Trump amenaça Espanya amb tallar el comerç i la truca "aliat terrible"

Donald Trump ha tornat a situar Espanya al centre dels seus atacs contra els aliats europeus. En plena cimera de l'OTAN a Ankara, el president dels Estats Units ha qualificat Espanya com un "aliat terrible" i ha amenaçat amb tallar les relacions comercials amb Madrid, elevant un xoc diplomàtic que portava mesos creixent pel paper espanyol davant la guerra de l'Iran, l'ús de les bases militars de Rota i Morón i el debat sobre la despesa en defensa.

La frase no arriba al buit. Trump ja havia carregat contra Espanya després que el Govern de Pedro Sánchez es negués a permetre que els Estats Units utilitzessin les bases de Rota i Morón per a operacions vinculades als atacs contra l'Iran. Al març, des de la Casa Blanca i al costat del canceller alemany Friedrich Merz, el republicà va assegurar que Espanya havia estat "terrible" i va afirmar: "Tallarem tot el comerç amb Espanya. No volem tenir res a veure amb ells".

El nou atac es produeix ara amb l'OTAN reunida a Turquia i amb Washington pressionant els aliats per augmentar de forma dràstica la seva despesa militar. Trump ha convertit aquesta exigència en una de les seves principals línies de pressió sobre Europa i ha assenyalat especialment Espanya per la seva resistència a assumir l'objectiu del 5% del PIB en defensa. Segons les informacions publicades durant la cimera, el president nord-americà ha insistit que Madrid no està complint amb el que considera una contribució justa a la seguretat col·lectiva.

Espanya, diana de Trump per l'Iran i l'OTAN

L'origen immediat del xoc rau en la posició del Govern espanyol davant l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Sánchez va condemnar els atacs i va defensar que Espanya no participaria en una operació que considera contrària al dret internacional. Aquesta negativa va incloure l'ús de les bases de Rota i Morón per a missions ofensives, una decisió que va irritar profundament la Casa Blanca.

Trump ha barrejat des de llavors dos retrets: la negativa espanyola a col·laborar militarment a l'Iran i la despesa en defensa. Al juny ja havia descrit Espanya com "un horror" i "terrible", acusant diversos aliats europeus de buscar "viatjar gratis" sota el paraigua militar nord-americà. "No volen pagar res", va dir llavors, en una crítica dirigida també a Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França.

El Govern espanyol ha respongut fins ara amb prudència, però també amb fermesa jurídica. Davant les amenaces comercials de Washington, l'Executiu va recordar que qualsevol revisió de les relacions econòmiques ha de respectar el dret internacional, l'autonomia de les empreses privades i els acords vigents entre la Unió Europea i els Estats Units.

Una amenaça de difícil encaix comercial

L'amenaça de "tallar tot el comerç" amb Espanya té un fort impacte polític, encara que la seva aplicació real no seria senzilla. Les relacions comercials entre tots dos països estan emmarcades dins dels acords entre els Estats Units i la Unió Europea, per la qual cosa una ruptura bilateral directa obriria un conflicte jurídic i diplomàtic amb Brussel·les. A més, Espanya exporta als Estats Units productes com oli d'oliva, components d'automoció, acer, productes químics i béns industrials, sectors que podrien veure's afectats per qualsevol represàlia aranzelària.

La pressió de Trump encaixa en una estratègia més àmplia de confrontació amb els aliats europeus. Durant la cimera d'Ankara també ha amenaçat de revisar la presència militar nord-americana a Europa i ha tornat a qüestionar el compromís de diversos socis de l'OTAN.

Per a Espanya, el pols arriba en un moment especialment delicat. L'Executiu de Sánchez intenta sostenir una posició pròpia en política exterior, marcada per la defensa del dret internacional a Gaza, Ucraïna i l'Iran, mentre evita aparèixer com un soci feble dins de l'Aliança Atlàntica. Trump, per la seva banda, ha trobat a Madrid un objectiu útil per reforçar el seu missatge davant els aliats: qui no pagui més i no s'alineï amb Washington pot pagar un preu.