El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat aquest dimecres que l'alt el foc amb l'Iran està "acabat", després d'una nova onada d'atacs al Golf contra posicions vinculades a Washington. La ruptura de la treva eleva de nou la tensió a Orient Mitjà i deixa en l'aire qualsevol via diplomàtica immediata entre la Casa Blanca i Teheran.
La declaració de Trump arriba després de diversos dies de creixent pressió militar a la regió, marcada per atacs amb míssils i drons contra bases nord-americanes i per la resposta de Washington contra objectius iranians. El mandatari republicà ha endurit el to i ha acusat l'Iran d'haver vulnerat els compromisos assolits, donant per liquidat un alt el foc que ja es trobava sota forta pressió.
El Golf torna a encendre's
Els últims atacs han situat de nou el Golf Pèrsic al centre de la crisi. Segons les primeres informacions, instal·lacions militars nord-americanes a Bahrain i Kuwait haurien estat objectiu de projectils i drons llançats des de territori iranià o per forces alineades amb Teheran. Encara que l'abast exacte dels danys no ha estat detallat, l'ofensiva ha provocat una reacció immediata de l'Administració nord-americana.
Trump, que es trobava a Ankara en el marc d'una cimera de l'OTAN, ha descartat que l'alt el foc continuï vigent. En les seves declaracions, el president ha presentat la decisió com una resposta directa al que considera una ruptura unilateral per part de l'Iran. El missatge suposa un canvi de fase en la crisi i anticipa una posició més agressiva de Washington en els pròxims dies.
La Guàrdia Revolucionària iraniana, per la seva banda, ha defensat les seves operacions com una represàlia enfront dels bombardejos nord-americans sobre instal·lacions militars a l'Iran. Teheran sosté que Washington va ser qui va deixar sense contingut la treva en ordenar atacs previs i en mantenir la pressió econòmica sobre el país. Aquesta versió xoca frontalment amb l'oferta per la Casa Blanca, que acusa el règim iranià d'utilitzar l'alt el foc per reorganitzar les seves capacitats militars.
El nou encreuament d'atacs amenaça d'estendre el conflicte més enllà de l'eix Washington-Teheran. Bahrain i Kuwait, aliats estratègics dels Estats Units i seu d'infraestructures militars clau, queden ara exposats a una escalada que podria afectar també altres països del Golf. Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units i Qatar observen amb preocupació el deteriorament de la situació, conscients que qualsevol incident addicional podria arrossegar la regió a una crisi de més abast.
La tensió també es trasllada al terreny energètic. L'estret d' Ormuz, per on circula una part essencial del petroli mundial, torna a situar-se sota màxima vigilància. Cada episodi militar a la zona dispara el temor a interrupcions en el trànsit marítim i a noves pujades del cru. Els mercats ja han reaccionat amb nerviosisme davant la possibilitat que la crisi derivi en bloquejos, atacs a petroliers o restriccions al transport d'hidrocarburs.
En paral·lel, la ruptura de l'alto el foc complica els contactes diplomàtics oberts durant les últimes setmanes. Diversos països europeus havien intentat sostenir una via de negociació per evitar una confrontació directa entre els Estats Units i l'Iran, però l'anunci de Trump redueix el marge de maniobra. La prioritat de les cancelleries occidentals passa ara per contenir la resposta militar i evitar que l'escalada es tradueixi en una guerra regional.
El factor intern també pesa a Washington. Trump ha construït part del seu discurs exterior sobre la promesa de fermesa davant l'Iran, i la nova crisi li permet reforçar aquest perfil davant els seus aliats i el seu electorat. No obstant això, una escalada prolongada pot obrir un front polític delicat si augmenta el nombre de tropes desplegades, si es produeixen baixes nord-americanes o si l'impacte econòmic es trasllada al preu dels carburants.
A Teheran, el règim intenta presentar la resposta militar com una demostració de força i resistència davant els Estats Units. La pressió de les sancions, el malestar econòmic intern i el desgast acumulat per anys d'aïllament internacional condicionen també els seus moviments. Qualsevol senyal de debilitat davant Washington podria ser utilitzada pels sectors més durs del sistema iranià per exigir una resposta encara més contundent.
La comunitat internacional queda ara pendent dels pròxims moviments d'ambdós governs. Una nova represàlia nord-americana podria provocar atacs addicionals de l'Iran o de grups aliats a l'Iraq, Síria, el Líban o el Iemen. Al mateix temps, una pausa tàctica permetria reobrir canals discrets de negociació, encara que el to emprat per Trump fa difícil preveure una desescalada immediata.
Suma't a 
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te sociAfegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.