà.

Les autoritats de Mèxic, inclosa la seva presidenta, Claudia Sheinbaum, han reivindicat la seva sobirania i independència davant la bel·ligerant postura de Washington que, al·legant la lluita contra el tràfic de drogues, no ha dubtat a atacar embarcacions al Pacífic i al Carib des del setembre del passat any, deixant més d'un centenar de morts.