Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
La de 2026 està sent una campanya electoral diferent. La de la humanització, la de la persona més enllà del polític. I, sens dubte, Sánchez és un dels protagonistes d'aquesta estratègia. Després de la seua entrevista a Fuera de control, on va parlar de la seua faceta com a pare, marit i fins i tot sogre, el president del Govern protagonitza ara l'últim número de la revista Lecturas, en què deixa un infinitat de titulars sobre la seua infància, la seua família i les seues aficions.
Segons explica la publicació, el líder de l'Executiu no va vetar cap pregunta i "va respondre fins i tot més del que en un primer moment s'havia plantejat". Durant l'entrevista va estar acompanyat per Begoña Gómez, amb qui fins i tot es va valorar fer una posada conjunta. Finalment, la seua esposa no apareix a les fotografies, però sí que ocupa bona part de les seues respostes. "Begoña és una font d'inspiració per a mi. Per la seua perseverança, per la seua professionalitat, per la seua fortalesa i per la seua humanitat, valors que hui tinc la sort de veure reflexats en les meues pròpies filles", reconeix. També recorda que "ens hem sostingut la mà en els moments més difícils" i deixa una de les confessions més personals de la conversa: "No m'imagino la meua vida sense ella".
El líder socialista, com ja va fer a La Setena, torna a parlar de les seues filles, que, segons assegura, porten "amb molta naturalitat" que el seu pare siga el president del Govern. "Begoña i jo sempre hem intentat que pogueren créixer, estudiar, tindre els seus amics i fer la seua vida amb la major normalitat possible. Protegir la seua intimitat ha sigut i continua sent una prioritat. Més encara en aquests anys en què, per desgràcia, alguns no respecten ni això…", lamenta. Sánchez també identifica els seus pares, el seu germà i els seus amics de sempre com els seus principals suports en "els dies més durs".
La conversa el porta igualment a recordar els seus avis, a qui descriu com a "persones humils i treballadores" que van conéixer "el dolor de l'emigració i les misèries d'aquella època que hui alguns enyoren". Preguntat per què li dirien si pogueren veure'l al capdavant del país, Sánchez respon: "Si pogueren veure'm hui, m'animarien a continuar construint una Espanya on tothom tinga les mateixes oportunitats d'avançar. Sense importar origen i cognom".
El president també fa una retrospectiva per parlar de la seva infància, que va transcórrer entre Tetuán i Aluche, "dos barris populars de Madrid als quals tinc molt d'afecte". "Els meus pares ens van tenir a una edat molt primerenca. I van treballar molt perquè al meu germà i a mi no ens faltessin oportunitats", recorda. Entre els seus records més feliços d'aquells anys destaca "les tardes jugant amb el meu germà David".
I si pogués retrobar-se amb aquell nen i mostrar-li en qui s'ha convertit, creu que estaria orgullós, encara que probablement el primer que faria seria preguntar-li "com he acabat sent president del Govern". Més enllà del càrrec, Sánchez assegura que conserva els ensenyaments de la seva infància: "Que cal esforçar-se cada dia, que ningú és més que ningú i que mereix la pena lluitar per allò en què creus". També reivindica que la Presidència, malgrat totes les seves responsabilitats, ofereix "el privilegi de treballar per millorar la vida de la gent".
Dels seus pares guarda altres lliçons. Una d'elles, la que li va deixar la seva mare quan va decidir estudiar Dret als 40 anys. "La meva mare i jo vam estudiar la carrera alhora. Veure-la esforçar-se tant em va ensenyar que quan un vol, pot. No importa l'edat. Mai és tard", relata. Sánchez assegura que encara continua estudiant, especialment anglès, un idioma que, recorda, no va aprendre "de bressol, ni passant estius a Irlanda quan era nen". "El meu anglès era el del col·legi", explica, en referència a una EGB en la qual, segons assenyala, els idiomes no rebien la mateixa atenció que ara. Per això continua esforçant-se a millorar-lo, tant per les exigències del seu càrrec com per coherència: "Si s'exigeix a qualsevol jove que comença a treballar, com no fer el mateix quan s'aspira a presidir el Govern d'Espanya".
Més enllà de la política, Sánchez també troba temps per llegir, escoltar música i practicar esport. Però hi ha una afició que últimament el té especialment captivat: els escacs. "Últimament estic enganchadíssim", confessa. Del joc destaca la importància de "tenir sempre la iniciativa, tractar de controlar el centre del tauler i no donar mai per perduda una partida". I afegeix una reflexió que també admet una lectura política: "La remuntada sempre és possible conforme avança el joc".
Això sí, desconnectar de la feina no resulta senzill quan es viu al mateix lloc on es governa. Preguntat per si es porta la política a casa, Sánchez respon amb humor: "¡Visc a La Moncloa!". Encara que intenta reservar temps per a la seva família i trobar moments de descans, reconeix que mai pot desentendre's per complet de les seves obligacions. "Un president ho és les 24 hores del dia, 365 dies a l'any", recorda.
L'entrevista també aborda com afronta les crítiques i els atacs personals. Sánchez reconeix que la meditació l'ajuda a suportar la pressió, encara que considera que no totes les crítiques s'han d'ignorar. "Tampoc crec que calgui abstraure's de totes les crítiques. Perquè també n'hi ha de constructives, i aquestes et fan reflexionar i millorar", explica.
Una altra cosa són els insults. El president assegura que amb els anys ha après a no donar-los més importància de la que mereixen, encara que admet que "no sempre és fàcil, sobretot quan afecten els qui més estimes". Una reflexió que enllaça amb les seves paraules sobre la protecció de la intimitat de la seva família. Sánchez defensa que la forma de fer política reflecteix també la personalitat de cadascú: "Concep la política com un espai per construir, i qui em coneix sap que l'insult mai ha tingut cabuda en la meva forma de ser". I conclou la qüestió amb una última frase: "Allà cadascú".